logodreta

Francesc Hernández: “Els governs no consideren prioritària la garantia de proveïment d’aigua a la població”

unesco7

LORENA HERNÁNDEZ. Leonardo da Vinci deia que l’aigua és la força motriu de tota la natura, i tenia raó. Aquest líquid element és una de les bases fonamentals de la vida, creador allà on passa d’existència. Sense l’aigua no podríem sobreviure, no hi hauria rius, ni pluja, ni oceans, ni animals, ni persones. Tanmateix, tot i ser un element tan indispensable per a totes i tots, no sempre és fàcil el seu accés, de vegades per la seua escassetat en alguns llocs, altres per una gestió ineficaç, en la qual es conjuminen interessos empresarials i polítics.

“Hi ha aigua, hi ha recursos, però no es dóna el tractament adient als mateixos”. És l’opinió de Francesc Hernández (en la foto de la portada)  professor del Departament d’Estructura Econòmica de la Universitat de València. Segons aquest expert, la paraula gestió és clau en aquest àmbit. I fa referència a països com ara Colòmbia, Perú o Equador, que disposen de grans quantitats de recursos naturals però que, per deficiències en la seua distribució, no estan a l’abast de tothom de la manera que haurien d’arribar-hi. “Perquè eixa aigua arribe a la població caldria fer una sèrie d’inversions que a hores d’ara no estan disponibles”.

Francesc Hernández assenyala que hauria d’haver-hi un acord per part dels governs en el sentit que l’aigua és una qüestió prioritària. Normalment, aquest element es troba sota responsabilitat pública, però de manera relativa, ja que en moltes ocasions, tot i que els països n’estableixen els usos prioritaris, hi ha empreses que amb pagaments prioritzen un consum privat per damunt d’altres usos més bàsics. Són els anomenats mercats de l’aigua, en els quals intervenen grans multinacionals: “En el cas de Xile, per exemple, les grans empreses controlen l’aigua amb el vistiplau del govern”, ha comentat el professor de la Universitat de València.

Els casos d’empreses mineres són un exemple d’aquest control per part d’algunes companyies dels recursos hídrics: “Els governs no consideren prioritària la garantia de proveïment d’aigua a la població”, assenyala Hernández, qui també incideix en la importància del tractament de les aigües residuals, la qual cosa encara és un factor secundari en molts països, amb l’impacte que això té per exemple en l’àmbit sanitari i en l’aparició de malalties. En aquest sentit, el canvi climàtic també ha estat un element afegit que posa de relleu la necessitat de transformacions en l’ús de l’aigua.

Una altra qüestió important és l’aprofitament dels recursos en un moment en el qual l’escassesa és una realitat en algunes parts del món. En aquest sentit, Francesc Hernández recorda que en alguns països com ara Espanya l’agricultura gasta al voltant del huitanta per cent de l’aigua, per la qual cosa creu que s’haurien de prendre mesures d’estalvi, és a dir, fer una revisió dels usos de l’aigua i un aprofitament dels recursos existents.

El programa Fes Pinya de Ràdio Universitat ha tractat aquesta qüestió en profunditat. Es pot escoltar fent clic ací.

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València