logodreta

La Universitat de València consciencia sobre la ceguesa evitable en el món en desenvolupament

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

L’any 2007 la Universitat de València va posar en marxa un projecte finançat conjuntament amb l’extinta Conselleria d’Immigració i Ciutadania que pretenia actuar tant al Sàhara con a l’Estat espanyol en l’àmbit de la prevenció de la ceguesa. Sota el nom de Creació d’un observatori de nutrició i seguretat alimentària per al món en desenvolupament, l’objectiu era, segons apunta el delegat per al rector en Cooperació, José Miguel Soriano, “l’avaluació de la salut i la nutrició dels xiquets sahrauís acollits per famílies espanyoles”.

LAIA MAS/JAVIER CID. Al món viuen més de 280 milions de persones amb algun tipus de discapacitat visual, però el 80% d’aquesta ceguesa és evitable, és a dir, podria previndre’s o curar-se, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, l’OMS, i l’Agència Internacional per a la Prevenció de la Ceguesa. Com passa amb moltes malalties, la majoria dels afectats viuen a les zones amb menys recursos econòmics: el 90% dels problemes de visió que poden solucionar-se se situen als països subdesenvolupats.

1.--Ceguesa

Campanya de salut visual infantil a Guatemala, amb l’ONG Escoles
Solidàries.

Malalties com ara les cataractes, l’oncocercosi, el tracoma i altres usuals i lleus en les societats desenvolupades són motius de ceguesa en alguns països del món. La falta de recursos no els permet operar-se, i moltes vegades la falta d’informació sobre la prevenció és també una de les causants principals d’aquest problema. En maig del 2013 l’Assemblea Mundial de la Salut va aprovar per unanimitat el Pla d’Acció Global per a la Prevenció de la Ceguesa Evitable i la Discapacitat Visual, on, entre altres mesures, es va adoptar l’acord de reduir aquesta problemàtica en un 25% per a l’any 2019. Amb tot, un any i mig després les xifres continuen sent molt elevades.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Una de les característiques per les quals són més freqüents les malalties oculars al Sàhara és el vent típic d’aquest desert, el xaloc (sirocco, allí), que trenca la conjuntiva i tapa lleugerament la còrnia, un problema que és necessari operar.

Amb l’objectiu de generar consciència sobre aquesta problemàtica, la Universitat de València va celebrar el mes d’octubre una jornada sobre la visió al món, titulada No més ceguesa evitable, dirigida per Antonio López Alemany, professor d’Òptica. “Tindre cinc diòptries en algunes zones d’Àsia, Amèrica del Sud o Àfrica pot implicar un greu problema per la dificultat d’obtindre unes ulleres”, apunta l’especialista. “La ceguesa més freqüent és en xiquets mal alimentats i també per malalties infeccioses com ara el tracoma, o també l’anomenada ceguesa dels rius, produïda per un cuc que es posa dins del cos de les persones quan es banyen en un riu, el qual els arriba a l’ull i produeix ceguesa”, afegeix.

Però el problema no està en la ceguesa en si mateixa, sinó en les conseqüències que se’n deriven. “Les persones cegues moltes vegades no treballen en aquests països, per tant no tenen diners i són pobres si no hi ha algú que puga fer-se’n càrrec”, assegura López. En aquestes zones no hi ha programes d’immersió de les persones cegues en la societat i de vegades cauen en un cercle viciós del qual és molt difícil eixir: “Sense diners no poden curar-se, i si no es curen no poden treballar, i per tant no guanyen diners”, resumeix el professor.

Sàhara

En la jornada celebrada a la Universitat es van analitzar les característiques d’aquesta malaltia en diverses zones del món: Perú, Salvador o el Kosovo en són alguns exemples. Però tal vegada és el Sàhara el cas que ens queda més a prop. L’any 2007 la Universitat de València va posar en marxa un projecte finançat conjuntament amb l’extinta Conselleria d’Immigració i Ciutadania que pretenia actuar tant al Sàhara con a l’Estat espanyol en aquest àmbit. Sota el nom de Creació d’un observatori de nutrició i seguretat alimentària per al món en desenvolupament, l’objectiu era, segons apunta el delegat per al rector en Cooperació, José Miguel Soriano, “l’avaluació de la salut i la nutrició dels xiquets sahrauís acollits per famílies espanyoles”. “Les famílies d’acollida moltes vegades no saben com enfocar la problemàtica del cas ocular, i era necessari establir pautes sobre com realitzar la intervenció”, afegeix Soriano, qui ha format part d’aquest projecte des del principi.

Fins aleshores hi havia grups mèdics i especialistes que actuaven de manera preliminar i particular al Sàhara, segons apunta Soriano, però la Federació del Poble Sahrauí sol·licitava anar més enllà. “Ens demanaven que férem xarrades sobre teràpies nutricionals i tractaments tant als xiquets que eren acollits arreu del territori nacional com a les famílies que se’n feien càrrec”, continua qui també és director executiu del Patronat Sud-Nord de la Universitat.

2.--Ceguesa

Campanya de salut visual infantil a Guatemala, amb l’ONG Escoles
Solidàries.

Una de les característiques per les quals són més freqüents les malalties oculars al Sàhara és el vent típic d’aquest desert, el sirocco (xaloc, en l’adaptació tradicional valenciana), que “trenca la conjuntiva i tapa lleugerament la còrnia”, un problema que, segons Soriano, és necessari operar. També és usual el tracoma, una malaltia infecciosa provocada per una mala praxi higiènica. “Els vam ensenyar com havien de rentar-se les mans i desinfectar-se per a evitar la ceguesa que produeix”, indica el també director de la Càtedra Unesco d’Estudis sobre el Desenvolupament.

El professor de la Facultat de Farmàcia destaca que el projecte “va ser exitós tant a nivell ocular com en altres patologies i, en part, es va aconseguir gràcies al tractament d’educació”. “Se’ls va dir als xiquets que quan arribara el vent de xaloc intentaren tapar-se més i rentar-se bé les mans”, conclou Soriano.

Les principals conclusions que es van extraure de la jornada No més ceguesa evitable celebrada a València se centren especialment en la falta de suport dels governs a la cooperació internacional que tracta de solucionar aquest problema. “Desgraciadament, en aquest país i en molts altres la cooperació al desenvolupament ha anat a menys amb la crisi”, apunta López Alemany. I afegeix: “Abans ja era deficient, però ara encara és pitjor, i ho demostra la gestió del cas de l’èbola, per exemple”.

Tanmateix, José Miguel Soriano opina que el problema per a la cooperació en aquest àmbit és que “es requereix, a banda de mitjans econòmics, personal especialitzat tant al terreny com a les zones en les quals s’és família d’acollida, i, per tant, tot això requereix un esforç multidisciplinari i globalitzat”.

A més, Alemany assegura que la recuperació de la visió d’un ésser humà és rendible a mitjà i llarg termini, “perquè les persones s’incorporen al món del treball, encara que siga en l’agricultura, donant a canvi una quantitat de beneficis econòmics tant per a elles mateixes com per a la societat de què formen part”. L’especialista en òptica recalca que “no invertir en aquestes qüestions és vergonyós, perquè al final el resultat és una reducció de la capacitat de producció dels països”. Al capdavall, els experts com López Alemany i Soriano el que volen fer palés és que hi ha certs problemes com ara les cataractes o la miopia que es poden solucionar fàcilment i que “malauradament no es poden curar en alguns països per la falta d’accés a l’assistència òptica o sanitària”.

 

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València