logodreta

Una investigació de la Universitat recupera una de les galeries d’aigua més importants de Tunísia

Foto portada: Respiradors o lluernes (prop d’una trentena) recuperats arran del treball del grup de recerca Estepa de la Universitat de València. Dalt d'aquestes línies:  Jorge Hermosilla i membres de l’equip que han recuperat una galeria d’aigua al Guettar (Gafsa) en el marc d’un projecte pioner sobre patrimoni hidràulic a Tunísia.

Foto portada: Respiradors o lluernes (prop d’una trentena) recuperats arran del treball del grup de recerca Estepa de la Universitat de València.
Dalt d’aquestes línies: Jorge Hermosilla i membres de l’equip que han recuperat una galeria d’aigua al Guettar (Gafsa) en el marc d’un projecte pioner sobre patrimoni hidràulic a Tunísia.

REDACCIÓ. El grup de recerca de la Universitat de València Estepa (Estudis del Territori, Paisatge i Patrimoni), dirigit pel catedràtic de Geografia i vicerector de Participació i Projecció Territorial de la institució acadèmica Jorge Hermosilla, ha recuperat una galeria d’aigua al Guettar (Gafsa) en el marc d’un projecte pioner sobre patrimoni hidràulic a Tunísia. L’última fase del projecte va ser executada mitjançant el programa de cooperació 0,7 Una Nau de Solidaritat de la Universitat de València.

Per primera vegada, s’ha investigat el conjunt de mines més important del país i s’ha posat en valor una d’elles, la galeria Ahín Bousoufa, a la regió de Gafsa, després de la rehabilitació de tots els respiradors o lluernes (prop d’una trentena), la bocamina al mig de l’oasi, el pou mare i una part important del túnel horitzontal. El projecte serà presentat el pròxim mes a Abu Dabi.

La iniciativa tractava de detectar, estudiar, recuperar i posar en valor el patrimoni hidràulic subterrani que encara es conserva en forma de galeries d’aigua construïdes entre els segles xviii i xix a les riberes mediterrànies i que remunten el seu origen a les terres d’Orient Mitjà. “Durant segles, la tècnica dels qanats o foggara, com es denominen habitualment aquestes galeries, es difon per les dues riberes del Mediterrani fins arribar a la península ibèrica”, apunta Jorge Hermosilla.

Respirador d’una de les galeries d’aigua del Guettar.

Respirador d’una de les galeries d’aigua del Guettar.

Estepa-Estudis del Territori, Paisatge i Patrimoni va iniciar el seu treball a territori valencià. Amb el suport de l’Aecid (Agència Espanyola de Cooperació Internacional i Desenvolupament) i alguns anys després es va traslladar a Tunísia per a tractar l’estudi de les galeries d’aigua tunisianes. I en particular es va centrar en la governació de Gafsa, on va arrancar una recerca pionera a l’oasi del Guettar, un lloc que presenta “el millor conjunt de galeries del país”, afirma l’investigador. “Mai no s’havia produït un estudi d’aquesta naturalesa a Tunísia, ha sigut una recerca pionera perquè, d’una banda, aborda la totalitat del territori tunisià i, d’una altra, ho fa a partir d’un element patrimonial comú, que és la galeria d’aigua. Vam fer un estudi detallat d’entre cent deu i cent vint d’aquestes galeries”, destaca Hermosilla.

Tunisia-4 Tunisia-5

 

Mines recuperades pel grup de recerca Estepa de la Universitat de València.

Mines recuperades pel grup de recerca Estepa de la Universitat de València.

La longitud de la mina, en aquest cas, supera el mig quilòmetre. És per això que hi ha prop d’una trentena de lluernes que actuen com a respiradors, entre la galeria i el nivell freàtic. Aquest sistema d’extracció d’aigua, ideat especialment per a cultius de regadiu, en especial la palmera datilera, ha sigut tradicional a les riberes mediterrànies des de fa segles.

Tunisia-7

La proposta de recuperació del conjunt de galeries d’aigua ha comptat amb el suport de la Universitat.

La proposta de recuperació del conjunt de galeries d’aigua ha comptat amb el suport de la Universitat.

Posada en valor

L’equip de recerca valencià va desenvolupar el projecte de recuperació de la galeria Ahín Bousoufa per tractar-se, entre altres raons, d’un punt turístic estratègic que revaloritzaria la zona i milloraria les condicions patrimonials, econòmiques i socials de la població local. Així doncs, es va realitzar la recuperació parcial de la galeria, posant així en valor la mina i fent-la visitable, si bé no ha sigut possible reprendre’n el cabal d’aigua.

 

El Programa 0,7 de la Universitat de València

Des de l’any 2010, el projecte de recuperació del patrimoni hidràulic del grup Estepa s’emmarca en el Programa 0,7 Una Nau de Solidaritat  de la Universitat de València, a través del Vicerectorat d’Internacionalització i Cooperació, que dirigeix Guillermo Palao. Aquest programa està gestionat per la Comissió 0,7, creada l’any 1995 amb la missió d’establir les línies generals d’actuació en matèria de cooperació al desenvolupament de la Universitat de València; distribuir el pressupost 0,7 (que s’obté del 0,7% del pressupost de la Universitat, així com amb caràcter voluntari del 0,7% de les nòmines del personal i de les taxes de matrícula dels estudiants) entre els diversos programes de cooperació; controlar i supervisar aquest pressupost; i preparar i resoldre convocatòries de projectes propis de cooperació.

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València