LORENA HERNÁNDEZ. Com un organisme viu que s’ompli i es buida amb els batecs del cor i la respiració: en aquest cas, les artèries i les venes són les vies de circulació; la sang, el trànsit. Les ciutats s’assemblen a cossos humans en el seu funcionament. Per això poden actuar com un termòmetre del que succeeix en el seu interior. També com un indicador de la salut econòmica dels seus habitants. Així ho assenyala un informe del Reial Automòbil Club de Catalunya, el RACC, que apunta que en els últims quatre anys en tota Espanya s’ha reduït considerablement la congestió del trànsit a les ciutats.
Un cas ben aclaridor és el de València. En aquest període de temps la circulació de vehicles a la ciutat ha disminuït un cinquanta-set per cent i la quantitat d’hores perdudes en els embossos de trànsit per conductor ha passat a ser d’11,4 en un any. Per al director de l’Institut Universitari d’Investigació en Trànsit i Seguretat Viària de la Universitat de València, Jaime Sanmartín, es tracta només de dades orientatives que tanmateix posen el dit en una tendència que va més enllà de la crisi i de l’elevada taxa d’atur, ja que assenyala un canvi d’hàbits en la mobilitat dels ciutadans i ciutadanes.
“A Alemanya, per exemple, estan preocupats per la quantitat de joves que ja no es plantegen conduir ni traure’s el permís, la qual cosa preocupa i molt la indústria de l’automòbil”, ha comentat Sanmartín. L’informe indica que dos de cada tres desplaçaments a les ciutats es fan per allò que es coneix com a mobilitat obligada, és a dir, per anar a estudiar o a treballar. En aquest sentit, la conjuntura econòmica ha tingut un impacte directe en el trànsit urbà, però també en les carreteres, com ha comentat Luis Montoro, catedràtic de Seguretat Viària de la Universitat: “Estan augmentant els accidents per fallades mecàniques, la més comuna i greu per problemes en els pneumàtics”.
Segons aquest expert, molts professionals estalvien diners en el manteniment dels seus automòbils, així com deixant de dormir a hotels i menjant bé per falta de diners, la qual cosa està repercutint negativament en la seguretat viària. I ha llançat una reflexió: a la Unió Europea hi ha al voltant de set-cents cinquanta vehicles per cada mil habitants, una xifra desproporcionada segons les seues paraules, que caldria transformar: “Aquesta situació de crisi ens pot ensenyar a tractar de canviar determinats hàbits en relació amb el transport”, ha comentat.
El programa A Fons de Ràdio Universitat ha tractat aquesta qüestió en profunditat en una entrevista amb Jaime Sanmartín i Luis Montoro. Es pot escoltar fent clic ací.
