logodreta

L’obesitat abdominal: un dels fruits de no seguir la dieta mediterrània

VALENCIA  11 6 03  OBESIDAD ABDOMINAL  FOTO MIGUEL LORENZO

JORGE CHENOVART. Hi ha una obesitat oculta que ens pot fer reflexionar sobre els hàbits de vida saludables que suposadament portem, però que no completem. Es diu obesitat abdominal i ha augmentat en adolescents, la pateixen un 14,3% de xics i xiques entre 12 i 17 anys, segons un estudi realitzat per l’Institut Hospital del Mar de Recerques Mèdiques. “La novetat d’aquest concepte ens diu que l’obesitat no és només pes, sinó distribució del greix corporal, i si aquest se situa en la zona de la panxa hi ha més risc de malalties metabòliques”, explica la professora de la Universitat de València Dolors Corella en el programa A la Teua Salut de Ràdio Universitat.

La dieta mediterrània està desapareixent de les nostres vides. Així ho afirmen professors de la Universitat en els últims estudis i xarrades sobre aquesta forma de menjar tan nostra. Encara que es pot observar, des de fa uns anys, l’augment de campanyes publicitàries per al foment d’aquesta dieta, les xifres no asseguren que s’hagen complit els objectius alimentaris promoguts per associacions sanitàries. “Una altra forma de menjar per part dels joves està contribuint al patiment d’obesitat abdominal, els alumnes de primer tenen una menor adherència que els de l’últim curs i doctorat”, assegura Corella.

Hi ha dos factors que no solen aparéixer fins que els estudis sobre obesitat han conclòs. El primer, la genètica, indiscutible i del tot conegut. El segon, l’edat metabòlica, relacionada directament amb els hàbits alimentaris i reflectida en el nostre cos instantàniament. Són diversos els gens responsables de patir obesitat abdominal, normalment mutats. “Cadascú és obés per mutacions en diferents gens propis, i açò ens porta a catalogar l’obesitat d’una manera diferent, descobrint que hi ha moltes més causes”, assegura Corella, i afegeix: “Com més distribució de greix es té, l’edat metabòlica augmenta i representa l’estrés que li ofereixes al cos, totalment nociu”.

Segons Corella, en els estudis realitzats a la Universitat un seixanta per cent de les estudiantes estan o han estat a dieta recentment. “La dona vol tindre un control sobre si mateixa, però peca en cas contrari”. Tot i això, no només les dones són protagonistes en aquest sentit, els homes també pateixen els estralls de l’excés de teixit adipós, que pot ser pitjor que un índex baix de testosterona. La dieta es converteix en una quasi obsessió en la vida de l’estudiant i “la desmoralització està assegurada si s’esperen resultats tant ràpids com efectius”, afirma Corella.

El fet d’estudiar no aprima, encara que s’ha produït un augment de persones que no tenen estudis que formen part d’un espai socioeconòmic menor que sí que pateixen obesitat. Segons Dolors Corella: “Els nostres estudis demostren que en els universitaris no hi havia diferències genètiques i, per tant, menor tendència de gens mutats, mentre que en persones sense estudis aquest factor repuntava. Si es tenen menys recursos, és més fàcil menjar dieta fem, que és més barata que menjar bé”.

Podeu escoltar el programa A la Teua Salut que ha tractat àmpliament aquest tema clicant ací.

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València