Julia Sevilla, professora del Departament de Dret Constitucional, Ciència Política i de l’Administració de la Universitat.
LORENA HERNÁNDEZ. Trenta-nou anys com a cap d’Estat. Al·lega que és el moment de deixar espai i lloc a les noves generacions. Amb setanta-sis anys, dóna pas al seu fill Felip en un moment de grans reptes i d’una profunda crisi institucional. L’abdicació del rei Joan Carles I i la seua successió a càrrec de l’actual príncep d’Astúries ha obert de nou el debat sobre la possibilitat d’una tercera República a Espanya. Algunes i alguns assenyalen que la veritable raó d’aquesta decisió és el descontent generalitzat al voltant de la monarquia i de la política, així com la pujada de forces defensores d’un canvi del model d’Estat, especialment en les darreres eleccions europees. Alguns sectors reclamen un referèndum perquè la ciutadania puga decidir quin és el sistema que es vol.
“Un referèndum no entra en allò previst, ha d’estar conforme amb el que decidisquen les Corts, que són les que l’haurien de convocar, i aquestes d’entrada no s’han manifestat majoritàriament a favor”. És l’opinió de Julia Sevilla, professora del Departament de Dret Constitucional, Ciència Política i de l’Administració de la Universitat. De la mateixa opinió és Marc Baldó, professor del Departament d’Història Contemporània de la institució acadèmica: “No hi ha possibilitat de referèndum a Espanya a hores d’ara. S’ha format una mena de bipartidisme perfecte i, si aquests dos partits estan d’acord, hi ha poques possibilitats de modificar res”.
Aurora Bosch.
Actualment el sistema espanyol és el de la monarquia parlamentària, on hi ha un cap d’Estat, que és el monarca, el qual té capacitat de representació i de relació internacional, mentre que el poder real és l’executiu del Govern. El model de República plantejaria un president triat per la ciutadania, que tindria capacitats executives autònomes. La diferència seria que es comptaria amb un president de l’Estat, que seria triat per la ciutadania i que d’alguna manera seria responsable davant d’aquesta. “El que estan demanant els sectors que reclamen un canvi és que les persones que tenen la capacitat per a portar a terme eixa transformació la facen”, ha comentat Julia Sevilla, encara que assenyala que “no tota la ciutadania espanyola està a favor de fer un referèndum i de tindre un canvi”.
Marc Baldo Lacomba
Per la seua banda, Marc Baldó creu que la República és la forma política òbvia de la democràcia: “Fa falta el referèndum a Espanya, és indispensable”, ha comentat. Encara que també creu que més important que la forma d’Estat és el contingut, i en aquest cas veu prioritària una reforma de la Constitució: “Espanya està preparada per a una segona transició”, afirma el professor. Una altra qüestió que caldria plantejar-se és quina modalitat es voldria. Està el cas de molts països europeus amb un cap d’Estat i un president, i també el model presidencialista, com ara el dels Estats Units. Segons Aurora Bosch, catedràtica d’Història Contemporània de la Universitat, “cada república es fa segons les circumstàncies històriques i amb una ideologia concreta”.
El programa A Fons de Ràdio Universitat ha tractat aquesta qüestió en profunditat. Es pot escoltar fent clic ací.
