logodreta

Josep Ballester: “Els polítics són els primers que haurien de fomentar la lectura i parlar de llibres”

9215567223_ac8db6b32e_b

JORGE CHENOVART. Les dades extretes de l’últim informe PISA, el qual ha detectat els problemes dels estudiants espanyols especialment en l’àrea de matemàtiques, també han situat per davall de la mitjana europea l’aprenentatge de la lectura i el seu foment. Per al catedràtic de Didàctica de la Llengua i la Literatura Josep Ballester hi ha aspectes positius en relació amb anys anteriors i indica que “ha anat pujant el nivell educatiu, però fa falta més, és necessari que la gent parle de llibres, els polítics són els primers que haurien de parlar més sobre açò i fomentar-ho”, afirma.

En temps crítics, educativament parlant, en els quals es compara l’ensenyament espanyol amb el de països escandinaus, líders en puntuacions europees, davall la figura del professor recau, en molts casos, tota la culpa. “La majoria dels llibres que lligen els estudiants són obligatoris en l’àmbit acadèmic, cal preguntar-se què fer quan no es llig més que el que s’obliga a l’escola”, planteja la professora de la Universitat Noelia Ibarra. L’ensenyament per objectius, és a dir quan un estudiant compleix la seua comesa per aprovar, repercuteix any rere any i creix quan un xiquet arriba a l’adolescència. “Quan baixa l’índex de lectura sol coincidir quan l’alumne comença obrir-se al món”, afegeix.

Si alguna cosa no funciona, solen aparéixer algunes frases fetes per a explicar-ho, com ara que som animals de costums o el refrany de: “De tal riu, tal aigua”. Una vegada arriben els xiquets a casa després del col·legi on han estat al voltant de huit hores, el torn és dels pares. “Hi ha molts pares que recriminen als fills la seua falta d’interés per la lectura, però alguna vegada els han vist llegir alguna cosa que no siga la premsa esportiva?”, pregunta Ballester, i afirma: “És molt estrany que si un fill ho ha vist a casa després no ho faça i en prenga exemple”.

Els problemes de la lectura també s’extrapolen a la indústria literària valenciana. La crisi econòmica ha esquilat aquest sector i moltes llibreries i editorials han tancat o ho faran. “L’acció política no està ajudant que es renoven i s’aposte per la literatura i la indústria del llibre”, afirma Ibarra. Un dels productes que ha deixat de consumir el ciutadà, a causa dels problemes econòmics, són els llibres, i “som una minoria, no és el mateix anar a escola en valencià que llegir llibres en la nostra llengua”, apunta Ballester.

La universitat com a focus cultural massiu pot concentrar l’estimulació lectora. Però la bibliografia, les referències situades al final de cada temari que ajuden a comprendre millor la teoria que s’ensenya en classe, s’ha convertit un poc en la gran defenestrada. L’alumne pot preguntar-se per què ha de llegir-se aquests llibres si amb el que es dóna en classe és suficient. “En l’actualitat no es llig tanta bibliografia com abans. La gran quantitat de treballs obligatoris i la falta de costum són els principals factors que reflecteixen el desús de la bibliografia afegida”, explica Noelia Ibarra.

Podeu escoltar més informació sobre aquest tema en el programa Llegim de Ràdio Universitat fent un clic ací.

 

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València