logodreta

Una investigació de la Universitat alerta sobre el possible efecte negatiu dels ‘spas’ infantils en la desigualtat de gènere

Finestra 2

PAU SERRANO. L’educadora social i Màster de Gènere i Polítiques d’Igualtat de la Universitat de València Sara Vierna Fernández acaba de presentar la investigació Neo-princesas de tocador. Un treball que analitza les conseqüències per a la igualtat entre dones i homes que té la proliferació d’empreses d’oci infantil dirigides a xiquetes de quatre a dotze anys que recreen un món de princeses immerses en el luxe i el glamur, acompanyat d’uns serveis de cura estètica que simulen un saló de bellesa infantil.

En l’informe Vierna Fernández adverteix de la importància del joc com un dels principals motors d’aprenentatge dels rols de gènere en la infància. En paraules de l’autora, “en aquests espais les monitores, mitjançant el joc, converteixen les xiquetes en princeses o models, les maquillen, pentinen, els fan la manicura. Es recrea tot un ritual de bellesa i a les xiquetes els arriba un missatge clar: el físic és tan important que el teu dia especial, per exemple, el teu aniversari, ho celebres dedicant-lo a ell. Aquest missatge, encara que no és intencionat, cala profundament en els futurs estats d’autoestima en l’adolescència i edat adulta, i pot accentuar diversos trastorns psíquics”.

En el treball s’indaga teòricament en la funció que compleix l’activitat lúdica en el desenvolupament cognitiu i social de la infància. I és que les xiquetes i els xiquets aprenen a pensar i a pensar-se, a construir i a construir-se, a situar i a situar-se socialment, a percebre i autopercebre’s i a desenvolupar el llenguatge a través del joc.

En aquest sentit, la investigació planteja l’estreta relació existent entre el joc de rols i l’assumpció d’una identitat de gènere determinada en la infància. El joc simbòlic ocupa un paper clau i, encara que no és l’única causa, sí que és un procés que potencia l’encarnació d’aquest model que subordina l’univers femení al masculí, atorgant al primer característiques com ara la bellesa, l’emocionalitat, la cura, la passivitat, i el situa en un espai principalment domèstic, mentre que al segon li fa correspondre l’agressivitat, la competitivitat, el poder, el valor, l’acció, i el situa en un espai primordialment públic.

 

Culte a la bellesa de les xiquetes

El culte a la bellesa de les xiquetes és un dels factors que més es manifesten en el joc feminitzat. Aquest element és l’eix central de la investigació de Vierna Fernández centrada en l’empresa d’oci infantil Princelandia, que conclou la submissió predominant en els discursos de les mares sobre la visió sexualitzada del fenomen lúdic. Segons Vierna Fernández, “totes les mares sense excepció consideren positiu per al desenvolupament psicosocial de les seues filles els valors tradicionalment femenins que inculca l’empresa Princelandia a través del joc sexuat”. Un joc que produeix i reprodueix estereotips sexistes.

En segon lloc, en relació amb la mística de la bellesa, les mares i l’empresa conceben la cura de la imatge personal com un element d’empoderament femení inherent a la identitat de gènere tradicional de les xiquetes i dones. Així, manifesten la positivitat del joc de princeses en el desenvolupament psicosocial de les seues filles, entenent-ho com un factor que realça la seua feminitat tradicional relacionada principalment amb el culte al cos femení. És per això que les activitats que es realitzen en aquests espais se centren en el cos i en la bellesa, on les monitores cobreixen les xiquetes de tractaments per a poder ser valorades per les seues mares.

Segons l’autora de l’estudi, aquest tipus d’oci promociona una sexualització del joc, la recreació d’un món principesc ple de glamur, luxe i bellesa que condiciona les xiquetes i les fa caure en l’esclavitud d’haver d’ajustar-se a un model impossible i inhumà el qual pot fer emmalaltir les persones, fent-les vulnerables als trastorns de la conducta alimentària i a altres tipus de psicopatologies.

 

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València