logodreta

La Casa Batlló ja no està buida gràcies a una guia multimèdia de la Universitat

L’investigador i professor de la Universitat Jesús Gimeno amb un dispositiu mòbil que permet veure la guia multimèdia que mostra com era la Casa Batlló de Barcelona, dissenyada per l’arquitecte Antoni Gaudí. En la portada d’aquesta notícia, recorregut per la casa.

L’investigador i professor de la Universitat Jesús Gimeno amb un dispositiu mòbil que permet veure la guia multimèdia que mostra com era la Casa Batlló de Barcelona, dissenyada per l’arquitecte Antoni Gaudí. En la portada d’aquesta notícia, recorregut per la casa.

JORGE CHENOVART. La Casa Batlló de Barcelona ja no està buida. Quan es feia una visita a una de les més importants obres de l’arquitecte Antoni Gaudí, es trobaven uns sòls de fusta, parets buides i, per descomptat, la inconfusible distribució arquitectònica, ideada pel mestre, per tal que hi penetrara la llum des dels punts més complexos. Ara és possible veure el mobiliari recarregat de les seues habitacions i, en definitiva, la vida que hi havia a principis del segle xx, gràcies a la guia multimèdia realitzada pel Grup Artec de l’Institut de Robòtica de la Universitat de València. “Amb aquesta aplicació podem veure des de les quinze cadires que adornaven el menjador fins el fum que ix de l’olla de la cuina”, explica l’investigador i professor Jesús Gimeno en el programa En Xarxa de Ràdio Universitat.

Membres del Grup Artec de l’Institut de Robòtica (IRTIC) de la Universitat de València, creadors de la guia multimèdia que permet veure la Casa Batlló. D’esquerra a dreta: Marcos Fernández, Jesús Gimeno, Julio Campos i Bibiana Martínez.

Membres del Grup Artec de l’Institut de Robòtica (IRTIC) de la Universitat de València, creadors de la guia multimèdia que permet veure la Casa Batlló. D’esquerra a dreta: Marcos Fernández, Jesús Gimeno, Julio Campos i Bibiana Martínez.

Enrere ha quedat l’audioguia que permetia, mitjançant la inserció de codis, comprendre la complexitat de la Casa Batlló. Ara, quan s’arribe a l’entrada de l’edifici on es troba, simplement situant aquesta guia multimèdia a l’altura dels ulls, com si d’un tret fotogràfic es tractara, es podrà gaudir de diverses formes de vida, properes en el temps i alhora llunyanes en decoració i utensilis. L’ús de la realitat augmentada és la raó d’aquest nova obertura al coneixement. Jesús Gimeno afirma que “s’han unit les tecnologies dispars que s’empren en la realitat augmentada i un coneixement històric del modernisme català. Fins i tot alguns experts en fusta ens han aconsellat sobre els mobles”.

Barcelona és una de les ciutats culturals més importants del món, visitada per gent de tot arreu i de totes les edats, en qualsevol època de l’any. La cultura i la tecnologia es troben de la mà en aquesta guia multimèdia, però sempre des d’un punt de vista senzill. “És molt important que el dispositiu siga fàcil d’utilitzar i en tots els idiomes, ja que els visitants nacionals no arribem pràcticament a un vint-i-cinc per cent”, explica Gimeno. Es tracta de continuar completant la figura de Gaudí, estudiada en tot el món i de moda més que mai amb les contínues remodelacions i estudis culturals que es fan sobre la Sagrada Família, icona de l’arquitectura modernista.

L’aplicació multimèdia dissenyada pels investigadors de la Universitat.

L’aplicació multimèdia dissenyada pels investigadors de la Universitat.

Al seu torn, la figura del telèfon mòbil i la seua evolució en l’última dècada ofereixen als usuaris un sens nombre de possibilitats. La cultura és una d’elles, però la realitat augmentada ha de mostrar-se agraïda també a la seua estandardització. “Hem de ser conscients que aquest aparell, més gran o més xicotet, ens ofereix un fum de possibilitats, a part de parlar pel WhatsApp”, afirma agraït Gimeno, i afegeix “que cadascú tinga el seu dispositiu en la mà ens ha beneficiat”. De fet, ha sigut una de les grans sorpreses del Mobile World Congress 2014, celebrat a la ciutat comtal, referència absoluta en innovació telefònica i tecnològica.

La guia multimèdia de la Casa Batlló ha sigut en aquest encontre la referència de la Universitat de València i ha obert la carrera cap al futur tecnològic. “La potència en pantalles i les noves demostracions en realitat augmentada per a capturar el moviment de qualsevol objecte han sigut el més impactant, però en termes de realitat augmentada tots els països estem parells, de fet Europa és una potència”, afirma Gimeno.

Podeu escoltar més informació sobre aquesta nova aplicació en el programa En Xarxa fent un clic ací.

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València