LORENA HERNÁNDEZ. Cada any moren més d’un milió i mig de xiquets i xiquetes per malalties que es podrien previndre amb una vacuna. Els programes d’immunització es calcula que eviten actualment, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, de dos a tres milions de morts per patologies com ara el tètanus, la diftèria i la tos ferina. Tanmateix, l’OMS adverteix que més de vint-i-dos milions de menors d’un any no van rebre aquesta triple vacuna el 2012. En aquest sentit, prop del setanta per cent vivien en deu països: Congo, Etiòpia, Índia, Indonèsia, Iraq, Nigèria, Pakistan, Filipines, Uganda i Sud-àfrica.
María Trelis.
“És essencial que els països més pobres tinguen accés a aquestes vacunes”, ha assenyalat María Trelis, professora del Departament de Biologia Cel·lular i Parasitologia de la Universitat de València. Segons la docent, l’accés de la població d’aquestes zones als medicaments és més un degoteig que no una acció continuada en el temps, perquè depén molt de l’activitat d’organitzacions sense ànim de lucre. De vegades, hi ha problemes logístics que fan difícil la seua arribada als llocs de destinació, i també és molt important el compromís dels diversos governs en la inversió en prevenció de malalties.
Segons María Trelis, la immunització sempre és una de les eines més interessants, junt amb la sensibilització, la promoció de la salut i el diagnòstic per al control de les malalties infeccioses: “Són alguns dels mitjans més exitosos i potents per tal de millorar la salut de milions de persones al món”, ha comentat la professora de la Universitat de València, qui ha afegit que malauradament són tractaments cars, encara que molt efectius; segons la docent, aquestes vacunes solen tindre al voltant d’un huitanta-noranta per cent de protecció contra aquestes patologies, que solen ocasionar discapacitats i en ocasions resulten mortals.
“No estem suficientment sensibilitzats davant les poblacions que poden patir aquestes malalties i sobre la rellevància a nivell de salut pública que poden tindre, perquè si fórem conscients que es poden previndre ens mobilitzaríem més”, ha comentat María Trelis. En aquest sentit, la professora ha assegurat que és necessària la cooperació dels governs dels països i que es facen aliances amb les indústries europees i americanes, a més de comptar amb el recolzament d’organitzacions com ara l’OMS.
Una altra opció que ha comentat la professora és que aquests països puguen fabricar des del principi les seues pròpies vacunes, de manera que es puguen abastir ells mateixos i així no dependre tant de les grans companyies farmacèutiques. El programa Fes Pinya de Ràdio Universitat ha tractat aquesta qüestió en profunditat. Es pot escoltar fent clic ací.
