Fotograma de la pel·lícula Dotze anys d’esclavitud.
LORENA HERNÁNDEZ. Eren persones joves, fortes, capaces de treballar en condicions difícils i dures, amb llargues jornades de treball, en plantacions de cultius com el cotó, el tabac i altres productes. Es tracta dels esclaus d’una de les èpoques més obscures dels Estats Units, l’esclavitud compresa entre els segles xvii i xix. Una època plasmada en infinitat de pel·lícules, com ara la recentment guardonada en els premis Oscar.
“L’expansió del capitalisme a nivell internacional va reforçar més que afeblir l’extensió de l’esclavitud, perquè la demanda de cotó era tremenda i perquè el negoci del tràfic d’esclaus va ser un dels punts d’acumulació de capital més importants d’aquest sistema”, ha comentat Aurora Bosch, professora del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de València. “La diferència també és racial, la idea que l’esclavitud estava justificada”, ha assenyalat la docent.
L’esclavatge als Estats Units va començar en l’època colonial, dins d’allò que era el comerç internacional d’esclaus. Es va encetar a finals del segle xvii, encara que va ser sobretot a partir del segle xviii que va experimentar una major expansió, ja que es va considerar que aquest tipus de tasques forçades reportaven un major benefici econòmic que altres formes de treball. Encara que també n’hi va haver a les colònies angleses d’Amèrica del Nord, l’esclavitud en aquell país es va concentrar al sud.
“El cotó americà donava tants beneficis que Estats Units va afermar l’esclavitud segons la demanda de cotó era més forta”, ha indicat Aurora Bosch. Els esclaus normalment procedien de l’Àfrica Occidental, i solien ser expresos deportats que no cabien a les presons angleses i els enviaven a cultivar. També hi havia persones lliures que no tenien diners per anar-se’n a Amèrica i aleshores treballaven com a servents contractats, els quals es coneixien com a esclaus blancs. “Els esclaus eren una propietat i una mercaderia. No tenien la categoria de persones”, ha afirmat la professora de la Universitat de València.
Segons Aurora Bosch, hi ha una tesi que diu que la manera en la qual alguns països aconsegueixen arribar ràpidament al nivell de desenvolupament de les potències amb major creixement econòmic és perquè en bona mesura utilitzen treballs forçats. També apunta que a hores d’ara als Estats Units encara hi ha segregació racial a les escoles, ja que les que tenen més població de color no disposen de les mateixes instal·lacions ni condicions que les que compten amb una majoria blanca: “Els prejuís són una qüestió amb la qual no poden acabar les lleis”, assenyala.
Malauradament, hui l’esclavitud és encara una realitat en determinats països. Es calcula que al voltant de trenta milions de persones viuen com a esclaus. Quasi la meitat d’ells es troben a l’Índia, seguida de països com Xina i Pakistan. Tanmateix, el lloc que té un major nombre proporcional d’esclaus és Mauritània, amb el quatre per cent de la població en aquesta situació. El programa Fes Pinya de Ràdio Universitat ha tractat aquesta qüestió en profunditat. Es pot escoltar fent clic ací.
