LORENA HERNÁNDEZ. “El destí de totes les espècies és l’extinció. Plantejar-se que tornen a la Terra, quin interés pot tindre? Cap, només satisfer la curiositat morbosa d’algunes i alguns. Si una espècie està extingida, ben extingida està”. Aquesta és la reflexió que fa Juli Peretó, professor del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València, en referència a unes declaracions recents del pare de l’ovella Dolly, Ian Wilmut, en les quals assenyalava que en cinquanta anys es podria clonar un mamut. Una possibilitat que tant Juli Peretó com Andrés Moya, catedràtic del Departament de Genètica de la Universitat, veuen complicada.
“Conceptualment no és una qüestió que no es puga abordar, seria un procediment prou similar al que es va portar a terme en el cas de l’ovella Dolly. Ací el problema és tindre un material adient del mamut congelat, ja que es necessitarien cèl·lules amb el material genètic íntegre per a portar aquest nucli a l’ovòcit d’una cèl·lula d’elefant”, ha comentat Andrés Moya. Els dos científics coincideixen en les dificultats de comptar amb aquesta possibilitat. Totes les esperances estan posades en Lyuba, una cria de mamut que va ser trobada intacta fa set anys enmig dels gels de Sibèria.
El procés seria semblant al portat a terme amb l’ovella Dolly: es passaria el material genètic, el nucli d’una cèl·lula de mamut, a un ovòcit en aquest cas d’un elefant, havent llevat prèviament el nucli d’aquesta última cèl·lula, el qual s’implantaria com una fecundació en una mare portadora. La qüestió ací és preguntar-se si el resultat seria veritablement un mamut. Tant Juli Peretó com Andrés Moya tenen clar que no: “Seria un híbrid de mamut i elefant”, ha apuntat Peretó.
De la mateixa manera, Andrés Moya recorda que no és el mateix fer el trasplantament d’aquest nucli de cèl·lula de mamut a un ovòcit d’elefant, perquè són espècies diferents i podrien aparéixer certs problemes d’incompatibilitat. Per la seua banda, Juli Peretó afegeix la importància de l’aportació materna, que és tan fonamental com el mateix genoma: “És com si tinguérem un disquet d’ordinador però no l’ordinador”, ha comentat. I, per descomptat, les implicacions ètiques. En aquest sentit, els dos científics es fan la mateixa pregunta: quin pot ser l’objectiu de tornar a la vida una espècie extingida?
“Hi ha la tendència en el món científic de pensar que es poden construir espècies del passat emprant les tecnologies de les quals disposem, però s’ha de veure l’interés que pot tindre aquesta acció més enllà de l’anècdota”, afegeix Andrés Moya. El programa A Fons de Ràdio Universitat ha tractat aquesta qüestió en profunditat. Es pot escoltar fent clic ací.