logodreta

La Setmana Santa Marinera, molt més que una tradició religiosa

Setmana-Santa-marinera-2

JORGE CHENOVART. Hi ha tradicions que no es perden. Anar a qualsevol dels tres barris marítims per excel·lència del cap i casal, és a dir el Grau, el Canyamelar o el Cabanyal, en Setmana Santa, suposa viure una experiència que arreplega els costums socials i religiosos de principis de segle amb la modernitat. “És una festa molt moderna. Perquè els adolescents s’esborren de les confraries, però després tornen quan es casen. La modalitat de transmissió implica una voluntarietat i una identitat”, afirma Pedro García Pilán, professor de Sociologia i Antropologia Social a la Universitat de València, en el programa A Fons Cultural de Ràdio Universitat.

Si les Falles són la festa més important de la ciutat en nombre de visitants i en reconeixement popular, la Setmana Santa viu la seua reputació d’una manera totalment diferent. De fet, als barris mariners, aquesta festa passa a un primer pla, atropellant sense pietat la sàtira dels ninots. “Als barris mariners encara es diu la festa. Fa uns anys hi havia més confrares que fallers. Açò demostra la implicació que tenen els barris amb la seua tradició”, explica García Pilán.

Així com les Falles es desenvolupen per tota la ciutat i els carrers es tallen, deixant llibertat de circulació només per les grans vies i poques avingudes més, la Setmana Santa Marinera té un altre al·licient, el projecte urbanístic d’ampliació de l’avinguda Blasco Ibáñez, que implicaria la destrucció de bona part dels barris marítims i de la vida dels seus veïns. Segons García Pilán, “els festers normalment no al·ludeixen a açò. Aquest pla no tindria per què acabar amb la festa. No seria el mateix veure les processons pels carrers estrets del Cabanyal que per una gran avinguda”.

Setmana-Santa-Marinera-3

El sentiment marítim d’aquests barris es basa en la gran quantitat de mariners i treballadors del port que vivien i encara ho fan ací. Les confraries continuen creixent i amb un component religiós latent. Durant els anys trenta, València perd la festa de la Setmana Santa i aleshores els barris decideixen mantindre la seua cultura. “Aquest és un exemple de modernitat en tota regla. És una festa que es fa gran quan les Falles adquireixen un cert auge, el ritual propi està més lligat a la tradició que a la religió”, explica García Pilán.

Una festa que està declarada d’interès turístic nacional requereix del reconeixement de la seua població, i si un pregunta quins són els aspectes més característics de la festa, un percentatge elevat de la ciutat no tindrà res a dir. García Pilán relaciona la deterioració en l’imaginari col·lectiu del ciutadà amb altres interessos, econòmics i polítics: “Que la gent no sàpia en què consisteix la Setmana Santa Marinera implica el grau de marginalitat d’aquests barris, en una ciutat centrada en el Micalet i en la Ciutat de les Arts i les Ciències”.

Es pot escoltar l’entrevista sencera en el programa A Fons Cultural de Ràdio Universitat fent un clic ací.

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València