logodreta

Els tresors medievals i renaixentistes de la Biblioteca Històrica

tresors-2

Imatge del manuscrit de l’obra Psalterium alias laudatorium, de Francesc Eximenis.

REDACCIÓ. La Biblioteca Històrica de la Universitat de València atresora documents de gran valor. Divulgar aquest patrimoni és l’objectiu del cicle de conferències Clàssics a la Nau (Els dijous de l’AVL) que es realitzarà fins a febrer del 2016. Francisco Gimeno Blay, catedràtic de Paleografia i Diplomàtica i responsable acadèmic de la catalogació dels manuscrits medievals i renaixentistes de la Universitat, enceta el cicle hui dijous a partir de les 19 hores en l’Aula Magna de La Nau.

La seua intervenció porta com a títol Belli in superlativo grado. Els manuscrits medievals i renaixentistes de la Universitat de València. “Unes paraules, Belli in superlativo grado, que foren escrites en el segle xv per un llibreter florentí, Vespasiano da Bisticci, per a fer referència als llibres atresorats pels ducs Montefeltro d’Urbino. Al·ludeixen a la decoració que solien presentar els manuscrits humanístics que aquell llibreter proporcionava a les corts humanístiques d’Itàlia”, destaca Francisco Gimeno Blay.

tresors-3

­ Manuscrit de l’obra Vesperal, de Ferrante.

Els llibres solien incorporar al començament una orla que envoltava el text, a l’interior de la qual es troben, entre els motius decoratius, les armes heràldiques del propietari i la indicació de la seua posició social. La part més important dels còdexs que posseeix la Biblioteca Històrica de la Universitat presenta decoracions amb les mateixes característiques. “Així, doncs, es vol emfasitzar aquest vessant eminentment artístic dels manuscrits medievals”, diu el ponent de la conferència de hui.

Segons apunta Francisco Gimeno Blay, aquestes peces són importants per diverses raons. “En primer lloc, actualment formen una part molt singular i especial del patrimoni bibliogràfic de la Universitat de València; i en segon lloc, constitueixen el testimoni de les edicions humanístiques d’algunes obres de la literatura clàssica realitzades en la Itàlia del Quattrocento”. També, continua l’investigador, “ens descobreixen els propietaris que han gaudit de la materialitat i dels textos amb la seua lectura, i ens permeten viatjar en el temps i trobar-nos en aquest viatge amb persones i realitats que altrament desconeixeríem”.

tresors-4

Francisco Gimeno Blay amb el manuscrit del diari del Compromís de Casp.

Les peces formen part de la Universitat de València des de la desamortització de Mendizábal, quan s’aconseguí una col·lecció de llibres magnífics, excel·lents per diversos elements. Es tracta de llibres, la majoria, provinents de la Itàlia humanística i constitueixen un conjunt de còdexs que foren en el seu moment productes utilitzats, posseïts i gaudits per una elit social. “Aquesta elit estigué integrada pels membres de la família reial de Nàpols, i com que alguns d’ells emparentaren amb altres famílies italianes d’aleshores, la Universitat també conserva manuscrits que van pertànyer a aquestes, com ara la dels Sforza. A més, el duc de Calàbria, entre 1527 i 1550, aconseguí llibres bíblics, patrístics i litúrgics que procedien del Convent dels Dominics de València”, destaca el responsable acadèmic de la catalogació dels manuscrits medievals i renaixentistes de la Universitat.

tresors-5

Manuscrit Enarrationes in Psalmos, de sant Agustí.

La col·lecció de manuscrits es conserva actualment, des del segle xix, a l’edifici històric de la Universitat situat al carrer de la Nau i constitueix la part més important del conjunt de llibres de la Biblioteca Històrica.

Adquisició de les obres

La majoria dels manuscrits procedeixen de la biblioteca del monestir de Sant Miquel dels Reis, una institució religiosa que fou desamortitzada en el segle xix. A més, alguns nobles i professors valencians van fer donació de les seues biblioteques, entre les quals hi havia manuscrits valuosos. “Són el marqués de Dos Aigües, Onofre Soler, Vicent Hernández Máñez, Francesc X. Borrull, els quals continuaren la magnanimitat de l’erudit Francesc Pérez Bayer que regalà la seua biblioteca l’any 1785”, segons Francisco Gimeno Blay.

Preguntat sobre la situació de la Universitat València respecte a altres universitats pròximes o semblants pel que fa a la propietat d’aquet tipus de documents, el catedràtic de Paleografia i Diplomàtica explica que possiblement “la col·lecció dels manuscrits humanístics de la Universitat és única a l’Estat espanyol. Cap universitat espanyola no disposa d’un conjunt de llibres com els italians del segle xv. Això explica que els impulsors del projecte Europeana Regia incorporaren la Universitat de València precisament per aquest conjunt de manuscrits”.

Custòdia i catalogació

Els originals conservats a la Biblioteca Històrica estan reservats als investigadors i es poden veure quan formen part d’alguna exposició. Des que començà el projecte Europeana Regia, el Servei de Biblioteques i Documentació està digitalitzant els manuscrits que han estat catalogats i es poden consultar a través de la pàgina web de la Universitat de València (catàleg bibliogràfic Trobes).

tresors-6

Manuscrit de Quarta dècada, de Titus Livi.

El valor d’aquestes obres fa que l’estudi i catalogació dels manuscrits requerisca una bibliografia molt especialitzada de la qual, en ocasions, la Universitat no disposa. Per a solucionar-ho, “la catalogació recent que estem duent a terme permet descobrir les mancances i adquirir tots aquells materials bibliogràfics que permeten estudiar i catalogar correctament aquest patrimoni bibliogràfic excepcional”.

Expert en l’època medieval

Francisco Gimeno Blay ha centrat la seua investigació en l’època medieval. Ha editat textos medievals de caràcter divers, com ara cal·ligràfics, homilètics i normatius sobre el funcionament de la casa reial en l’època medieval. Com a conseqüència de la identificació del diari oficial de sessions celebrades a Casp, amb motiu del Compromís, va publicar diversos llibres. També ha dedicat monografies als autògrafs del rei Pere el Cerimoniós i de la reina Isabel la Catòlica, recerca aquesta última de la qual ha presentat recentment els primers resultats a la Universitat de Viena.

 

 

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València