logodreta

Més de la meitat de les dones europees eviten situacions per por a patir agressions

Albin Dearing, director de l’Agència de Drets Fonamentals de la UE; Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València; i Elena Martínez García, directora del Màster en Dret i Violència de Gènere.

Albin Dearing, director de l’Agència de Drets Fonamentals de la UE; Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València; i Elena Martínez García, directora del Màster en Dret i Violència de Gènere.

PAU SERRANO. Un 33% de les dones de la UE han patit violència física o sexual i la meitat de totes les dones (49% a l’Estat espanyol i 53% la mitjana europea) procuren evitar certs llocs o situacions per temor a ser víctimes d’agressions físiques o sexuals. Aquestes són algunes de les esgarrifoses dades del mapa de la violència de gènere que descriu un estudi de la Unió Europea, presentat aquest dimarts per l’Agència de Drets Fonamentals de la UE a la Universitat de València.

Els números són impactants. Un terç de les europees entre 18 i 74 anys (unes 62 milions) ha patit algun tipus d’abús físic, una de cada deu ha sigut agredida sexualment i una de cada vint ha sigut violada alguna vegada en la seua vida. Només una de cada tres víctimes denuncia les agressions. Són unes xifres que deixaren el públic assistent al Claustre Obert glaçat i que evidencien que “la violència de gènere és el tema de seguretat número u a la Unió Europea”. Així es va manifestar Albin Dearing, director de programes de l’Agència de Drets Fonamentals, qui va participar en l’acte de presentació dels resultats de la macroenquesta elaborada per aquest organisme per a estudiar el problema de la violència de gènere en tota Europa.

Albin Dearing amb l’informe de l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió
Europea.

Es tracta d’un informe –el més complet realitzat fins ara– basat en entrevistes personals realitzades a quaranta-dues mil dones en els vint-i-huit Estats membres de la Unió Europea, amb una mitjana de mil cinc-centes entrevistes per país. Aquestes entrevistes comprenen preguntes sobre violència física, sexual i psicològica, també assetjament i abusos en la infantesa i noves formes d’assetjament a través de les noves tecnologies.

Es tracta d’una macroenquesta que presenta, per primera vegada, dades comparatives per països del tipus de violència que pateixen les dones en l’àmbit familiar, laboral, públic i a través de la xarxa, les seqüeles que deixa en les seues vides, o la forma en què les víctimes reaccionen davant d’una agressió. L’estudi repassa també l’impacte que la violència té en les vides de les dones i la por que provoca i que fa que moltes dones europees eviten determinades situacions o llocs.

 

L’informe presentat –el més complet realitzat fins ara– es basa en entrevistes personals fetes a quaranta-dues mil dones en els vint-i-huit Estats membres de la UE, amb una mitjana de mil cinc-centes entrevistes per país.

L’informe presentat –el més complet realitzat fins ara– es basa en entrevistes personals fetes a quaranta-dues mil dones en els vint-i-huit Estats membres de la UE, amb una mitjana de mil cinc-centes entrevistes per país.

Quatre dades sobre l’enquesta

  • Es calcula que 13 milions de dones a la UE han experimentat violència física i 3,7 milions violència sexual.
  • Una de cada vint dones europees (5%) ha sigut violada alguna vegada des que tenia quinze anys.
  • El 55% de les dones han suportat besos, abraçades o altres tipus de contacte físic no desitjat.
  • El 75% de les dones que ocupen llocs d’alta direcció han patit assetjament sexual en algun moment de la seua vida.
  • L’11% de les dones han sigut objecte d’insinuacions inadequades en les xarxes socials o de missatges electrònics o de mòbil (SMS) sexualment explícits.
  • El 67% no comuniquen l’incident més greu de violència per part d’una parella a la policia o a alguna altra entitat.

 

Què amaga el baix índex de violència de gènere que presenta Espanya?

Sorprén que Espanya se situe entre els països amb menor índex de dones víctimes de violència (20%) davant els països nòrdics: Dinamarca (52%), Finlàndia (47%) i Suècia (46%). El 33% de les dones espanyoles han experimentat violència psicològica a càrrec de la parella, mentre que la mitjana europea és del 43%.

Elena Martínez García.

Elena Martínez García.

Albin Dearing va explicar una aparent contradicció. Els països escandinaus presenten els millors índexs d’igualtat de gènere i alhora mostren una major taxa de violència contra les dones perquè culturalment hi està més acceptat parlar de desigualtat i violència de gènere, i, per tant, les dones, amb més consciencia de gènere, contesten l’enquesta d’una manera més sincera.

Segons l’associació Dones Juristes, les dades d’aquest informe no tenen en compte la identificació de violència, un element determinant a l’hora de valorar les respostes de les enquestes. I és que, com apunta Elena Martínez García, directora del Màster en Dret i Violència de Gènere, “efectivament, s’ha anat a un concepte de mínims perquè hi ha països on no se sap què és violència de gènere. I aquest és un dels acords principals als quals s’hauria d’arribar”.

 

Públic assistent a la presentació de l’informe sobre la violència de gènere a la Unió Europea.

Públic assistent a la presentació de l’informe sobre la violència de gènere a la Unió Europea.

Un observatori permanent sobre violència de gènere

L’estudi presenta per primera vegada dades homogènies i comparatives a nivell europeu i és el més complet realitzat fins ara sobre la violència que pateixen les dones. En aquest sentit, Capitolina Díaz, presidenta de l’Asociación de Mujeres Investigadoras y Tecnólogas (AMIT) i professora titular de Sociologia a la Universitat, va destacar l’informe i es felicità per la possibilitat de comptar amb aquestes dades sobre violència de gènere. Així mateix, la professora Díaz va proposar a l’Agència de Drets Fonamentals de la UE la necessitat de constituir un observatori permanent que puga recollir de manera sistemàtica informació i dades sobre violència de gènere i feminicidi.

Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Igualtat, va concloure el primer Claustre Obert d’aquest curs remarcant que “parlem de conductes que són inacceptables en la nostra societat i on la formació és una tasca important. A nosaltres, com a universitat, ens incumbeix aquesta tasca”.

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València