logodreta

La lluita de la hipnosi clínica davant la indústria de l’espectacle

alba

JORGE CHENOVART. La televisió és una font inesgotable de personatges que diuen tindre poders extrasensorials. Un exemple són els mentalistes o il·lusionistes, els quals suposadament posseeixen una capacitat superior a la resta amb la qual aconsegueixen hipnotitzar qualsevol persona que s’hi preste. “Les televisions, quan usen la hipnosi, és per a generar espectacle. Això ha perjudicat molt la hipnosi clínica i genera molt d’intrusisme professional”, afirma el catedràtic de la Universitat de València i especialista en hipnosi clínica Antonio Capafons.

“La hipnosi no cura pràcticament res”, afirma d’entrada Antonio Capafons en el programa A la Teua Salut de Ràdio Universitat, però matisa que “quan emprem tractaments d’hipnosi clínica en pacients incrementem l’eficàcia dels tractaments mèdics i psicològics”. Segons Capafons, aclarir l’eficàcia de la curació per la via hipnòtica és molt important, ja que és habitual acudir a centres on s’utilitza la hipnosi amb problemes de dolor, addicció al tabac o al joc, entre altres. Aleshores el mite de la hipnosi curativa queda destruït davant l’evidència d’una tècnica que s’empra simplement com a ajuda, ja que sol pensar-se en ella per a tractar problemes per als quals no es tenen instruments en la medicina tradicional. La hipnosi, duta a terme normalment per professionals amb una qualificació nul·la, “és considerada com la Verge de Lurdes, i no és així”, explica el professor de la Universitat.

Les associacions de psicòlegs i metges que tracten directament amb la hipnosi acaben sent els grans damnificats dels espectacles d’hipnosi. Aquest fet repercuteix directament en la seua professió, ja que la hipnosi pot ser presa com un joc de xiquets, o pitjor encara, com una pallassada per a passar l’estona, més pròpia de xerraires que de professionals del sector mèdic. “Molts pacients, quan reben informació sobre el seu terapeuta, el miren amb cara d’espant i riures”, explica Capafons, i es trasllada al costat contrari: “El pitjor és que hi ha gent que es creu tot el que veu en aquests espectacles i pensa que podem solucionar-ho tot de manera ràpida. Els efectes, per tant, són perniciosos”. Per a evitar problemes, el més segur és acudir als centres especialitzats.

La hipnosi naix en el segle xix i és la base de psicoteràpies modernes i d’estudis de memòria i aprenentatge. Per a explicar què és la hipnosi, Antonio Capafons posa l’exemple d’una moneda, la qual té dues cares. La primera seria la hipnosi experimental, “desconeguda pels professionals de l’espectacle que no fan cap favor a l’usuari”, assegura. L’altra cara de la moneda serien les aplicacions de la hipnosi, també anomenada hipnosi aplicada, en diferents àrees com ara l’esport o la hipnosi clínica, dedicada a millorar o afavorir la salut de les persones. “Pot afavorir el fet que un pacient estiga menys temps a l’hospital. A hores d’ara no és secundària, és una situació molt actual”.

Es pot escoltar l’entrevista completa amb Antonio Capafons fent clic ací.

 

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València