logodreta

Laura Peris (Bloc d’Estudiants Agermanats): “Cal garantir l’accés als estudis, beques i facilitar l’ensenyament en valencià”

Laura Peris Bolta és secretària general del Bloc d’Estudiants Agermanats a la Universitat de València. Foto: Miguel Lorenzo.

Laura Peris Bolta és secretària general del Bloc d’Estudiants Agermanats a la Universitat de València. Foto: Miguel Lorenzo.

REDACCIÓ. Laura Peris Bolta (Meliana, 1992) estudia Història i és secretària general del Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA) a la Universitat de València, des de fa un any. És claustral i membre del Consell de Govern. En aquesta entrevista explica el model d’universitat del BEA, el sindicat d’estudiants que ha guanyat les últimes eleccions estudiantils al Claustre de la Universitat, amb 24 dels 75 representants possibles.

–El BEA ha guanyat les eleccions. No obstant, ha perdut tres claustrals en relació amb l’any passat. Campus Jove ha passat de quinze a sis claustrals i A Contracorrent s’ha mantingut en tretze. Com valora els resultats?

–Per part del BEA, han anat bé. Ens hem mantingut com a primera força. L’any passat pujàrem tots els sindicats d’esquerres en un any de moltes mobilitzacions, vagues i manifestacions. A més, en una conjuntura on anàvem encarats a les eleccions a rector i on es renovava tot el Claustre de la Universitat, no com enguany, on només es renovava la part d’estudiants. Tots aquests factors van crear un clima perquè la gent s’implicara més, ja que en la pràctica els sindicats d’esquerres són els que tradicionalment més s’impliquen. Enguany la dreta universitària s’ha mobilitzat més en les eleccions al Claustre, sobretot a Dret, Economia o Filologia. D’ací que globalment la dreta haja pujat. També he de dir que amb unes eleccions anuals com les d’estudiants al Claustre és difícil estar al cent per cent en totes les facultats sempre. Dúiem tres anys seguits pujant, des del 2010 (dènou, vint-i-un, vint-i-set claustrals).

 

–Malgrat un increment d’un punt en relació amb l’any passat, la participació de l’estudiantat en les eleccions al Claustre es manté en índexs molt baixos. Enguany, el 13,74%; el 2013, el 12,88%. Per què?

–En algunes facultats com ara Matemàtiques no es va votar perquè només es va presentar el BEA. Això pot haver fet minvar la participació global. El fet que uns pugen i altres no, a més, està vinculat a la implicació dels sindicats. La mobilització de la dreta també ha influït en eixe increment de la participació, potser per les eleccions a la Generalitat del 2015. També cal destacar que la seua manera de fer mobilitzacions no és com la nostra: en el nostre cas oferim un programa i cadascú vota d’acord amb la seua ideologia. A la Facultat de Dret o a la d’Economia sospitem que hi ha hagut compra de vots, encara que no podem demostrar-ho. Els degans n’estan assabentats.

Laura Peris en la seua facultat: Geografia, Història i Medi Ambient. Foto: Miguel Lorenzo.

Laura Peris en la seua facultat: Geografia, Història i Medi Ambient. Foto: Miguel Lorenzo.

–Quin és el marge de maniobra que donen els resultats? És a dir, quins són els llocs on pot maniobrar el BEA?

–Al Claustre tenim el marge de maniobra de fer propostes i intentar que moltes arriben a bon port. També s’ha de dir que vinculades al Claustre hi ha moltes comissions de treball, i en l’Assemblea General d’Estudiants, en les AdR i en les Juntes. Però, sobretot, el treball que es veu és el de l’AGE, el del Claustre i el del Consell de Govern.

–Estudiants que no poden accedir a la Universitat, altres que no poden pagar els estudis, estudiantat que una vegada que acaba no pot trobar treball i emigra… On cal actuar prioritàriament?

–Una de les nostres propostes que la Universitat ha implementat han sigut les beques pròpies. Hi havia gent que no rebia les del Ministeri o de Conselleria, i per això la Universitat va augmentar la quantitat i garantírem que més gent poguera accedir a l’ensenyament superior. Com a propostes, continuem tenint clar que cal garantir l’accés als estudis, beques i facilitar l’ensenyament en valencià, que hi haja més espais per a l’estudi, no només les biblioteques. No és només qüestió de diners, també de la voluntat que es tinga i de reorganitzar els recursos existents.

