logodreta

“El MIR no és una carrera de cent metres llisos, sinó una carrera de fons”

Ezequiel-Pérez-MIR-60

JORDI CASTRO. Ezequiel Pérez, titulat a la Facultat de Medicina i Odontologia de la Universitat de València, ha obtingut la millor nota en l’examen del MIR (Metge Intern Resident) d’Espanya. El seu secret: la constància, el treball diari i el respecte al descans.

Ezequiel Pérez va nàixer a València el 1989, es va llicenciar en Medicina en la promoció 2007-2013 i ha tret la millor nota en el MIR d’aquest any entre 11.696 aspirants. En aquesta entrevista ens parla sobre la seua experiència per a l’examen, però també ens dóna les seues impressions sobre la carrera de Medicina a la Universitat, el sistema sanitari valencià o la fuga de cervells.

–Imaginaves un resultat tan positiu en l’examen del MIR?
–La veritat és que va ser un poc sorprenent. M’havia esforçat i havia treballat dur, confiava en obtindre un bon resultat, però no fins el punt de realitzar el millor examen, i més coneixent les aptituds dels meus companys i companyes metges i opositors.

–Com et vas preparar per a l’examen? Quina ha sigut la teua fórmula per a obtindre la millor nota?
–Per a la preparació de l’examen vaig seguir la metodologia i vaig usar els materials que ofereix l’acadèmia AMIR, una acadèmia que vaig escollir i a la qual estic molt agraït. No crec que hi haja cap fórmula màgica ni cap drecera quan es tracta d’estudiar, més enllà de la constància en el treball diari i el respecte al descans. El MIR no és una carrera de cent metres llisos, sinó una carrera de fons, i cal reservar les forces per a l’esprint final. És important tindre en compte el component psicològic de la prova i trobar l’equilibri entre l’estudi i la desconnexió.

–Estaves nerviós el dia de l’examen?
–Clar, supose que com la majoria dels meus companys i companyes. Va ser un dia estrany i recorde com els moments de màxima tensió l’espera abans d’entrar a l’aula i el fet d’estar assegut fins l’inici de l’examen. No obstant, una vegada et poses a contestar les preguntes, si has fet el que havies de fer, confies en la teua preparació i interpretes l’examen com un simulacre més, l’últim, i aleshores els nervis es calmen.

–Amb la millor nota en el MIR no tindràs problemes per a fer l’especialitat que vulgues en qualsevol hospital. Ja has decidit en què et vas a especialitzar i on?
–Encara que ja és l’hora de prendre la decisió, continue amb dubtes tant de l’especialitat, on considere especialment Psiquiatria i Neurologia, com del destí. Tinc clar que vull eixir de València, no perquè hi haja una mala oferta ací, sinó més prompte per canviar d’aires. Madrid o Barcelona són les opcions que m’agraden.

–T’agradaria treballar en un hospital públic, privat o públic de gestió privada? Quin sistema penses que és més eficient i dóna millor servei a la ciutadania?
–Crec que la salut és un dret universal que no entén de cap tipus de discriminació, i el sistema de salut pública és el que millor garanteix l’accés a la sanitat d’una manera justa i equitativa. En principi, amb vistes al meu període de residència, preferisc un hospital públic.

–Què t’agrada fer en el teu temps lliure?
–El meu temps lliure m’agrada passar-lo amb els meus amics, bé siga xarrant al voltant d’una taula o quedant a fer-se alguna cosa. Entre les meues aficions estan viatjar, la lectura, el cine i l’esport, però m’agradaria dedicar més temps a totes.

–Quin consell li donaries als estudiants que estan preparant-se per al MIR de l’any que ve?
–Com a consell, el que em van donar a mi a l’acadèmia els meus tutors Alberto i Ian: “El MIR et torna tot allò que li dónes”. A més, que intenten gaudir en la mesura del possible d’aquesta etapa que, encara que és dura, en alguns moments és gratificant. Finalment, que no s’obliden que hi ha vida després del MIR.

–Tingueres tan bons resultats quan estudiaves Medicina a la Universitat de València?
–Em considere un estudiant prou normal, i he assaborit tot l’espectre de qualificacions possibles, des del suspens fins la matrícula d’honor. El meu expedient ronda la mitjana.

–Què opines sobre com s’imparteix la carrera de Medicina a la Universitat?
–Segons la meua opinió, hi ha llums i ombres. Hi ha una molt bona preparació des del punt de vista teòric, és a dir, estem ben acostumats a clavar els colzes, però hi ha deficiències a l’hora d’abordar la part pràctica de la carrera. Sense anar més lluny, jo no vaig poder apreciar totes les especialitats que m’haurien agradat dins de l’hospital o a la consulta, especialitats que moltes vegades queden oblidades i no entren dins de les possibles en una decisió futura. A banda de la dubtosa utilitat de les pràctiques en algunes ocasions.

–I en general, què opines del sistema universitari espanyol?
–Sincerament, no sóc un gran coneixedor del sistema universitari espanyol, però pense que des del punt de vista universitari els estudiants eixim ben formats. Considere que s’hauria de tindre més en compte l’opinió dels qui formem part del sistema per a fer les coses millor.

–Els estudiants de Medicina prefereixen fer altres especialitats que la de Medicina de Família perquè tenen més sou i més reconeixement, però els metges de família són el pilar de la sanitat i cada vegada n’hi ha menys en relació amb les altres especialitats. Creus que aquest fet suposa un problema?
–És un error considerar cap especialitat com a inferior, totes són importants. L’èxit en l’assistència al pacient ve donat, en la meua opinió, pel bon treball intra i interdisciplines. A més, crec que l’elecció ha de basar-se en preferències personals i no en l’aparador.

–Et veus treballant en un futur en la sanitat espanyola o a l’estranger? Coneixes companys que s’hagen vist obligats a emigrar a altres països per aconseguir treball?
–Pensant en l’etapa de residència, ja que em costa pensar en un futur més llunyà, em veig a Espanya. No obstant, m’agradaria entrar en contacte amb la forma de treballar d’altres països, perquè ho considere enriquidor personalment i professionalment. Conec algun cas d’emigrant metge, però conec més en profunditat casos d’altres disciplines de l’àmbit de la salut, com ara Infermeria o Fisioteràpia, on alguns joves s’han vist obligats a travessar les fronteres per a exercir en allò que els agrada. Un poc trist deixar anar gent tan vàlida.

–La Federació d’Associacions per a la Defensa de la Salut Pública situa la sanitat valenciana en la cua d’Espanya. A més, la Comunitat Valenciana és una de les autonomies que menys diners per habitant destina a la sanitat. Què opines al respecte?
–Per tots és conegut que a voltes en la nostra comunitat no s’actua per al ciutadà, però pense que es pot aprendre dels errors i es pot formar part de la solució per a intentar corregir-los. M’agrada pensar que sóc responsable del meu propi futur, encara que no sé si els anys i l’experiència em faran canviar d’opinió.

Com a afegit, m’agradaria felicitar tots els meus companys metges que, com jo, s’han presentat a l’examen MIR d’aquest any. Hem d’estar orgullosos per l’esforç realitzat més que pel número obtingut. El número u no és qui ho fa bé un dia, és qui lluita per ser-ho un poc cada dia.

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València