logodreta

L’abstenció electoral: un perill per a Europa

Debat-eleccions-1

JORDI CASTRO SERRANO. Les pròximes eleccions europees seran les eleccions amb menys participació en la història de la democràcia a Espanya, si es compleixen els pronòstics de la majoria de les enquestes. Per a intentar fomentar el vot jove, el Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana va organitzar un debat a la Universitat de València amb joves polítics representants dels principals partits de la Comunitat que participaran en les eleccions.
La participació electoral estimada en les eleccions europees del pròxim diumenge se situarà al voltant del 40-43%, segons l’última enquesta de Metroscopia. Són unes xifres rècord que podrien convertir la cita electoral en les eleccions amb menys participació de tota la història de la democràcia a Espanya, i són també un greu problema per al futur si es té en compte que els joves es troben entre els col·lectius que menys participaran en les eleccions.

Precisament per a revertir aquesta situació el Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana (CJCV) va organitzar el passat 19 de maig un debat a la Facultat de Ciències Socials amb representants polítics de lesseccions juvenils dels principals partits de la Comunitat Valenciana. En el debat van participar Samuel Falomir, candidat socialista al Parlament Europeu i representant de Joves Socialistes del País Valencià; Pau Vivas, coordinador de Joves d’Esquerra Unida al País Valencià; Enrique Martínez, director de Nuevas Generaciones del PPCV; i Reis Gallego, candidata a les eleccions europees per Compromís i representant del Bloc Jove.

En el debat es va dedicar un bloc exclusiu a parlar de la participació política, i és que les causes de la gran desafecció política de la ciutadania són complexes i nombroses. Per a Borja Jesús San Juan, estudiant d’Economia, Dret i Ciències Polítiques que va assistir a l’acte, la principal causa de l’abstenció electoral és el sentiment de la pèrdua d’utilitat de la política: “Les persones han deixat de sentir que la política és útil en el seu dia a dia. No millora les seues expectatives vitals i molts pensen que no poden incidir en la majoria de les decisions que es prenen independentment del resultat de les eleccions. El problema està que no hi ha una política per damunt de l’economia”.

A aquesta realitat se suma el desconeixement general que molts ciutadans espanyols tenen sobre les institucions i els líders europeus: “La gent veu Europa distant, no té clar com funciona i tampoc li posa cara als líders europeus”, assegura Javier García, estudiant de Relacions Laborals i Recursos Humans, que també pensa que aquest desconeixement és una gran equivocació, “perquè més del seixanta per cent de les lleis que es legislen a Espanya vénen d’Europa”, assenyala. “El millor exemple per als estudiants de com les directrius europees ens afecten en el nostre dia a dia el trobem en el Pla Bolonya, un procés que es va decidir ja fa més de catorze anys a Europa”, afegeix Carlos Sánchez, estudiant del Màster d’Investigació en Biologia Molecular, Cel·lular i Genètica.

Junt amb el desconeixement, el director de Nuevas Generaciones del PP, Enrique Martínez, afegeix com a causa de l’abstenció la crisi econòmica: “L’abstenció està més aguditzada per tota la desconfiança que hi ha cap al sistema polític produïda per la crisi econòmica. A més, la gent sap qui és el seu alcalde i coneix almenys la cara del president de la Generalitat i del d’Espanya, però no sap qui és Juncker o Schultz”. Per contra, tant el coordinador de Joves d’EUPV Pau Vivas com la representant del Bloc Jove Reis Gallego creuen que hi ha causes estructurals en l’abstenció a banda de la puntual crisi econòmica.

“La gent percep els polítics allunyats perquè no estan fent polítiques properes a les persones sinó properes als interessos d’una minoria molt xicoteta, tant el Partit Popular com el Partit Socialista”, afirma Pau Vivas, qui sosté que la principal causa de la desafecció política és el mateix interés del plantejament ideològic i social neoliberal, “on senzillament l’Estat i allò públic no tenen molt a decidir”. En la mateixa línia, Reis Gallego creu que les causes de la desafecció política es troben més en el mateix sistema polític que en la responsabilitat individual de les persones: “Els polítics també ajuden a la desafecció. Quan estàs, per exemple, a l’institut i el delegat no pinta res, evidentment la gent no va a participar. S’ha de prestigiar la participació”, assegura Reis Gallego, qui afegeix que l’abstenció interessa a alguns perquè amb ella ixen guanyant els dos grans partits.

Les propostes ciutadanes
En el debat també es va fer referència a les dificultats que tenen moltes vegades les propostes ciutadanes per arribar a la política. En aquest sentit, el candidat socialista a les eleccions europees i representant de Joves del PSPV Samuel Falomir va assegurar que el seu partit proposarà flexibilitzar la Iniciativa Ciutadana Europea (l’equivalent europeu a la Iniciativa Legislativa Popular) i fomentar les primàries en el seu partit i els referèndums a Espanya per afavorir la participació de la societat.

El mateix sistema polític a Espanya no és molt receptiu a incloure altres formes de participació ciutadana més actives ni a escoltar les propostes dels ciutadans, i en la societat espanyola encara pesa el denominat franquisme sociològic com a conseqüència de la joventut de la democràcia i de l’herència d’un passat recent on molts ciutadans es van educar i socialitzar políticament en un context on parlar o participar en política estava prohibit i mal vist. Per a Pau Vivas, la solució a la desafecció passa per millorar l’educació i les condicions materials de la societat: “Participar s’aprén cada dia en la teua infància, a relacionar-te amb els altres i a voler participar en les decisions. La participació no és un problema individual, perquè hi ha problemes estructurals que no fomenten la participació. Què passa amb tots eixos joves que estan als barris? És que eixa gent no té futur, i si no tens futur com vas a tindre ganes de participar?”.

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València