logodreta

Tots els camins porten a la universitat

Facultat-Esports-01

LORENA HERNÁNDEZ. Fa molts segles Roma era la capital del món, el centre neuràlgic de tot el que passava al planeta. Tan gran era el seu poder que tots els camins de l’imperi portaven a la capital. Aleshores existia allò que es coneix com a Tabula Peutingeriana, una autèntica guia de camins i carreteres que permetia veure destinacions, distàncies i temps necessaris per a desplaçar-se. Segurament d’aquestes circumstàncies va sorgir la coneguda frase “tots els camins porten a Roma”. En les següents línies vos mostrem un mapa de tots els camins que porten a la universitat.

Les proves d’accés a la universitat, les PAU, són la via més comuna per accedir a aquests centres d’educació superior. Uns exàmens que tenen dues fases: una primera general i obligatòria, amb una qualificació màxima de deu punts; i una segona específica i voluntària, que permet afegir-ne quatre a la puntuació anterior. “Són proves bàsicament de capacitat de raonament, d’expressió escrita, d’estructuració del coneixement, busquen que els candidats tinguen capacitat de seguir uns estudis universitaris”, segons explica Laura Guzmán, tècnica del Servei d’Informació i Dinamització de la Universitat.

Però hi ha molts altres camins que tenen com a destinació la universitat. Per exemple, l’estudiantat de cicles formatius superiors també pot entrar en una institució d’aquest tipus de la mateixa manera que l’estudiantat de batxillerat. Si es vol tindre una major puntuació es pot optar per fer la fase específica i així arribar fins el límit dels catorze punts. També els titulats i les titulades poden fer una altra carrera. En aquest cas hi ha dues maneres: accedir per la via de les places reservades per a ells, que són un tres per cent del total i que funcionen segons la nota mitjana obtinguda durant la carrera; o entrar mitjançant la nota de les PAU.

També hi ha persones que per diferents motius no van poder seguir els estudis de manera ordinària i no tenen la titulació necessària per accedir a la universitat. En aquest cas hi ha diverses opcions. Estan les proves per a majors de 25 anys i de 45 anys, que tracten d’avaluar competències bàsiques dels candidats, així com les seues destreses en diverses àrees. I està el cas d’aquells que, encara que tenen experiència professional, no tenen cap tipus de titulació al respecte. En aquest sentit, es valora la trajectòria formativa i professional dels candidats i candidates, amb una entrevista que si se supera dóna la clau de la porta per accedir a la universitat.

Cal esmentar també els casos dels graus que requereixen proves específiques, com ara el de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, en el qual es tracta d’avaluar la capacitat física dels candidats i candidates per assegurar-se que poden seguir les classes amb normalitat, com ha destacat Laura Guzmán. Per la seua banda, l’estudiantat estranger també pot accedir a la universitat per diverses vies. Els de la Unió Europea compten amb el reconeixement del títol, mentre que l’alumnat de tercers països l’haurà d’homologar. El programa Ocupa’t de Ràdio Universitat  ha tractat aquesta qüestió en profunditat. Es pot escoltar fent clic ací.

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València