JORGE CHENOVART. Els qui la viuen amb passió afirmen que és una tasca que podria ocupar les vint-i-quatre hores del dia. Una afició que combina la comunicació, la tecnologia, el component vintage, una expressió que està molt de moda, i el friki, un terme que ha sigut substituït pel de hipster. La radioafició és una manera de vida i compaginar-la amb els quefers del dia a dia resulta a vegades complicat. “La família suporta estoicament el hobby i intentem que s’impliquen en açò”, afirmen l’estudiant de la Universitat de València Toni Andrés i l’analista de sistemes de la Universitat José Miguel Femenía en el programa En Xarxa de Ràdio Universitat.
La radioafició, tal com es comprén en l’actualitat, porta més de cent anys practicant-se i manté aficionats en tot el món, que comparteixen una devoció: comunicar-se i gaudir de l’electrònica aplicada a la comunicació. “Com qualsevol altra afició, si t’enganxa, un pot treballar en açò quasi tant o més com en el propi treball que et dóna de menjar”, explica José Miguel Femenía. Els radioaficionats empren equips de radiocomunicació com a objecte d’oci o fins i tot d’autoformació, un aspecte que es va adquirint amb la pràctica.
Tot aquell que vulga formar part del sector dels radioaficionats ha de complir una sèrie de normatives i passar exàmens per a poder realitzar retransmissions de ràdio en les freqüències que tenen atribuïdes. “Açò no té tant de sentit en l’actualitat, abans era un dels pocs mitjans de comunicació, ara no, la part administrativa és molt complexa”, es queixa Femenía.
Cada emissió ha d’estar identificada i d’ací sorgeixen noms i codis amb els quals conéixer ràpidament el país a què pertany cadascun dels radioaficionats. Tant Femenía com Andrés tenen memoritzats els codis de multitud de països. Això és degut al nombre total d’hores dedicades i a l’arrelament d’una afició des de xiquets. “Jo he aprés molta geografia amb l’orientació d’antenes i la memorització d’aquests codis”, afirma Toni Andrés.
Quan algú es connecta a una determinada emissora, ja siga en el cotxe, en un dispositiu digital o mitjançant el transistor de tota la vida, es pot saber quin programa o quins temes seran tractats en eixe moment. La programació mental i audiovisual és el principal factor. Però de què parlen els radioaficionats durant tantes hores? “Quan em pose a la faena, parle per determinades freqüències, experimente amb antenes o equips de recepció, poden ser hores sense escoltar ningú, fins el moment en el qual el so apareix i contactes amb diferents parts del món, és una cosa molt difícil d’aconseguir”, afirma Toni Andrés.
La radioafició ha sigut molt beneficiosa per a conflictes i catàstrofes en els quals les xarxes de comunicació han quedat totalment destrossades i ha resultat impossible establir contacte per a demanar ajuda. Un exemple va ser el tsunami a Sri Lanka, en el qual l’únic mitjà de comunicació que va funcionar fins que es van establir les vies de comunicació habituals va ser la radioafició. “El suport de l’Estat a la radioafició a Espanya és necessari, els Estats Units ens porten avantatge”, afirmen Andrés i Femenía.
Es pot escoltar més informació sobre els radioaficionats en el programa En Xarxa de Ràdio Universitat fent un clic ací.
