logodreta

De València a Santiago caminant

camin2

LORENA HERNÁNDEZ. “El fenomen del pelegrinatge des de la Comunitat Valenciana està testimoniat en diverses fonts gràfiques i literàries. Sabem de gent que desembarcava en ports valencians l’objectiu final de la qual era el trànsit al camí de Santiago”. Així ho ha assenyalat Antonio Ledo, professor del Departament d’Història de l’Antiguitat i de la Cultura Escrita de la Universitat de València. Segons el docent, aquesta via del camí aniria per la zona d’Albacete, travessaria l’altiplà sud i buscaria el camí de la Plata cap al nord.

Una prova important d’aquest trànsit es troba en les diverses esglésies de pobles de la zona d’Aragó o d’algunes parts de Castella que tenen l’advocació de Santiago Pelegrí. Segons apunta Antonio Ledo, l’Associació d’Amics del Camí de Santiago de la Comunitat Valenciana ha fet una gran tasca en aquest sentit i a hores d’ara és possible fer la ruta tal com la feien fa segles els pelegrins. De fet, hi ha un llibre editat que ho explica, tot i que cal tindre en compte l’època de l’any en la qual es viatja, perquè els camins no es troben sempre en les mateixes condicions.

L’origen del Camí de Santiago té una data ben fixada, que és el començament del segle ix, un fenomen arrelat al descobriment d’una necròpoli les restes de la qual es van identificar amb la de l’apòstol Santiago, que segons la tradició va vindre a la península ibèrica a evangelitzar en el primer segle de la nostra era. En paraules d’Antonio Ledo, es tracta d’una època en la qual els regnes que havien resistit la invasió islàmica del segle viii necessitaven algun motiu important, sobretot des del punt de vista de la fe, davant del domini dels musulmans del sud de la península.

Per tant, la trobada d’aquelles restes cal inscriure-la en aquell context d’arraconament davant les forces musulmanes. A poc a poc, el Camí de Santiago es va convertir en un nucli d’atracció de població i va contribuir a la repoblació de tota la zona. La ciutat gallega es va convertir en una mena de símbol en la lluita contra els musulmans i en un focus de pelegrinatge de tota Europa. A hores d’ara ha canviat moltíssim i el Camí és un punt d’atracció de turistes i de persones que decideixen viure una experiència diferent, no només espiritual, sinó de coneixement personal i de convivència.

“El contacte amb la natura, desconnectar del dia a dia, de les angoixes, de l’estrés, i conéixer persones a les quals no podries accedir d’una altra manera” és allò amb què es queda Lara Olmos, pelegrina del Camí de Santiago en quatre ocasions. “El ritme pausat del camí permet un viatge cap a l’interior”, ha afegit Antonio Ledo, qui a més afirma que en més del noranta per cent dels casos es tracta d’una experiència que millora la persona. El programa A Fons Cultural de Ràdio Universitat  ha tractat aquesta qüestió en profunditat. Es pot escoltar fent clic ací.

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València