L’ordinador IBM 1620 de la Universitat de València es va dur a la sala on es va realitzar la taula redona ‘Els orígens de la informàtica a la Universitat de València’.
REDACCIÓ. “L’esforç del Servei d’Informàtica de la Universitat és útil i ens recorda que fer ciència no sempre ha sigut igual, i que es tracta d’un procés que va evolucionant”. Són paraules de Francisco Tomás, exrector de la Universitat de València i catedràtic de Química Física, un dels usuaris de l’IBM 1620, el primer ordinador que va tindre la institució acadèmica.
Els orígens de la informàtica a la Universitat de València és el títol de la taula redona que havia organitzat el Servei d’Informàtica aquest dimarts 27 de maig, en la qual van participar una desena de professors, investigadors i alumnes que van utilitzar l’ordinador que es posà en funcionament a la Universitat l’any 1965. Aquesta peça de museu va poder ser vista per les persones que acudiren a l’acte, més d’un centenar.
Durant la taula redona foren nombrosos els recordatoris sobre el seu funcionament, quan els professors i professores havien de passar hores i hores operant amb les calculadores electromecàniques, o quan investigadors, professors i alumnes havien d’escriure els seus programes en fitxes perforades i depurar-los i executar-los utilitzant l’IBM 1620.
“Va ser la voluntat del catedràtic del Departament de Química Física José Ignacio Fernández Alonso, qui tenia una idea clara de modernitat, la que va fer possible l’adquisició d’aquest ordinador”, explica Rosario Domingo, professora titular de Química Física jubilada i la primera dona en ser nomenada doctora per la Universitat de València, l’any 1957. Segons Domingo, una mostra d’aquesta voluntat de progrés va ser que l’esmentat catedràtic va triar, durant un curs, el 51-52, anar l’Institut de Tecnologia de Califòrnia per a formar-se.
“Jo vaig fer les gestions per assabentar-me quin era el millor ordinador possible, i per a això vaig anar a Madrid –en un camió– i vaig parlar amb José Luis Lloret, qui em va recomanar aquesta peça i em va posar en contacte amb IBM”, va recordar Juan Palou en la taula redona. Álvaro López, al seu torn, recordava que la temperatura de l’habitacle era uniforme, setze graus, i “anar a calcular” era anar a l’única sala de la Universitat amb aire condicionat, on es podia trobar amb tècnics d’IBM, o també amb treballadors d’algunes empreses usuàries del sistema, externes a la Universitat, com ara Unión Naval de Levante, l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA), l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms o l’Institut Politècnic Superior de València.
En aquest sentit, Rogelio Montañana, presentador de l’acte i una de les persones encarregades de recopilar i catalogar les peces que donaran lloc a la Col·lecció Museogràfica de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació de la Universitat de València, va repassar la història d’aquest ordinador i va explicar que les dues primeres institucions que el van tindre a Espanya van ser la Junta de Seguretat Nuclear i Renfe, l’any 1960.
Gran cost econòmic
En la taula redona, celebrada al Saló d’Actes de la Biblioteca Eduard Boscà, del Campus de Burjassot-Paterna, es va posar de manifest el gran cost econòmic que va representar per a la Universitat de València l’adquisició de l’ordinador IBM 1620, el qual va ser costejat per mitjà d’un crèdit de la Caja de Ahorros al 6% anual i per un període de sis anys i mig, el qual finalment va ser parcialment perdonat per la caixa. També es va explicar que hi ha un Museu d’Informàtica als Estats Units que va posar-ne un en funcionament recentment, que a Espanya es van instal·lar una dotzena d’aquests ordinadors, o detalls pel que fa al manteniment o l’ús que altres persones feren de l’ordinador.
“Era una època en què el rector deia que els ordinadors eren màquines del dimoni i alguns catedràtics que la millor ferramenta de càlcul era una llapissera”, recorda Francisco Tomás, qui va programar en l’IBM 1620 la seua tesi doctoral. “Va ser un repte per a la Universitat tindre aquella màquina”, comentà l’exrector.
Un dels primers a les universitats espanyoles
L’ordinador, que va ser un dels primers instal·lats a universitats espanyoles, va estar operatiu fins el 1978, quan es va deixar d’utilitzar a causa de la seua lentitud, dificultat d’ús i elevat cost de manteniment.
En la taula redona, a més dels anomenats, van participar Rafael Romero, Rafael Guardiola, Antonio Ferrer, Antonio Marquina, Isidro Ramos, Enrique Vidal, José Vicente Arnau, Marcelino Vicens, Enric Casabán i Fernando Nistal.
