logodreta

L’exili republicà després de la guerra civil, en dues exposicions a la Nau

Exposició Stanbrook, 1939. L’exili republicà cap al nord d’Àfrica.

Exposició Stanbrook, 1939. L’exili republicà cap al nord d’Àfrica.

REDACCIÓ. El Centre Cultural La Nau acull des d’aquest dilluns dues exposicions amb motiu de la rememoració del setanta-cinc aniversari de l’exili republicà i la fi de la guerra civil espanyola. Stanbrook, 1939. L’exili republicà cap al nord d’Àfrica i EX·IL exiliats il·lustrats. En aquesta segona, trenta-sis il·lustradors valencians retraten el mateix nombre d’exiliats republicans.

Produïdes per la Universitat de València i visitables fins el 30 de novembre, les dues mostres tracten el mateix tema i també reconstrueixen el passat, però des de diferents àmbits. La primera recrea l’odissea del Stanbrook, l’últim vaixell que transportà refugiats republicans per a fugir de les represàlies franquistes (rumb a Orà, des del port d’Alacant, el 28 de març del 1939, amb 2.638 persones), i l’exili mitjançant una sèrie d’objectes, documents, mapes, fotografies, imatges, audiovisual, etc. El valor d’aquesta exposició rau en la naturalesa del material presentat: la major part és inèdit i molt íntim, perquè procedeix directament de les famílies descendents dels exiliats. La Universitat de València ha fet un important exercici de recuperació i documentació per a compilar tot aquest material.

El vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño; els comissaris de les exposicions, Ricard Camil Torres i Mac Diego; Rosa Brines, de la Plataforma Stanbrook; i Laura Gassó, familiar d’un dels passatgers del Stanbrook.

El vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño; els comissaris de les exposicions, Ricard Camil Torres i Mac Diego; Rosa Brines, de la Plataforma Stanbrook; i Laura Gassó, familiar d’un dels passatgers del Stanbrook.

També forma part de l’exposició una selecció d’il·lustracions del dibuixant Paco Roca, Premi Nacional del Còmic, que va narrar aquest episodi en la novel·la gràfica Los surcos del azar, i litografies d’Antoni Miró. La Sala Estudi General recrea aquesta temàtica des del mateix muntatge expositiu, articulat al voltant de la mar i el desert. A més, gràcies a un exercici de col·laboració s’hi exposen desenes de maletes, com a símbol de l’exili, aportades per la ciutadania. És comissari de l’exposició el professor de la Universitat Ricard Camil Torres.

Segons explica el comissari, l’exposició s’estructura en quatre parts. La primera, o introductòria, narra el context de la guerra civil. La segona il·lustra la singladura del Stanbrook, que per la seua envergadura en el pla humà i totes les dificultats salvades durant la travessia es va convertir en el referent més palpable de l’exili al nord d’Àfrica, però cal no oblidar altres vaixells, com ara el Rodwin, l’African Trader, el Lizardieux, el Ronwin o el Marionga, que des de diverses costes espanyoles aconseguiren esquivar el setge franquista i van fer arribar més de deu mil republicans a les costes nord-africanes. En aquesta secció s’inclouen bona part de les il·lustracions de Paco Roca i també les litografies d’Antoni Miró, que van ser donades a la Universitat de València i expliquen aquest episodi històric.

Exili-4

Les dues exposicions sobre l’exili republicà es podran veure a la Nau fins el pròxim 30 de novembre.

Les dues exposicions sobre l’exili republicà es podran veure a la Nau fins el pròxim 30 de novembre.

La tercera part de l’exposició narra la sort dels passatgers d’aquests vaixells que van acabar al nord d’Àfrica. Així, el públic hi pot veure les condicions de vida als camps de refugiats, autèntics camps de concentració, batejats eufemísticament per les autoritats franceses com a centres d’accueil, però que en realitat eren camps de treballs forçats on els exiliats patiren condicions infrahumanes, maltractament i vexacions de tota mena, ja que els conservadors francesos els consideraven una xusma de perillosos revolucionaris. Aquesta part de la mostra inclou el gros del material aportat per les famílies. Coneixerem la vida d’Antoni Gassó Fuentes (Xàtiva, 1919-Castelló de la Plana, 1974), passatger 753 del Stanbrook, voluntari de l’aviació que, després de fugir a Algèria amb el Stanbrook, va ser internat en diversos camps de treballs forçats i de càstig al desert. Durant la seua reclusió va escriure un diari, del qual es presenten diversos fragments. També la vida d’escrits (poemes i contes) de Josep Castanyer (València, 1900-París, 1951), passatger 1983, que va ser un polític i home de teatre valencià, president del Partit Valencianista d’Esquerra.

