logodreta

Com canviar el món pressionant un botó per al café

Alba Nidia Rojas i Mariano Ponce, integrants de la cooperativa cafetera i sucrera CoopeAgri RL de Comerç Just a Costa Rica, durant la seua visita a la Universitat de València.

Alba Nidia Rojas i Mariano Ponce, integrants de la cooperativa cafetera i sucrera CoopeAgri RL de Comerç Just a Costa Rica, durant la seua visita a la Universitat de València.

JORGE CHENOVART. Deu dies per a conscienciar la comunitat universitària i els escolars sobre la importància que té el consum de productes de comerç just. Amb aquesta idea en el cap han visitat València Alba Nidia Rojas i Mariano Ponce, integrants de la cooperativa cafetera i sucrera CoopeAgri RL de Comerç Just a Costa Rica. Els dos s’han reunit a la Universitat de València amb el Grup de Comerç Just de la institució. Amb aquests han visitat la Tenda de la Universitat, que compta amb productes de comerç just. “El més important que hem de fer veure és que el que rebem de comerç just ho invertim en mesures socials, com ara assistència i serveis mèdics que no estan a l’abast del treballador-productor”, afirma Mariano. I és que pagar especialistes mèdics a països en vies de desenvolupament es fa a un terç del cost normal, i això marca la diferència, com també és el cas de les pensions, ja que “per mitjà d’una pensió xicoteta a un ancià se li dóna dignitat”, assenyala el productor.

Però no sols hi ha sorpreses per part del públic espanyol quan escolta aquestes declaracions, els mateixos Alba i Mariano han quedat satisfets perquè els universitaris vulguen adquirir aquests productes per tal de fer que una simple compra ètica proveïsca de menjar una família. “Ens ha sorprés que la Universitat tinga un paper protagonista en la nostra vida. Fins on conec, a Costa Rica no hi ha aquesta relació universitat-comerç i és emocionant que vulguen ajudar-nos a sobreviure”, explica Alba Rojas. Per al seu company, hi ha un punt necessari per a la millora de la vida d’aquells que necessiten que el seu treball siga recompensat, i aquest és la formació, és a dir, com més es forma un més ajuda: “Els universitaris estan més formats i per tant sensibilitzats, ja que són capaços de diferenciar una compra que genere ingressos per tal que un xiquet vaja a escola d’una compra que no ho fa. Aquesta acció dignifica els productors”.

El moment més impactant arriba quan els cooperativistes expliquen el seu model de vida i amb quants diners pot viure una família al mes. Alba i Mariano exposen les seues condicions i llancen una simple pregunta a un grup d’adolescents i xiquets: quant de temps tardeu en gastar-vos vint euros? Les respostes són directes, des d’una vesprada de cinema fins a dos o tres dies com a molt. L’actitud i el despertar de la consciència dels més joves apareixen quan escolten el següent: “Aquest és el preu de la vida d’una persona durant diverses setmanes”. La percepció canvia: “La gent té una altra idea de Costa Rica i del comerç just, i això fa que ens escolten de primera mà”, explica Blanca Ribelles, treballadora de l’associació La Tenda de Tot el Món i encarregada de presentar els cooperativistes.

 

A Costa Rica, segons Alba Nidia Rojas, no hi ha la relació universitat-comerç just. “És emocionant que ací vulguen ajudar-nos a sobreviure”, ha dit.

A Costa Rica, segons Alba Nidia Rojas, no hi ha la relació universitat-comerç just. “És emocionant que ací vulguen ajudar-nos a sobreviure”, ha dit.

Café més just prement un botó

Quan qualsevol integrant de la Universitat vol prendre un café en una màquina dispensadora del seu campus el més habitual és que tinga dues opcions a triar: prendre café de comerç just o café d’una altra marca. És ací on sorgeix el dubte de si tots dos costen el mateix quin botó pressionar i, el més important, què implica aquest xicotet gest amb el dit. “Per a nosaltres, els xicotets productors, significa existir, que una família puga menjar, en definitiva, dignificar-nos”, explica Alba. Es tracta de sentir-se importants i de la satisfacció d’un treball ben fet i relativament ben remunerat perquè de la producció total d’aquesta cooperativa un 15% és comercialitzat com a comerç just i l’altre 85% queda establit d’acord amb el preu que marca la Borsa de Nova York. Els diners es destinen a projectes socials com ara la reducció del cost del transport de la fruita del café, atés que “molts treballadors no tenen ni per a transport”, assenyala Alba, i sobretot per a llaurar-se un futur, la primera pedra del que és la formació dels xiquets, dels anomenats “líders de l’endemà”, perquè molts productors estan ja “passats d’edat”, segons Mariano. Un altre projecte que genera riquesa igualitària és el programa destinat a la dona, un col·lectiu que agrupa majoritàriament la cooperativa CoopeAgri RL.

Si les condicions econòmiques són millorables, davant del mal clima i les plagues es pot fer poc. Arran de l’emergència d’aquestes, els cooperativistes demanen al Govern mesures que ajuden a millorar el nivell de vida. “Hem demanat ajuda i ens estan facilitant un crèdit accessible, hi ha famílies que estan passant amb vint, trenta i quaranta euros, i la lluita és pel simple menjar, però els ingressos no donen per a llogar una vivenda, que és un altre tema pel qual lluitem”, explica Alba.

L’evolució del comerç just a Espanya va a poc a poc, ni s’estanca ni arriba a les xifres d’altres països europeus com ara Anglaterra, França o Alemanya. “Encara no estem al nivell que ens agradaria, però ha augmentat el consum i la conscienciació de fer comerç just a Espanya, sobretot amb el nostre producte estrella, el café”, explica Blanca Ribelles, de La Tenda de Tot el Món. Però, lluny de veure-ho amb pessimisme, els productors estan esperançats en cada pas que es fa, per més xicotet que siga. “Tot tipus de progrés cal veure’l amb entusiasme, perquè darrere de cada acció hi ha gent que viu d’açò. Només amb una simple decisió, com ara prémer un botó, estem canviant el món”, afirma Mariano. I aquest entusiasme no sols sorprén els espanyols, sinó també els mateixos productors centreamericans, ja que “la percepció és molt diferent i el canvi el veiem i el fem possible entre tots”, afirma Alba.

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València