JORDI CASTRO SERRANO. Miguel Vargas és el primer estudiant espanyol que acudeix a la reunió anual de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que tindrà lloc del 19 al 24 de maig a Ginebra. L’alumne de quart curs de Farmàcia a la Universitat de València hi participarà dins de les delegacions de les ONGs, amb la Federació Internacional d’Estudiants de Farmàcia. Miguel Vargas és també el president de la Federació Espanyola d’Estudiants de Farmàcia, i en aquesta entrevista ens parla sobre l’OMS, el paper del farmacèutic i l’escassa representació dels estudiants espanyols en les reunions d’organismes internacionals.
–Què és exactament l’Assemblea Mundial de la Salut?
–L’Assemblea Mundial de la Salut és l’òrgan més important de decisió de l’Organització Mundial de la Salut. L’OMS està formada per tots els estats del món i tracta tots els temes relacionats amb la salut. És molt important perquè és una organització que coordina a escala mundial coses que són importantíssimes, com ara les vacunes, l’accés als medicaments i també l’abordament global de malalties infeccioses i no infeccioses. En l’Assemblea Mundial de la Salut participen oficialment representants de cada estat membre, estats associats com ara Palestina i també hi ha organitzacions intergovernamentals i no governamentals. L’Assemblea marca les línies d’actuació general i és el màxim òrgan de presa de decisions de l’OMS.
–Quin serà el teu paper dins d’aquest important esdeveniment?
–La Federació Internacional d’Estudiants de Farmàcia i altres organitzacions similars participem en una espècie de preassemblea de joves on elaborarem uns informes i unes decisions que la comissió executiva de l’OMS podrà valorar posteriorment. A banda d’això tractaré d’aportar la meua perspectiva com a representant d’estudiants i concretament d’estudiants de Farmàcia. Per a mi és molt important participar perquè Espanya representa el vint per cent dels estudiants de Farmàcia d’Europa i fins ara la veu havia estat prou escassa o anecdòtica per part dels estudiants de l’Estat espanyol en qualsevol reunió d’aquest tipus. Aquesta és la primera vegada que un estudiant espanyol de qualsevol carrera de ciències de la salut acudeix a aquesta assemblea.
–Quina va ser la teua motivació per a participar en l’Assemblea?
–La paraula farmàcia o farmacèutic apareix dues vegades en els darrers informes de l’estat de la salut al món de l’OMS, però quan parlem d’accés als medicaments i als tractaments, de lluita contra els medicaments falsos o contra els medicaments que són enganyosos en la publicitat o en el fi, o del tractament de molts problemes de salut, el farmacèutic és una peça fonamental en eixe equip multidisciplinari que ha de ser el que al final ajude a millorar l’estat de la salut al món. Que no aparega la paraula farmàcia ni farmacèutic va ser el meu principal argument per a sol·licitar la invitació.
–Tu participaràs dins de la delegació de les ONGs. De què s’encarrega aquesta delegació en concret?
–Hi ha molts tipus d’ONGs que hi participen, des d’ONGs de cooperació, com ara la Federació Internacional de Creu Roja o Metges Sense Fronteres, fins a organitzacions que representen els professionals, i en el meu cas els estudiants. En el nostre cas la faena és triple. Per una banda, visibilitzar que ser jove o estudiant d’una carrera no vol dir que siguem ciutadans de segona o que tinguem un paper secundari i passiu, sinó que hem d’assolir un paper actiu. D’una altra, reivindicar el paper del farmacèutic com a professional sociosanitari en el tractament de problemes que afecten la salut mundial, com ara les malalties infeccioses i no infeccioses o els problemes d’accés als medicaments. Ací a Espanya ja pareix que estem començant a observar que hi ha pacients que no poden accedir als medicaments, però és que en altres països l’accés als medicaments és molt més precari. I la tercera qüestió seria visibilitzar amb altres sectors de la farmàcia el paper que ha de tindre el farmacèutic, perquè al final és el sanitari que probablement està més a prop de qualsevol usuari del sistema de salut. Hem d’intentar canviar les coses, i les coses es canvien amb molt de treball, amb molt de temps, però acudint a aquestes reunions.
–I parlant ara concretament de la Federació Internacional d’Estudiants de Farmàcia, quin és el seu paper?