 

La mostra Stanbrook, 1939. L’exili republicà cap al nord d’Àfrica inclou objectes, documents, mapes, fotografies, imatges, audiovisual i materials cedits per famílies dels exiliats.

La mostra Stanbrook, 1939. L’exili republicà cap al nord d’Àfrica inclou objectes, documents, mapes, fotografies, imatges, audiovisual i materials cedits per famílies dels exiliats.

Memòria històrica

L’última part de l’exposició es dedica a evocar i recuperar la memòria històrica arran de la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s’estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura, a banda de tots els organismes i associacions nascuts amb aquesta finalitat. Així, es recupera la història de Vicent Mataix Ferre (Banyeres de Mariola, 1909), passatger 416, que després de passar per diversos camps d’internament va ser destinat al camp de treball de Bou Arfa per a la construcció del ferrocarril Transsaharià, on va morir en novembre del 1940 a causa de les dures condicions de treball i del tracte inhumà rebut per part dels responsables. Anys més tard, els seus companys d’exili li van construir una tomba com a homenatge i enviaren una fotografia de recordatori a la viuda, unes imatges que van permetre que la família (ja els néts) en localitzaren les restes i les repatriaren més de setanta anys després.

Exili-11

D’altra banda, a la Sala Oberta es pot visitar EX·IL exiliats il·lustrats. Aquesta vegada la reivindicació de la memòria de l’exili està a càrrec de trenta-sis il·lustradors valencians, alguns dels quals joves i altres ja veterans, provinents de camps tan diferents com ara la premsa o el còmic. L’il·lustrador valencià Mac Diego és el comissari d’aquesta exposició, que destaca per la diversitat d’estils i tècniques dispars. Als il·lustradors només se’ls van imposar dues premisses: el retrat havia de reproduir el cos sencer i, de fons, havia de prevaldre un dels colors de la bandera republicana: roig, groc o morat.

 

Il·lustradors de reconegut prestigi

Entre l’elenc de creadors visuals hi ha il·lustradors de reconegut prestigi amb diversos premis nacional de disseny i il·lustració, i també amb guardons internacionals: Ortifus, Paco Roca, Paula Bonet, Ajubel, Cento Yuste, Nacho Lavernia, Jordi Bayarri, Paco Giménez, Martín López. Entre les persones il·lustrades: Max Aub, Clara Campoamor, Juan Negrín, Manuel Azaña, Luis Buñuel, Pedro Salinas, Ramón J. Sender, Josep Renau, Rafael Alberti…

Exili-17

És una exposició molt impactant visualment i de muntatge senzill, dues circumstàncies que en faciliten la itinerància. Els il·lustradors són: Sento Llobell, Micharmut, Max Vento, Ajubel, Paula Bonet, Luis Demano, Nacho Casanova, Rafa Fonteriz, Salvador Larroca, Martín López, Sergi Bleda, Carlos Ortín, David de las Heras, Calpurnio, Juan Miguel Aguilera, Nacho Lavernia, César Moragues, Omega, María Herreros, Malota, Manel Gimeno, Paco Roca, Calo, Mar Silvestre, Cento Yuste, Jordi Bayarri, Paco Giménez, Ortifus, Juan Almela, Jorge Parras, Cachete Jack, Txemacantropus, Cristina Durán, Esteban Hernández, Mique Beltrán i Mik Varo.

 

Republicans retratats

Els republicans retratats són: Juan Negrín, Manuel Azaña, José Giral, Max Aub, Neus Català, Clara Campoamor, Antonio Machado, Josep Renau, Rafael Alberti, Rodolfo Llopis, Alejandra Soler, Pedro Salinas, Miguel Buiza, Ramón J. Sender, Francisco Ayala, Constancia de la Mora, Ignacio Hidalgo de Cisneros, Cipriano Mera, Dolores Ibarruri, Antonio Cordón, Joan Pujol Garbo, Amado Granell, Guillermina Medrano, Margarita Nelken, Manuel Tuñón de Lara, María Teresa León, Margarita Xirgu, Castelao, Federica Montseny, Francisco Largo Caballero, Juan García Oliver, Angelí Castanyer i Fons, Josep Castanyer i Fons, José Puche Álvarez i Luis Buñuel.

Exili-15

En la roda de premsa de presentació de l’acte van intervindre Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València; els comissaris de les exposicions, Ricard Camil Torres i Mac Diego; Rosa Brines, Plataforma Stanbrook; i Laura Gassó, familiar d’un dels passatgers del Stanbrook.

Galeria de fotos: Diverses fotografies de la inauguració de les dues exposicions, dilluns 29 de setembre a la Nau.

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València