logodreta

Eduardo Abarca: “La presó és un desestructurador personal”

Ambit-1

Foto: Associació Àmbit Dignitat i Justícia
Social.

LORENA HERNÁNDEZ. “La falta de llibertat és la falta de moltes altres coses; la llibertat és com la punta de l’iceberg. Però no tindre llibertat és no tindre llibertat emocional, ni de moviment, el teu cos no és lliure, i això et trenca moltes possibilitats”. Són paraules d’Eduardo Abarca, voluntari d’Àmbit, una organització que va nàixer fa vint-i-un anys amb l’objectiu de donar una nova orientació al treball que es feia fins aleshores en el sector del voluntariat de la presó. La seua idea ha estat sempre la d’acompanyament de les persones i dels processos, per a fer que l’eixida de la reclusió siga el més fàcil possible.

Aquesta organització, que ha rebut una subvenció de la Universitat de València, veu que la presó en moltes ocasions, lluny de solucionar el problema, l’empitjora, ja que la falta de llibertat és el detonant perfecte per al desencadenament de malalties mentals i addiccions: “El tall dels lligams emocionals amb la família o de qualsevol altre lligam et fa despullar-te com a persona. La presó és un desestructurador personal perfecte”, ha explicat Eduardo Abarca. Per la seua banda, Maria Vallejo, psicòloga d’Àmbit, ha assenyalat que la presó reuneix les condicions ambientals perfectes perquè es desenvolupen aquest tipus de patologies.

Com ha explicat Maria Vallejo, el treball psicològic d’Àmbit comença a la presó, es fa una intervenció i una primera aliança amb els interns perquè puguen adherir-se a un tractament, per tal d’assegurar-ne una bona salut mental una vegada estiguen fora, a més de gaudir d’un espai segur per a ells; el següent pas és la vivenda tutelada, per al desenvolupament d’una vida autònoma, de manera que es crea una xarxa de recolzament amb les persones que tenen malalties mentals. Es proposen diverses activitats terapèutiques, amb l’objectiu d’evitar l’aïllament social d’aquest col·lectiu.

En aquest sentit, l’organització aposta per un canvi de paradigma. Per exemple, s’assenyala que a hores d’ara hi ha moltes persones a la presó per delictes menors, la qual cosa es pensa que hauria de ser diferent, ja que la reclusió, a més de no contribuir en moltes ocasions a la reinserció, té un cost elevat, al voltant de trenta mil euros anuals per pres, segons ha comentat Eduardo Abarca. Per això aquest voluntari creu que el futur passa per associacions com ara Àmbit: “No és tant l’esforç del malalt per a integrar-se, com el lloc que la societat ha d’haver preparat perquè càpiga la seua diferenciació”.

El programa Fes Pinya de Ràdio Universitat  ha tractat aquesta qüestió amb més detall. Es pot escoltar fent clic ací.

 

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València