–La Federació representa els interessos globals dels estudiants de Farmàcia, i pretén demostrar que tot i ser encara estudiants ja tenim capacitat d’informar-nos, d’aprendre i també de ser responsables del nostre futur, és a dir, no assumir el típic ideal de «la joventut és el futur», sinó demostrar que els estudiants de Farmàcia ja som el present i ja podem començar a decidir i a ser més actius i més responsables en el nostre futur. Jo personalment lluite i intente representar un sector que a escala global és bastant nombrós com són els estudiants de Farmàcia d’Espanya, i un model de farmàcia regulada i de proximitat amb un professional de la salut independent que vetla per la salut dels seus pacients i no pels interessos d’una marca comercial que té moltes farmàcies.
–Precisament l’OMS ha rebut algunes crítiques per part d’ONGs i associacions mèdiques pels seus vincles amb la indústria farmacèutica. L’exemple més recent va ser la grip A, on es va demostrar que l’OMS va ocultar que els seus assessors i experts en grip A cobraven de les farmacèutiques. Creus que l’OMS té massa relació amb la indústria farmacèutica?
–Personalment, i com a representant de la Federació Espanyola d’Estudiants de Farmàcia, no ho crec. L’OMS té uns estatuts dels treballadors molt estrictes, amb moltes incompatibilitats, i és veritat que té consells assessors, científics, que són els qui ajuden a prendre decisions a la comissió executiva. Si es detecten incompatibilitats, s’han d’eradicar i tallar de soca-rel perquè l’OMS fa un treball molt silenciós i molt important, i per un tema econòmic puntual com va ser el tema de la grip A no es pot atacar eixa trajectòria de quasi setanta anys de treball. Si alguna cosa hem de dir és que la indústria farmacèutica no és la farmàcia. La indústria farmacèutica és necessària i és una peça clau, però hem de vetlar perquè no hi haja conflictes d’interessos. Si alguna persona ha tingut conflictes d’interessos i ha assessorat malament, doncs s’hauran de prendre les mesures necessàries per a tallar-ho i estic segur que així es deu haver fet.
–Hi ha, en l’Assemblea Mundial, veus crítiques amb l’OMS, amb el seu funcionament, les seues decisions?
–Jo encara no he anat a cap assemblea mundial, però sí que és veritat que els estats vetlen pels seus interessos. Hi ha estats que tenen problemes de salut pública diferents als problemes que tenim els països desenvolupats i que són molt crítics amb aquesta part desenvolupada del planeta. El tema de les patents per a poder produir els medicaments és molt polèmic, per exemple està el cas de l’Índia, molt famós, i hi ha més països que són molt crítics amb els països desenvolupats que pretenen protegir la propietat intel·lectual dels medicaments.
–Com has preparat la teua intervenció? Tens experiència en intervencions paregudes?
–Sí que he participat representant Espanya com a president de la Federació Espanyola d’Estudiants de Farmàcia, però en reunions on no s’ha parlat d’eixe discurs tan ideològic, tan polític podríem dir-ne, com és el de l’Assemblea de l’OMS. Una organització internacional de huitanta-set països té moltes maneres diferents d’enfocar els temes de salut. Jo tiraré per la meua banda, altres tiraran per una altra. De manera informal sí que he fet debats amb col·legues d’altres països del món i han sigut molt enriquidors perquè tu escoltes la seua veu i la seua opinió, i ells tenen arguments que són complicats de rebatre. Jo en tinc els meus, estem d’acord en algunes coses, però no ho compartim tot, i aquesta és la virtut positiva d’aquestes reunions.
–Per què creus que mai no ha anat a l’Assemblea cap estudiant espanyol?
–Per molts factors. Per una part, desorganització, perquè els sindicats d’estudiants espanyols en l’àmbit local són molt guerrers, són molt d’alçar la veu, però després no som capaços de traslladar aquesta disconformitat. Precisament, el que intentem fer nosaltres amb aquest tipus de coses és que no es quede tot al carrer, o en una manifestació o en un tuit, sinó que vaja a més. Per una altra, els estudiants ací a Espanya som molt actius pel que fa a l’immediat, però després molt passius a la llarga, no tenim visió estratègica com a col·lectius d’estudiants, i després hi ha altres barreres que jo les veig més puntuals, com ara el tema de l’anglés, el tema d’afrontar la barrera d’anar-se’n a altres països i haver de conviure amb gent de moltes nacionalitats. Crec que és importants que els estudiants o els joves en general no ens quedem només amb la sensació que les coses estan empitjorant o les coses van malament. Hem de traslladar i canalitzar aquesta disconformitat perquè, si no, no arribarem a cap lloc.
