logodreta

Juan Antonio Raga: “En cinc anys els instituts de recerca de la Universitat han generat més de cent milions d’euros”

Juan Antonio Raga, catedràtic de Zoologia a la Facultat de Ciències Biològiques i director del Parc Científic de la Universitat de València.

Juan Antonio Raga, catedràtic de Zoologia a la Facultat de Ciències Biològiques i director del Parc Científic de la Universitat de València.

JORGE CHENOVART. El Parc Científic de la Universitat de València compleix cinc anys. Durant aquest període, investigadors, científics i tecnòlegs han desenvolupat el potencial científic universitari a través de les seues empreses. Una aposta per la difusió del coneixement en temps de crisi econòmica, en un moment de pujada de taxes universitàries, retallades en I+D+i i fuga de cervells. Amb tot i això, el Parc Científic s’ha situat en un lloc rellevant dins del teixit empresarial valencià. Juan Antonio Raga és catedràtic de Zoologia a la Facultat de Ciències Biològiques i director del Parc.

–Dilluns que ve, dia 3 de novembre, és la celebració del cinqué aniversari del Parc Científic.
Es tracta d’un recordatori que fa cinc anys vam ser inaugurats pels prínceps d’Astúries, i d’altra banda allò va suposar un punt d’inflexió dels cinc anys de preparació anteriors. En aquests deu anys hem desenvolupat instituts de recerca d’una banda i per una altra la part empresarial del Parc Científic.

–Què representa tindre el Parc Científic a la Universitat de València?
–Atendre la tercera missió de la Universitat, és a dir, un espai de convivència dedicat a la transmissió de coneixements, a més d’una font de riquesa i d’ocupació per als nostres titulats.

–Quina és l’activitat econòmica que es genera al Parc?
–Els instituts de recerca de la Universitat han generat en cinc anys més de cent milions d’euros. Respecte a les empreses, encara que són d’àmbit privat, estimem que el muntant ascendeix a una quantitat similar. El que més ens importa és el treball que genera, ja que un terç del personal del Parc correspon a empreses privades, amb una ocupació altament qualificada i el cinquanta per cent dones.

Raga_3

–Faça un balanç d’aquests cinc anys.
Ho considere un èxit harmoniós. No ha sigut un creixement exponencial que podria haver ocasionat un col·lapse. Cal estar orgullosos del creixement sostenible en àmbits com ara el científic i l’empresarial, buscant fórmules viables mitjançant les sinergies i la cooperació entre les empreses i el Parc.

–Quin valor afegit aporta el Parc Científic a la Universitat?
–Hem aportat coneixements a la societat i, particularment rellevant, és la demostració palmària que es poden realitzar activitats econòmiques basades en el coneixement i l’economia sostenible, sense bombolles que rebenten i en un dels pitjors moments econòmics de la història. És un èxit aconseguir que les empreses facturen en aquesta etapa.

–Quina és la repercussió de les empreses d’àmbit tecnològic al Parc i a la Comunitat?
–Comparat amb el teixit empresarial de la Comunitat Valenciana, només tenim huitanta-huit empreses, però representem un exemple clar de com es fan altres coses. Açò no és la regla obligatòria a seguir, però la solució tampoc no és crear una dinàmica d’empreses dedicades únicament al turisme.

–Quantes patents es generen al Parc?
–A part de la política pròpia de patents que du a terme la Universitat i que és aliena al Parc, és molt important destacar que les nostres empreses també generen les seues pròpies patents. Tenim premis nacionals de recerca aplicada, i això cal tindre-ho en compte.

–Considerada per part del Govern com a fonamental, pensa que l’emprenedoria és una peça clau en el desenvolupament d’empreses instal·lades a la Universitat?
–Això és una moda i cal tractar-ho amb cura. Espanya necessita replantejar-se el futur, només hi ha una alternativa que és la innovació, basant-nos en els coneixements de la nostra gent, per tal que aporten el seu valor a les empreses i no se n’hagen d’anar a l’estranger. Ens en podem adonar hui o d’ací a deu anys, però no hi ha una altra.

–Quina funció tenen els professors i investigadors de la Universitat en el desenvolupament tecnològic universitari?
–La seua tasca és fonamental i heroica. Sense ells no podríem funcionar, i més en una època de retallades. Necessitem dels nostres investigadors, que estiguen animats amb projectes i desenvolupaments amb institucions d’ací i internacionals. Aquest és l’horitzó que hem de tindre els universitaris. Empreses xicotetes amb un alt valor i amb possibilitats competir a nivell nacional i internacional.

–Si els professors i investigadors són bàsics, els estudiants també ho són, quan molts d’ells treballen com a becaris i amb contractes de pràctiques?
–Hem de trencar els mites. El Parc Científic conté quasi la meitat de les empreses biotecnològiques de la Comunitat, la qual cosa és un indicatiu del seu potencial. El que fa falta és que el conjunt del teixit empresarial valencià siga incentivat per a posar en pràctica polítiques de llocs de treball. Hem generat quatre-cents vint-i-dos llocs de treball, no són quatre mil, però pense que és un exemple de com fer les coses.

–Parlem de reptes. Què augura el futur?
–El futur és tan complex com ha sigut aquests últims cinc anys. Cal consolidar el que s’ha fet, que ha sigut quasi un miracle, un ecosistema de recerca i de treballs reals. Aconseguir avançar en els nostres objectius i arribar a les cent empreses és un objectiu marcat, com també hem de mostrar un grau de solidesa prou alt com per a despuntar a nivell nacional i oferir llocs de treball als nostres estudiants i investigadors.

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València