logodreta

La Universitat de València millora les condicions d’escolarització de més de quatre mil xiquets a Etiòpia

2.--Etiòpia

Aules i pati de l’escola Ligaba Beyene, situada al sud d’Etiòpia i actualment amb més de quatre mil xiquetes i xiquets.

Aules i pati de l’escola Ligaba Beyene, situada al sud d’Etiòpia i actualment amb més de quatre mil xiquetes i xiquets.

REDACCIÓ. Un projecte de cooperació de la Universitat de València a Etiòpia millora les condicions d’escolarització de més de quatre mil xiquetes i xiquets. El projecte es desenvolupa a la població de Soddo (Wolaitta), al sud del país africà, en el marc del Programa 0,7 Una Nau de Solidaritat de la institució acadèmica, i té com a objectiu rehabilitar i equipar l’escola Ligaba Beyene, un referent a la zona des de la seua construcció fa més de cinquanta anys.

El passat 20 de novembre l’ONU va celebrar el Dia Universal de la Infància en commemoració de l’aprovació de la Declaració dels Drets del Xiquet l’any 1959 i de la Convenció sobre els Drets del Xiquet el 1989. La defensa d’aquests drets és un dels principals objectius de la cooperació de la Universitat de València, i així ha desenvolupat aquest projecte a Etiòpia per a la rehabilitació i la dotació de recursos de l’escola Ligaba Beyene que, en l’actualitat, acull més de quatre mil xiquets i xiquetes.

Aula de sordmuts de l’escola Ligaba Beyene. El centre té el valor afegit de prestar atenció a persones amb discapacitat, i xiquets i xiquetes amb ceguesa, sordesa o discapacitat intel·lectual.

Aula de sordmuts de l’escola Ligaba Beyene. El centre té el valor afegit de prestar atenció a persones amb discapacitat, i xiquets i xiquetes amb ceguesa, sordesa o discapacitat intel·lectual.

L’execució del projecte, el qual va ser iniciat l’any 2007 per iniciativa de dues professores de la Universitat de València, María Luz Cardona i Belén Abarca, catedràtiques de Química Orgànica, ha servit per a millorar les condicions d’escolarització de la zona (regió administrativa de Southen Nations), el rendiment acadèmic de l’alumnat i la participació de la comunitat local en les obres de rehabilitació i en l’elaboració del nou mobiliari.

L’escola, a més, té un valor afegit. “Presta atenció a persones amb discapacitat, xiquets i xiquetes amb ceguesa, sordesa o discapacitat intel·lectual… Per tant, pensàrem que amb la rehabilitació del centre, que no havia tingut cap manteniment des de la seua obertura, fa més de cinquanta anys, també es podrien millorar les condicions del col·lectiu d’alumnes”, explica Belén Abarca.

“La recuperació de l’escola, que des de la seua edificació l’any 1953 havia estat un referent a la zona, començà amb la construcció d’un mur que l’envolta per a establir els límits de la seua propietat formada per l’edifici principal, pavellons addicionals i un ample terreny sense edificar”, conta María Luz Cardona. L’obra es va fer a petició del mateix centre educatiu per a evitar, d’una banda, possibles furts com a conseqüència de l’extrema pobresa i l’alt grau de desocupació de la zona, i, d’una altra, la construcció d’edificis dins del terreny de l’escola, la qual cosa li estava minvant espai. A hores d’ara, el mur es fa servir com a espai educatiu amb retolacions com els alfabets amhàric i anglés, la classificació periòdica dels elements químics, l’estructura bàsica del cor humà, etcètera; i ha permés condicionar instal·lacions esportives a l’espai sense edificar, així com organitzar l’entrada d’alumnes al recinte.

5.--Etiòpia

Professorat de l’escola Ligaba Beyene, situada a la població de Soddo (Wolaitta); i un moment de les classes.

Professorat de l’escola Ligaba Beyene, situada a la població de Soddo (Wolaitta); i un moment de les classes.

El projecte general porta en marxa set anys. Liderat per la Universitat de València, en col·laboració amb l’escola Ligaba Beyene i l’Ajuntament de Soddo, ha aconseguit millorar les condicions d’escolarització de quatre mil alumnes, entre set i díhuit anys, matriculats a hores d’ara al centre, el qual compta amb trenta-dues aules i un equip de personal docent de setanta-cinc professores i professors. L’escola atén, a més, setanta-quatre estudiants amb necessitats especials.

