Ángeles Cuenca García, professora del Departament de Dret Mercantil de la Universitat de València i representant de la institució acadèmica a l’Observatori de Publicitat no Sexista de la Comunitat Valenciana.
LAURA JULIÁN. “Queda molt a fer”, va ser la frase més repetida durant la jornada d’ahir dedicada a analitzar la situació actual del tractament de la imatge de la dona en la publicitat i en els mitjans de comunicació. Anuncis que venen productes de la llar i de neteja on la dona és la protagonista, altres que relacionen la bellesa amb l’èxit o joguets amb distincions entre xiquets i xiquetes són alguns dels exemples que arriben diàriament a la societat amb el simple acte de posar la televisió.
La jornada, El sexisme en la comunicació i la publicitat, estava organitzada per la Conselleria de Benestar Social que, a través de la Direcció General de Família i Dona, va donar a conéixer l’Observatori de Publicitat No Sexista de la Comunitat Valenciana, un organisme consultiu que treballa des del 1997 per aconseguir “una publicitat més igualitària i inclusiva que contribuïsca a l’eliminació del sexisme”. Durant el matí també van participar experts en publicitat, comunicació i igualtat en diverses taules redones, totes elles al Saló d’Actes del Col·legi Major Rector Peset.
La publicitat és un agent que transmet els models de la societat i que col·labora d’una manera aparentment indirecta en la creació d’idees i opinions, ofereix models d’actitud, mostra formes de vida, rols i estereotips que, des de la infància, s’incorporen a la manera de ser. “Hi ha una relació directa en l’ús de la imatge de la dona en la publicitat i en els mitjans de comunicació amb la violència de gènere”, va assegurar durant la seua ponència Ángeles Cuenca, professora del Departament de Dret Mercantil de la Universitat de València. Disposar d’una publicitat sana que no fomentara la desigualtat i eliminara certs rols masclistes serviria per tant com a “element preventiu contra la violència sexista”, va apuntar.
Ángeles Cuenca. Al seu costat, Rosario García Cubells, professora del Departament de Comunicació Audiovisual, Publicitat i Tecnologia de la Informació de la Universitat CEU-Cardenal Herrera.
Al llarg de la història de la publicitat són molts els anuncis que mostren la dona com un ésser bell, submís i complaent. No obstant, sancionar i determinar de manera jurídica quan un anunci atempta contra la dignitat de la dona és un dels problemes que dificulten el seu sanejament. “La publicitat sexista és publicitat il·lícita i, per tant, es considera una pràctica comercial deslleial, però el marc jurídic que la regula provoca que siga difícil determinar per via judicial quan estem davant d’un cas de sexisme”, va criticar Cuenca.
De dreta a esquerra: Ángeles Cuenca García; María José González Solaz, vicerectora d’Alumnes i Extensió Universitària del CEU-Cardenal Herrera; Carmen Tomás Juan, directora de la Unitat d’Igualtat de la Universitat de València; Laura Chorro Diéguez, directora general de Família i Dona de la Conselleria de Benestar Social; Rosario García Cubells, profesora de Comunicació Audiovisual, Publicitat i Tecnologia de la Informació al CEU-Cardenal Herrera; Lourdes Bretones, de l’Asociación de Mujeres Periodistas del Mediterráneo; i Ana Isabel Móner Romero, portaveu de l’Associació Valenciana de Consumidors i Usuaris.
L’ou o la gallina?
Per la seua banda, Rosario García Cubells, professora del Departament de Comunicació Audiovisual, Publicitat i Tecnologia de la Informació de la Universitat CEU Cardenal Herrera, va llançar una pregunta dedicada als publicistes: “És la publicitat la que influeix en la societat o és la societat la que determina la publicitat? Causants o contribuents?”. Qüestions que recorden la gran incògnita de “què va ser abans: l’ou o la gallina?”. Siga quina siga la resposta, el que sí està clar és que la publicitat juga un paper primordial tant en la construcció d’estereotips com en el fet de fomentar-los, i que el sexisme en la publicitat contribueix a l’assignació de rols, a la idealització de la bellesa o a l’ús del cos de la dona com a objecte sexual.
Per això, segons recordà García Cubells, la importància dels publicistes a l’hora d’enfrontar-se als tòpics i saber com superar-los des d’un punt de vista que contribuïsca a l’evolució social de manera igualitària. Però també l’obligació de la societat d’estar alerta i ser crítica davant dels mitjans de comunicació. I serà l’última peça del triangle, aquesta vegada el marc jurídic, la que es comprometrà a aportar mesures reals amb els elements tècnics necessaris per a determinar de manera real quan una publicitat denigra la dona i aconseguir així una igualtat de gènere de la qual encara s’està a prou distància.
Participants en la jornada El sexisme en la comunicació i la publicitat.
“I per què no ser enginyera?”
Amb la intenció d’animar les joves a ser enginyeres, tindrà lloc durant el matí de hui dijous 23 d’octubre una sèrie de taules redones organitzades per les Comissions d’Igualtat del Campus de Burjassot-Paterna, que tractaran sobre el paper de la dona en l’enginyeria. Primera Jornada sobre Estratègies de Captació d’Alumnes en Ciència i Enginyeria és el nom que dóna títol a la jornada que es realitzarà al Saló de Graus Joan Pelechano de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria.
Més dones en la investigació
També amb l’objectiu de donar veu al gènere femení, demà divendres tindrà lloc la XIII Assemblea General de l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT), al Col·legi Major Rector Peset, a partir de les 10:30 hores, l’objectiu de la qual és promoure la igualtat d’oportunitats en investigació i tecnologia en totes les disciplines científiques. Així mateix, pretén ser “un fòrum de discussió i de suport a totes les investigadores i universitàries”, així com “conscienciar de la necessitat de treballar juntes per a promoure la completa incorporació de les dones a la investigació, la docència i la gestió de la ciència i l’acadèmia”.
