logodreta

El present i el futur d’internet amb el dret a l’oblit

google

VALENCIA  19/5/04 © MIGUEL LORENZORICARD MARTêNES

Ricard Martínez.

JORGE CHENOVART. La recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que obliga Google a retirar, prèvia petició de l’usuari, els enllaços que oferisquen informació lesiva per al ciutadà ha generat més de dotze mil sol·licituds d’eliminació de dades, segons portaveus de l’empresa. El dictamen provocat per la denúncia de l’advocat espanyol Mario Costeja està canviant la percepció i l’ús dels exploradors en internet. “Des del punt de vista de la protecció del ciutadà podria ser necessària, però des del punt de vista dels interrogants jurídics que obri la sentència posa de manifest la incapacitat del regulador europeu per a trobar una solució viable”, afirma el president de l’Associació Professional Espanyola de Privacitat, Ricard Martínez.

Google, com a potència mundial, té una manera de treballar profundament nord-americana que difereix molt de la concepció europea, encara que tinga seus en diversos països del vell continent. El buscador, en aquest cas, prové d’una tradició que es planteja que un proveïdor de continguts no pot entrar a valorar el que tercers poden publicar. “Si cal fer un control de tot, al final ningú no podrà publicar res”, explica Martínez. Aquesta és la filosofia de Google i de la llibertat d’empresa d’allà.

s200_lorenzo.cotino_hueso

Lorenzo Cotino.

El professor de Dret Constitucional de la Universitat de València i magistrat Lorenzo Cotino es mostra caut amb la sentència i apel·la al record de la regulació de protecció de dades de l’any 1995. El que pot semblar irònic és que amb aquella regulació, a través de la qual Google va experimentar un procés de canvi com a potència mundial, ningú no s’haguera plantejat prendre mesures sobre el que s’hi publica. En aquest sentit, Cotino afirma que “ni al legislador nacional ni a l’europeu li ha preocupat això, s’ha deixat en mans d’una sentència ara, perquè hi ha hagut una falta d’acció de primeres”.

El plantejament de canvis arran d’aquesta sentència situa Google en una posició de perdedor relatiu. Hi ha exemples de multinacionals que han estat derrotades davant de denúncies de particulars, però en aquest cas és un toc d’atenció a una empresa que ha transformat la manera de treballar de milers de persones i el funcionament en les estructures del sistema laboral. “Molta gent està contenta, però imaginem-nos que Google tancara com a represàlia. Pensem en tres dies sense Google”, apunta Cotino. En aquest sentit, la lluita per la informació està encaminada cap a la imposició d’una xarxa més controlada. “Cal preocupar-se per no tirar la culpa als intermediaris, perquè el control ja existia per part dels governs”.

L’usuari de Google que entenga la utilització del buscador com un servei públic s’estaria equivocant en la mesura que no fóra conscient que Google, com a empresa privada, té unes dades que són seues. El ciutadà fa ús del buscador, però també aquest d’ell. “El dret a l’oblit no suposa un dret a l’eliminació de la informació en origen. El que això està suposant és un trasllat de la pressió a l’intermediari i cap tipus de pressió al que tracta la informació il·lícitament. El legislador ha d’imposar lleis justes per a tots”, afirma Ricard Martínez.

En el programa En Xarxa de Ràdio Universitat es poden escoltar les entrevistes amb Ricard Martínez i Lorenzo Cotino fent clic ací: http://mediauni.uv.es/3999.

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València