logodreta

L’efecte turístic dels grans esdeveniments esportius i el seu cost econòmic i social

olimpicos92-20006-(3)

JORGE CHENOVART. La final de la Copa del Rei celebrada fa unes setmanes a Mestalla ha tornat obrir la caixa de Pandora per als comentaris sobre la necessitat d’acollir esdeveniments esportius de nivell, en aquest cas nacionals, a València. La divisió d’opinions és la tònica habitual respecte a aquest tipus d’esdeveniments. D’una banda, hi ha els apocalíptics, els quals rebutgen o es mostren contraris a acollir finals; i en l’altra banda, els integrats, que es mostren receptius a participar en aquests esdeveniments i adquirir, a través seu, repercussió i patrimoni econòmics. “A partir d’alguns estudis extraiem aquestes dues perspectives i, si veiem rebuig d’acollir-los, és que falla la comunicació, que ha de ser transparent i clara”, explica Juan Núñez, professor de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a la Universitat de València.

L’opinió i confiança del ciutadà haurien de ser importants per al polític o estament que pren la decisió final d’apostar per la seua ciutat, però hi ha altres factors a tindre en compte, que gràcies als estudis previs i posteriors permeten extraure conclusions per a successives accions econòmiques i socials. Pepe Badenes, estudiant de la Universitat, en el seu Treball de Final de Màster té com a objectiu conéixer l’opinió de la població a través d’aquests estudis. “El treball és complicat, cal arribar a la gent i les xarxes socials són importants. A poc a poc aconseguirem els objectius pertinents”, explica. Per la seua banda, Juan Núñez, professor del mateix Badenes, aclareix: “Hi ha un turisme associat a l’esport que atrau espectadors i la seua visita als llocs de celebració en condició de turistes”. Un aspecte evident seria l’exemple de persones de Mèxic i d’Alemanya, que van viatjar per a veure la final quan no eren espanyoles.

L’ombra de la Fórmula 1, al seu torn, és allargada. La despesa econòmica en infrastructures per a una posterior materialització de l’esdeveniment pot ser considerada excessiva per part de la població. Juan Núñez va formar part d’un grup de recerca de la Universitat que va analitzar diversos esdeveniments esportius celebrats a València, tots els quals de primer nivell. “Analitzàrem el Gran Premi d’Europa, l’Open 500 de tennis i la marató de València i els resultats van donar com a guanyador aquest últim, mentre que la Fórmula 1 fou la pitjor considerada”, explica Núñez. Pepe Badenes atribueix aquests resultats a la necessitat de grans instal·lacions. “Presumim que la despesa econòmica de l’Àgora i del circuit han sigut molt grans per a la gent, i aquesta prefereix esdeveniments importants però més econòmics”, comenta.

Pot semblar obvi el fet que un esdeveniment esportiu, com més econòmic, millor. La celebració d’una marató requereix de la paralització del trànsit durant diverses hores. Per tant, és sorprenent que siga l’esdeveniment millor considerat, quan el trànsit per la ciutat és tan important per als seus habitants i passavolants. “Els resultats van dir que la Fórmula 1 entorpia més el trànsit, una cosa curiosa ja que només afecta una part de la ciutat i, si som objectius, la marató trastorna més”, explica Núñez. Aquest és el reflex de la percepció subjectiva de la població i la influència en aquesta de la despesa econòmica.

Hi ha un gran esdeveniment esportiu que encara no s’ha realitzat a València i que el 2011 hauria d’haver-s’hi celebrat: la final de la Champions League, el partit de futbol més important del món després de la final d’un Mundial. L’estadi no s’ha conclòs i encara queden anys perquè s’acabe. “Tots aquests esdeveniments són potencialment beneficiosos, però la conjuntura econòmica cal tindre-la en compte”, explica Juan Núñez.

Es pot escoltar més informació sobre aquest tema en el programa El Temps dels Esports de Ràdio Universitat fent clic ací.

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València