logodreta

Els europeus ja no escriuen la història

L’exministre francés i actual senador Jean-Pierre Chevènement, a la Nau de la Universitat de València.

L’exministre francés i actual senador Jean-Pierre Chevènement, a la Nau de la Universitat de València.

BEA PASCUAL. L’apoderament dels països emergents com ara Xina i la lluita per mantindre l’hegemonia per part dels Estats Units obrin una incògnita sobre el futur de les potències: resoldran aquests països els seus problemes d’una manera millor que la que adoptaren Anglaterra i Alemanya en la Primera Guerra Mundial?

Amb motiu de la commemoració del centenari d’aquest conflicte, el diverses vegades ministre francés i actual senador Jean-Pierre Chevènement explicà a la Nau de la Universitat de València la seua concepció d’Europa i el paper que ha desenvolupat aquesta en la construcció del panorama internacional des de la Primera Guerra Mundial.

Europa fora de plànol

Hui en dia es pot observar un context on canvien de nou les jerarquies de les nacions. Si bé en el segle passat, en una primera fase de mundialització, Europa, i en concret l’hegemonia britànica i l’imperi alemany, jugaren un paper clau en aquest procés, és després de la guerra quan començà a canviar el context internacional.

A hores d’ara els europeus ja estan un poc fora d’una història que escriuen les grans potències. Europa ha perdut el poder que tenia el 1914. Per això la gran qüestió que es planteja Chevènement i que donarà títol al seu últim llibre és si realment hi ha encara lloc, en el segle xxi, per a una “Europa europea”, un concepte gaullista que defén la construcció d’una Europa per ella i per a ella mateixa.

“Les nacions no tenen res a veure amb la Primera Guerra Mundial”

Europa ha sigut un continent format i fet històricament per les seues nacions. Espanya, per exemple, fou un element indispensable en termes literaris, artístics i culturals per a definir la cultura europea. Però és a partir de la Primera Guerra Mundial quan les nacions quedaren debilitades per l’atribució d’uns crims que no havien comés: “No foren les nacions les que van decidir fer la guerra, sinó un xicotet nombre de persones”.

Una guerra, afirma Chevènement, que es podria descriure com un conflicte per l’hegemonia mundial entre Gran Bretanya i Alemanya: “Les nacions no tenien res a veure amb tot allò perquè totes eren pacífiques. De fet, la Primera Guerra Mundial es podia haver limitat a un episodi balcànic, però va prevaldre la idea de fer una guerra preventiva contra França i Rússia”. Una guerra, apunta el senador francés, que obrí la caixa de Pandora: “El comunisme, el feixisme, el nazisme, la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i un llarg etcètera”.

Jean-Pierre-Chevènement-3

Espanya, a debat: Monarquia o República?

Jean-Pierre Chevènement es defineix com a republicà, com no pot ser d’una altra manera, després que fou el fundador de Res República. Ara bé, no vol pronunciar-se respecte a la implantació de la República a Espanya. Tanmateix, insisteix en la idea de fer prevaldre el poder de la ciutadania per a constituir conjuntament allò que vol: “La idea de l’interés comú és una idea que transcendeix la qüestió monàrquica, tot i que moltes vegades es defineix la cinquena república francesa com una monarquia republicana”.

Una Europa amb euro i amb subdivises nacionals

El qui ha sigut un dels principals artífexs de la unió de l’esquerra francesa també es pronuncia sobre la implantació d’una moneda única al continent europeu. Chevènement afirma que el projecte monetari ha fracassat i que, com a conseqüència, és necessari buscar alternatives: “Pense que aquesta moneda no uneix Europa, sinó que la divideix. A més, no estem protegits contra una nova crisi del sistema financer”.

Jean-Pierre-Chevènement-4

Europa ha viscut la pèrdua del 40% del PNB (Producte Nacional Brut) de Grècia, on l’atur arriba ja al 27% de la població activa. I Espanya, diu Chevenèment, continua aquesta mateixa línia. Així, es veu com la implantació de l’euro ha portat països que no estan ben posicionats en l’especialització mundial del treball a aplicar un equilibri de subocupació, a realitzar devaluacions internes costoses per a intentar retrobar la seua competitivitat i a la reducció de salaris, pensions i serveis públics. “Una moneda única, quan s’aplica a un conjunt econòmic heterogeni, provoca una evolució divergent entre les regions riques i pobres. Ho hem vist a Europa: els països rics s’enriqueixen i els països pobres s’empobreixen en contra del que es pensava quan s’ideà la implantació de l’euro”.

Jean-Pierre-Chevènement-5

L’exministre francés busca alternatives que passen per la recerca de corrents polítics que permeten als països de l’Europa del sud retrobar la seua competitivitat sense sacrificar el futur de les generacions més joves. Chevènement proposa el manteniment de l’euro per a les transaccions econòmiques internacionals; però mantindre al mateix temps les subdivises nacionals tal com es va fer entre 1999 i 2002: “Això permetria una devaluació global de l’euro en el sistema monetari internacional”. Ara bé, cal convéncer Alemanya, diu.

Davant la crisi, es mostra escèptic. Segons explica, el sistema no està preparat per afrontar aquestes depressions financeres. Tot i això, manté la idea d’unitat europea gaullista més viva que mai. Una unitat, diu, “fonamentada en valors socials que permetrien redefinir la construcció europea”. I potser, per què no, tornar a formar part de la història.

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València