“Al llarg d’aquests anys s’ha restaurat l’edifici original, que és el principal, amb intervencions en la façana, sostres, canalitzacions de baixants d’aigua, saló d’actes, despatx de direcció, sala de professors, despatx administratiu, biblioteca i sis aules. L’escola compta també amb diversos pavellons, amb aules, construïts en diferents ampliacions al llarg dels anys. Alguns d’aquests pavellons són de formigó, però altres, finançats per les mateixes famílies dels alumnes, són de tova, i per tant massa vulnerables. En el desenvolupament del projecte s’ha abordat de moment només la pintura d’alguns dels pavellons de formigó”, relaten les responsables del projecte.

Les obres de rehabilitació de l’edifici i l’equipament de l’escola han tingut repercussió en tant que s’ha aconseguit estimular el procés d’aprenentatge de l’alumnat i millorar així els resultats escolars; millorar l’entorn de treball del professorat; dotar el personal d’administració dels mitjans necessaris per a desenvolupar la seua tasca; i generar ocupació local, la qual cosa ha millorat temporalment la situació econòmica de les famílies de la zona.

 

Cartell d’entrada a les aules d’Educació Especial.

Cartell d’entrada a les aules d’Educació Especial.

Contextualització del projecte

El projecte general de rehabilitació i equipament de l’edifici principal de l’escola Ligaba Beyene té lloc en un context complex d’alts índexs de pobresa i abandó escolar.

Segons les dades del United Nations Development Program (UNDP) de l’Human Development Index (2013), Etiòpia se situa en el lloc 173 de 187 països, per tant entre els països més pobres del món. La corrupció; la desigualtat de gènere; les malalties; la fam; el baix nivell educatiu com a conseqüència de l’abandó escolar i la saturació de les aules (conviuen entre cinquanta i seixanta alumnes per aula), entre altres raons, i la falta d’accés a la informació són els principals obstacles per al seu desenvolupament.

8.--Etiòpia

El projecte de cooperació de la Universitat de València a Etiòpia ha rehabilitat i equipat l’escola Ligaba Beyene, en el marc del Programa 0,7 Una Nau de Solidaritat de la institució acadèmica. En la imatge, biblioteca del centre i panell educatiu sobre l’estructura del cor humà.

El projecte de cooperació de la Universitat de València a Etiòpia ha rehabilitat i equipat l’escola Ligaba Beyene, en el marc del Programa 0,7 Una Nau de Solidaritat de la institució acadèmica. En la imatge, biblioteca del centre i panell educatiu sobre l’estructura del cor humà.

L’economia nacional es basa fonamentalment en l’agricultura. Aquesta dependència pot arribar a suposar la ruïna de les famílies a causa dels grans períodes de sequera. Al mateix temps, moltes llars etíops no tenen accés a aigua potable. A aquestes deficiències s’afegeixen malalties com ara la sida, handicaps com l’alt creixement poblacional (un dels més elevats del continent africà) o l’analfabetisme, predominant en tot el país.

El baix nivell educatiu i la seua successiva degradació es veuen reflectits en les taxes d’escolarització: mentre que l’escola primària presenta el 87,4% d’escolarització, aquesta xifra disminueix fins el 15% en secundària i fins el 5,5% en l’educació superior.

Per tant, la situació socioeconòmica del país fa rellevant l’execució de projectes de cooperació exterior com aquest que s’emmarca en el Programa 0,7 Una Nau de Solidaritat (http://links.uv.es/5wev1In) de la Universitat de València, a través del Vicerectorat d’Internacionalització i Cooperació.

 

Comissió 0,7

El programa està gestionat per la Comissió 0,7, creada l’any 1995 amb la missió d’establir les línies generals d’actuació en matèria de cooperació al desenvolupament de la Universitat de València; distribuir el pressupost 0,7 (que s’obté del 0,7% del pressupost de la Universitat, així com amb caràcter voluntari del 0,7% de les nòmines del seu personal i de les taxes de matrícula dels estudiants) entre els diversos programes de cooperació; controlar i supervisar aquest pressupost; i preparar i resoldre convocatòries de projectes propis de cooperació.

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València