logodreta

Giuseppe Meca: “L’ús de nutricèutics sempre ha d’estar justificat pel metge”

VALENCIA 26 11 13  LAS NEVERAS DE LOS ESTUDIANTES  FOTO MIGUEL LORENZO

JORGE CHENOVART. Els anuncis de suplements alimentaris envaeixen la televisió. En cada espai publicitari llarg, de sis a dotze minuts, és pràcticament impossible no trobar famosos que anuncien complements en forma de batuts per a xiquets, pólvores sense sabor per al menjar de les persones majors o iogurts que milloren l’arribada de la menopausa. El dubte apareix davant la necessitat de prendre, conéixer el moment i si el metge té alguna cosa a veure amb el consum de nutricèutics (que així es diuen aquests complements). “L’ús sempre ha d’estar justificat pel metge. Són perfectes per a previndre patologies i el metge és una peça clau en la seua presa”, assegura el professor de la Universitat de València i expert en nutricèutics Giuseppe Meca, en el programa A la Teua Salut de Ràdio Universitat.

Hi ha molts tipus de nutricèutics, i els dirigits a la prevenció de problemes cardiovasculars, oculars i dermatològics són els més comuns. Tanmateix, no tots mostren la mateixa eficàcia. Un exemple són els tractaments capil·lars, que s’inclouen dins dels nutricèutics, en forma de pastilles. Per tant, triar el que més ens pot ajudar és complicat. “Normalment, ens confon la publicitat. Els que solen tindre una eficàcia més segura són els que contenen fitosterols i fitoestanols. S’han fet estudis i s’ha demostrat la seua funció”, afirma Meca. Aquests complexos, de nom comú però difícils d’explicar, encara que es prenguen assíduament, ajuden a reduir el colesterol.

Hi ha factors afegits a la presa de complements per ajudar l’organisme a millorar, dels quals els pacients no solen ser conscients. Giuseppe Meca assegura que “no podem dependre només d’aquests complements”. Sembla ser que la vida sana combinada amb la dieta mediterrània continua mantenint-se com l’estendard d’una salut en bon estat.

Com ocorre amb els aliments, els nutricèutics han de tindre un control de qualitat estricte. Les lleis estan per a complir-se, i especialment en l’àmbit esportiu es cometen molts errors, que han de solucionar-se immediatament. “Hi ha un buit legislatiu en molts sectors, haurien de ser com els preparats farmacèutics. És molt important revisar les etiquetes, nosaltres hem hagut de revisar-ne moltes per falta d’informació sobre els productes”, explica Meca. La Unió Europea, per la seua banda, prohibeix estrictament l’ús de qualsevol declaració nutricional que no siga autoritzada.

Però tampoc no és necessari ser negatius o incrèduls, perquè segons Meca la majoria d’aquests productes estan controlats, encara que la gran quantitat dels que s’intenten posar en el mercat dificulta a vegades la claredat. D’altra banda, cal anar amb compte amb els productes que vénen dels països asiàtics, no perquè siguen nocius, sinó perquè no tenen les mateixes legislacions, en termes nutricionals, que a Europa. “La seua legislació és molt diferent a la nostra, perquè no hi ha un control en la demostració de l’eficàcia respecte als compostos bioactius d’ací”, alerta Meca. Les obligacions comercials i sanitàries de cada cultura són diferents, la qual cosa no significa que siguen negatives, simplement que els controls hi són menors.

Podeu escoltar més informació sobre els nutricèutics en el programa A la Teua Salut fent un clic ací.

 

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València