logodreta

Philippe Bélaval: “Si la població sent el seu patrimoni, no hi haurà negligències per part dels polítics”

hilippe Bélaval, expert francés en gestió de patrimoni cultural i president del Centre de Monuments Nacionals de França, va impartir la ponència Reptes per al patrimoni en el món contemporani: l’exemple francés, a la Facultat de Geografia i Història. Es tracta de la conferència inaugural del Màster de Patrimoni Cultural: Identificació, anàlisi i gestió.

Philippe Bélaval, expert francés en gestió de patrimoni cultural i president del Centre de Monuments Nacionals de França, va impartir la ponència Reptes per al patrimoni en el món contemporani: l’exemple francés a la Facultat de Geografia i Història. Es tracta de la conferència inaugural del Màster de Patrimoni Cultural: Identificació, anàlisi i gestió.

JORGE CHENOVART. Un edifici, la dieta mediterrània o una peça de música. Qualsevol d’aquestes tres coses pertany a l’imaginari col·lectiu del patrimoni cultural i la seua gestió depén en bona manera dels impostos que procedeixen dels ciutadans i de les lleis que organitzen aquests.

Patrimoni és una paraula plena de matisos i, si es col·loca a la seua esquerra la paraula gestió, es pensa en obres que trobem de passeig cada dia. Les de construcció més recent solen estar en el punt de mira, especialment en època de crisi. Construir-les o dedicar aquests diners a altres menesters és una pregunta que s’ha inserit de manera quasi diària en línies editorials i articles de premsa. “No pot oposar-se manteniment de patrimoni i creació arquitectònica. És important que els arquitectes d’ara puguen construir alguna cosa que prenga lloc en el patrimoni i, per tant, que siga per a hui i per a demà. Encara que això costa molt, si s’incorpora de manera intel·ligent suposa una manera d’inversió i d’integració social”. Aquesta afirmació és patrimoni de l’expert francés en gestió de patrimoni cultural i president del Centre de Monuments Nacionals de França, Philippe Bélaval, en la seua recent visita a la Universitat de València.

Philippe-Bélaval-3

Jorge Hermosilla, vicerector de Participació i Projecció Territorial; Ester Alba, degana de la Facultat de Geografia i Història; i Philippe Bélaval, durant la presentació del Màster de Patrimoni Cultural.

El model de gestió cultural francés, és a dir la manera en què s’hi inverteix, difereix de l’espanyol en xifres i en formes. Bélaval destaca el valor dels cinemes i museus, “molt més arrelats en ús que a Espanya”. També hi ha diferències institucionals, ja que a Espanya les autonomies són les autoritats encarregades de la gestió del patrimoni, mentre que al país gal la tradició francesa en polítiques d’intervenció de patrimoni correspon al Govern central. “Encara que hi haja una crisi global, a França hi ha sempre més diners per a la cultura que a Espanya”, afirma l’expert. Un exemple que mostra la diferència en el tractament de la cultura entre Espanya i França és la inversió en cinema i teatre. A l’Estat espanyol es tanquen cinemes en versió original i les reformes com ara la pujada de l’IVA no agraden ni als treballadors del sector ni als usuaris. En el cas de França, els impostos són més alts però la inversió en aquestes àrees és major: “A França conservem una situació privilegiada artísticament parlant, encara que tenim un deute econòmic terrible com a Espanya. No sé quant de temps durarà aquesta situació”, afirma Bélaval.

El paper que tenen els mitjans de comunicació en la gestió i bona conservació d’edificis, cinematografia o música “reforça el sentit patrimonial i la sensibilitat envers els edificis i les obres d’art i, per tant, la qualitat de la ciutat”. En aquest sentit, internet també ha servit per a conéixer l’entorn en el qual es viu “gràcies a la quantitat d’informació de què disposem”. A més, afegeix: “La clau de tot açò reforça el poder del poble. Si la població sent el seu patrimoni, no hi haurà negligències polítiques”.

Un moment de la conferència Reptes per al patrimoni en el món contemporani: l’exemple francés, a la Facultat de Geografia i Història.

Un moment de la conferència Reptes per al patrimoni en el món contemporani: l’exemple francés, a la Facultat de Geografia i Història.

“El patrimoni té poc a veure amb el passat. El patrimoni és futur”. Davant d’aquesta altra afirmació, l’educació de xiquets, adolescents i universitaris adquireix importància per al manteniment de polítiques socials que servisquen de ressort cultural continu. “Tot l’univers digital que es dóna a les escoles i a les universitats ajuda els xiquets i els joves i és un suport excepcional per als professors. Cal ser optimista per a encarregar-se de patrimoni. Si hi ha edificis que tenen quinze segles, es pot pensar que poden durar quinze més”. En definitiva, es tracta de veure el futur com una possibilitat de creixement en temps de crisi.

Bélaval posa com a exemple de bona gestió cultural l’edifici valencià de la Tabacalera. Un dels grans exponents de l’Exposició Regional del 1909, rehabilitat i que es troba en ús funcionarial i administratiu. “València pot ser un model en rehabilitació d’edificis, només si et passeges una estona per la ciutat trobes en qualsevol cantó els efectes positius de la reutilització patrimonial”, apunta.

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València