logodreta

Eleccions a Egipte davall la lupa universitària

Egipte-1

Laia Mas i Javier Cid, estudiants de la Universitat de València, han sigut observadors internacionals a la República Àrab d’Egipte durant les últimes eleccions.

BEA PASCUAL. Fa només tres anys que Egipte va eixir de la dictadura de Hosni Mubarak, però ha sigut recentment quan ha començat a donar els primers passos cap a la democràcia. Tot i que el món àrab ens sembla llunyà, Laia Mas i Javier Cid, dos estudiants de la Universitat de València, i la professora Lola Bañon parlen de l’experiència que han viscut com a observadors internacionals en aquella república àrab.

Javier i Laia són dos llicenciats en Periodisme per la Universitat de València i actuals estudiants d’altres especialitats que col·laboren com a voluntaris amb l’organització noruega GNRD (Xarxa Global per als Drets i el Desenvolupament). Aquesta entitat s’ha encarregat d’implementar una missió d’observació de les eleccions a Egipte. Junt amb MAAT (Fundació Egípcia per a la Pau, el Desenvolupament i els Drets Humans), que aportava els traductors i els observadors locals als comicis, i l’organització francesa IIPJHR (Institut Internacional de la Pau, Justícia i Drets Humans ), han vetlat per la qualitat del procés democràtic. Un total de cent vint-i-quatre observadors internacionals, entre ells Javier i Laia, s’han traslladat a Egipte i, durant tres dies, han sigut els encarregats de garantir que tot es desenvolupava correctament en les eleccions del país.

 

La professora de la Universitat de València Lola Bañon amb dones egípcies en un col·legi electoral.

La professora de la Universitat de València Lola Bañon amb dones egípcies en un col·legi electoral.

Un procés democràtic en entredit

“A banda d’assegurar la fiabilitat del procés electoral, la intenció era fer unes propostes de millora del plantejament democràtic”, explica Laia. Per a la qual cosa els observadors comptaven amb un qüestionari que havien d’omplir quan arribaven als col·legis electorals per a confirmar que tot complia uns requisits mínims. Tanmateix, els dos parlen d’algunes irregularitats que van haver de comunicar: “Un dels apunts que vam fer és que s’hauria de regular l’àmbit propagandístic”.

La propaganda electoral a favor del president electe per majoria absoluta, Al Sisi, feien evident la manipulació ideològica, segons expliquen els observadors universitaris. Fins i tot, conta Javier, sospitaven del seu propi acompanyant local: “D’alguna manera, s’estava esforçant molt per a donar una imatge de neutralitat que moltes vegades no es corresponia amb el que estava passant. Teníem la impressió que cridava abans que arribàrem als col·legis electorals per assegurar-se que tot estava bé, constantment vigilava el que escrivíem en els qüestionaris i, a més, vam veure com amagava una targeta d’Al Sisi quan suposadament els observadors haurien de ser neutrals”. A més a més, conten que els col·legis electorals estaven plens de cartells a favor del guanyador de les eleccions.

Les manifestacions ideològiques personals eren molt cridaneres, sobretot a les zones rurals. Ara bé, tot i la falta de privacitat a l’hora de votar, experts en assumptes internacionals com ara Lola Bañon consideren incorrecte valorar el que està passant a Egipte des d’uns paràmetres eurocentristes: “Hem de tindre en compte que la societat egípcia és molt diferent a la nostra i a vegades són ells els qui volen manifestar públicament a qui van a votar moguts fonamentalment per la pressió del clan o de la família”. Lola Bañon és professora de Periodisme a la Universitat de València i també va participar com a observadora en els comicis.

Un altre dels aspectes a millorar, a banda de la propaganda i la manipulació, són els accessos: “Moltes vegades la sala per a votar es trobava en la segona planta, a la qual només es podia accedir mitjançant les escales i això dificultava molt la participació de la gent major”. Aquesta raó, junt amb la il·legalització d’alguns grups com ara els Germans Musulmans, van provocar que només la meitat de la població egípcia participara en el procés electoral. “A molts egipcis no els ha agradat el procediment i hi ha hagut un boicot de les eleccions”, declara Bañon.

Egipte-4

Egipte: un xoc cultural

Aquesta ha sigut la primera experiència de cooperació de Javier i Laia, i com a tal destaquen alguns aspectes que els van resultar molt cridaners, des de l’anarquia en el trànsit, la militarització del país o el paper de les dones: “Vam veure dones que anaven en nikab i s’amagaven darrere de les cabines amb una dona autoritzada per la junta electoral per tal de poder identificar-se i votar”, apunten. Un fet, diuen, que resulta paradoxal en un moment de transició democràtica com el que està vivint el país: “Pensem que el procés democràtic hauria d’anar acompanyat d’una millora de la situació de les dones. Ser dona allà és una desgràcia”.

Però, malgrat l’impacte cultural que van patir en arribar a Egipte, Laia i Javier han volgut destacar l’hospitalitat de la població egípcia i conten com la majoria són persones molt agraïdes: “Sobretot les dones, cada vegada que arribàvem a un col·legi electoral ens agafaven de les mans i ens besaven. Sentíem que la gent sí que vol democràcia i viure amb seguretat”.

 

El futur del poble egipci

Són molts els aspectes a millorar en la transició democràtica que experimenta el poble egipci. No obstant, Laia i Javi reconeixen que, en línies generals, les irregularitats durant el procés electoral no han sigut massa cridaneres. Ara bé, Lola insisteix en la idea que el problema fonamental no està en el procés electoral en si, sinó en el procés previ: “Cal analitzar per què bona part de les ideologies polítiques no estan representades en les eleccions i per què només hi havia dos candidats”. A més, els estudiants es reafirmen en la idea que la manipulació propagandística sí que ha sigut extrema: “El bombardeig per a votar un dels candidats era evident i no sabem fins a quin punt això és democràtic”.

“No es pot parlar d’una instauració immediata de la democràcia a Egipte i, des de la nostra perspectiva, encara hi ha molta faena a fer”, expliquen. Alguns dels reptes que haurà d’afrontar Al Sisi, segons conta la professora de la Universitat i coneixedora de la societat egípcia, passen per la millora de les condicions econòmiques de la majoria dels egipcis, per fer un gest cap a la dissidència i per portar a terme una vertadera tasca d’alfabetització. Totes aquestes decisions determinaran molt el futur de la república àrab. Un futur que roman incert i molt llunyà però que, gràcies als testimonis de Laia i Javier, es viu un poc de més a prop a la Universitat de València.

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València