logodreta

Vocacions tecnològiques i científiques de la mà de Matemàtiques i Enginyeria

Facultat de Matemàtiques

Facultat de Matemàtiques de la Universitat de
València.

JORGE CHENOVART. Les matemàtiques formen part del present i el futur acadèmics dels estudiants, tant en xiquets com en majors. Cal buscar propostes docents que ajuden a estimular el raonament dels més menuts, perquè es convertisquen en enginyers, informàtics, físics o biotecnòlegs. Aquesta és la base d’Estalmat, el projecte que cada any du a terme la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, on participa la Universitat de València. “En totes les àrees del coneixement hi ha aplicacions de matemàtiques. Qui no conega un poc de matemàtiques està condemnat a no ser lliure”, així fonamenta el degà de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat, Rafael Crespo, la necessitat d’unir els camps matemàtics amb les ciències socials o les noves tecnologies.

El projecte Estalmat selecciona cada any vint-i-cinc alumnes d’edats compreses entre els dotze i els tretze anys, amb aptituds per a les matemàtiques rellevants per tal de ser potenciades. Es tracta d’un campus d’estiu d’una setmana de duració on es realitzen activitats pràctiques i també una estada en un projecte de dos anys, on cada dissabte els estudiants acudeixen a entrenar el seu intel·lecte. Segons Crespo, l’enginy és la clau. “Busquem les estratègies, no els resultats. Aquesta gràcia especial que els permet entendre ràpidament aquestes coses”, explica.

Hi ha un sector del professorat universitari que mostra un cert grau d’insatisfacció respecte al nivell de matemàtiques amb el qual arriben els nous estudiants. No hi ha tanta queixa de la primària com de la secundària, aquesta etapa, concretament l’ESO, és el punt d’inflexió cap a una adquisició de coneixements adequats per aplicar-los en la maduresa educativa. “Entrar a València és difícil, ha pujat molt la nota de tall, perquè els matemàtics no estan en l’atur. Cal acomodar adequadament els trànsits d’una etapa cap a una altra. No cal fer tant de càlcul, sinó saber com es fa”, explica Crespo.

Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de la Universitat de València.

Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat de València.

L’Escola d’Enginyeria de la Universitat de la València (ETSE) és el lloc on molts aspirants, ara que comença la selectivitat, volen entrar per a dedicar-se en un futur a qualsevol de les branques que ofereix el campus. El director de l’ETSE, Vicente Cerverón, es va reunir amb el degà de l’Escola d’Enginyeria de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) per a compartir experiències amb un punt en comú, com atraure el talent dels estudiants de secundària. “Necessitem científics i enginyers. Sembla que està baixant la vocació sobre aquestes carreres, n’hi ha places per cobrir. Cal transmetre’n l’interés”, assenyala Cerverón.

Si es comparen les xifres d’estudiants entre ciències i lletres en batxiller, canten a favor de les ciències. Però molts d’aquests estudiants i estudiantes es dirigeixen cap a la branca de la salut i la tecnologia, i es troben buits pel que fa a les àrees tecnològiques, que han d’omplir-se. “Cal promocionar la imatge de la ciència i l’enginyeria com una necessitat social, com un atractiu de la professió, i recuperar l’essència perduda”, explica Cerverón.

Es pot escoltar més informació sobre aquesta temàtica en el programa En Xarxa de Ràdio Universitat fent clic ací.

 

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València