logodreta

Els estudiants es mouen a peu, en bus i metro

Toni-Zamora, Nuria Quiralte i Paco-Puchol.

Toni Zamora, Nuria Quiralte i Paco Puchol.

REDACCIÓ. En transport públic i a peu, i en menor grau en cotxe i bicicleta, són els mitjans que l’estudiantat de la Universitat utilitza en els seus desplaçaments als centres d’estudi. Un informe de mobilitat basat en les dades aportades pels estudiants en l’automatrícula d’aquest curs revela, així mateix, que Blasco Ibáñez és el campus més sostenible, que dues terceres parts dels futurs titulats no empren mai el cotxe ni la moto, i que el PDI i el PAS són menys sostenibles que l’estudiantat.

Marina, estudiant d'Infermeria.

Marina, estudianta d’Infermeria.

“Solc vindre en bus, i per a mi la Universitat està molt ben comunicada”, diu Antonio Darder, de tercer de Medicina, qui assegura que la majoria dels seus amics i coneguts també es mouen en autobús. El cas de Paco Puchol és diferent. A ell el porten els seus pares, però per a tornar al seu poble ha de fer un transbord en metro i la tornada s’allarga de manera considerable en relació amb la vinguda en cotxe. Nuria Quiralte també arriba en cotxe, ja que el metro fins on viu està a quaranta minuts. De la mateixa opinió, en el mateix grup de Medicina, és Toni Zamora, qui destaca les virtuts del bus. “Per huitanta cèntims i en deu minuts estic ací, però quan vinc d’un lloc diferent d’on visc ja em costa més”, assegura.

Joan Antoni Garcia Albiñana.

Joan Antoni García Albiñana.

Els mitjans més utilitzats per l’estudiantat, per aquest ordre i segons l’informe de mobilitat citat, són anar a la Universitat a peu, en metro i en cotxe, i classificats en grans categories, l’alumnat accedeix als campus principalment en transport públic, seguit pels mitjans no motoritzats (a peu i en bici), mentre que la menor part es desplaça en transport privat (cotxe i moto).

Les dades, a més, són aclaridores: només una sisena part de l’estudiantat utilitza el cotxe i la moto a vegades i també una sisena part els utilitza sempre. El que destaca especialment, tal com es pot veure en les gràfiques que acompanyen aquesta informació, és que la part de l’estudiantat que es desplaça a la Universitat en moto i principalment la que ve en cotxe utilitza més de set mil vehicles, que són els que comporten la majoria dels problemes sobre la mobilitat universitària.

Zoe Tello

Zoé Tello.

Patricia Plata, de primer de Medicina, diu: “La mala comunicació està en el meu poble, que es troba lluny, però també s’ha de dir que ací al campus no hi ha aparcament i això és un problema”. Gema Benito, al seu torn, accedeix a Blasco Ibáñez en metro.

Barbara, Jose, David i Ana.

Bárbara, Jose, David i Ana.

Marina, d’Infermeria, que es mou en bicicleta, considera que el campus està ben comunicat, però en canvi Joan Antoni García Albiñana, que accedeix al Campus de Blasco Ibáñez en moto, destaca que li falta un “bon lloc per a aparcament”. I afegeix: “Si véns en bici o en metro està bé, però si véns en cotxe has d’aparcar i la zona blava et costa diners”. Zoé Tello, de Geografia i Medi Ambient, agafa primer el tren i després el metro.

 

L’estudiantat, més sostenible

El que també s’ha pogut constatar en l’informe, segons Alberto de la Guardia, tècnic superior de Medi Ambient, és que la mobilitat del col·lectiu estudiantil és molt més sostenible que la del PDI i PAS, els quals accedeixen als tres campus de la Universitat en vehicles motoritzats, com també apunten altres estudis.

grafic6901

Gràfica que mostra en percentatges els mitjans que utilitza l’estudiantat per accedir als diversos campus.

És precisament el campus que té un menor nombre de places d’aparcament per a vehicles, el de Blasco Ibáñez, el més sostenible, sobretot per la seua ubicació cèntrica, que afavoreix els desplaçaments a peu i en bicicleta des dels barris més propers, i és el millor comunicat pel transport públic.

Així, Bárbara, estudianta de Filologia, hi acudeix a peu perquè es queda a València, encara que el seu poble es troba a una hora i quart de camí. Per contra, David, també de Filologia Catalana, acudeix en metro. Diu que caldria millorar l’accessibilitat, i demana que el campus estiga millor senyalitzat, així com una major freqüència de pas del metro. Jose, de Guadassuar, agafa el cotxe, després el tren i, finalment, accedeix a peu. En total, una hora i mitja de camí. David viu a València i és usuari de la bicicleta. I Ana, d’Alboraia i estudianta també de Catalana, es mou en bicicleta i insisteix en la necessitat de millorar la xarxa de carril bici per a facilitar l’accés al campus universitari.

Tarongers, el campus menys sostenible

Tarongers és el campus menys sostenible dels tres de la Universitat de València. La seua situació és intermèdia, però tot i que està millor connectat que Burjassot pel transport públic, els seus estudiants són els que fan més ús del cotxe. La principal causa d’aquest comportament és la major disponibilitat de places d’aparcament lliures, la qual cosa incentiva els desplaçaments en cotxe.

grafic6902

Gràfiques que comparen els mitjans de transport per accedir a cada campus de la Universitat.

Finalment, Burjassot-Paterna ocupa també una posició intermèdia. Tot i ser el campus més allunyat de la ciutat i el pitjor connectat pel transport públic, hi ha moltes persones que fan ús del metro i del tramvia per accedir-hi.

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València