–Respecte al Pla Bolonya, el programa del BEA de cara a les eleccions al Rectorat era molt crític. Què n’opina, ara que ja està totalment implantat?

–Per part del BEA demanem i reiterem un estudi del Pla Bolonya. L’any passat va acabar la implantació. Com que és vox populi que la implantació del grau no ha sigut molt satisfactòria, creiem que es poden fer propostes per a millorar a nivell de l’Estat Espanyol, que s’escolte més l’estudiantat. A hores d’ara la gent que ix amb un grau al mercat laboral veu que gent d’altres graus o d’altres universitats està millor preparada. A més, estem totalment en contra del pla del Govern de canviar els estudis de quatre anys de grau i un de màster a tres de grau i dos de màster. Per dues raons. Si s’havia de fer, hauria d’haver sigut abans. Ara implicarà que la gent que ha estudiat en el 4+1 no siga igual de valorada que la que estudie en el 3+2, com tampoc no és igual de valorada la gent que és llicenciada respecte a la gent graduada. Però també pel motiu econòmic. Si ja és costosa la matrícula de grau i després encara més la de màster, i puja la de màster d’un a dos anys, i baixa la de grau, hi haurà molta gent que no podrà pagar-se els estudis.

–En el BEA són crítics amb el mètode de funcionament de la Universitat. Per exemple, demanen la tornada del Vicerectorat d’Estudiants. Diuen que la representació del Consell de Govern és antidemocràtica i vertical, i que el Consell Social és una ferramenta d’intrusió del sector privat en la Universitat. Per què?

–Eres elegit claustral, arribes al Claustre i veus que pots fer ben poc. L’estudiantat som un percentatge de prop del huitanta per cent de la comunitat universitària, però el nostre marge de maniobra, i el pes, no és el que ens correspondria numèricament en el Claustre. Al Claustre ve per llei que el professorat ha de tindre un percentatge superior a la majoria absoluta. Els arguments que donen són que l’estudiantat està de pas, que la representació tindrà una continuïtat, algunes persones diuen que la nostra posició és improvisada i un poc infundada perquè no sabem què hi ha hagut anteriorment… No obstant, quan fem trobades a nivell estatal ens diuen que la Universitat de València està molt bé perquè en altres universitats hi ha una major representació, però després no és tal. Per exemple, la UPV té un sistema molt piramidal i de difícil accés, i molt opac. Ací votes una llista i saps que eixa gent va un òrgan directament.

–Però el Consell de Govern, per què és un element “vertical”, segons el programa del BEA per a les eleccions al Rectorat del 2014?

–Si fem una comparativa entre el Consell de Govern i el Claustre, veiem que en el Consell de Govern hi ha cinc estudiants electes per part del Claustre, més el president de l’Assemblea General d’Estudiants (AGE), qui no té vot. Només sis estudiants. La influència que podem tindre en aquests òrgans és més de veu que de fet. Sí que és de veres que s’agraeix tindre veu en aquests òrgans. Jo personalment he aconseguit molt més en el Consell de Govern que en el Claustre, perquè els primers són mensuals i els altres són dos a l’any. El Consell de Govern és menys gent, hi ha els responsables de les àrees…, això el fa més operatiu. Però allí l’estudiantat hem de suportar el tòpic que anem sempre a la crítica, que som joves… Això és una conseqüència de no estar en les comissions de gestió, on es decideix quasi tot sense la nostra presència. Respecte al Consell Social, tenim un representant. Dir que es troba en un òrgan que és de control sobre la Universitat. Personalment, i crec que bona part del Consell de Govern ho creu, atempta contra l’autonomia universitària.

–El delegat del rector per a l’Estudiantat és la intermediació entre l’estudiantat i els òrgans de govern de la Universitat?

–Influeix molt la persona que hi haja, també influeix molt qui l’ha elegida. És molta faena, i la persona s’implica tot el que pot i vol. Cal dir que el delegat o delegada és d’un color, que normalment sol ser del mateix que l’equip rectoral, qui l’elegeix. Tenim molt bona relació amb el delegat del rector per l’Estudiantat actual, però crec que podia haver fet moltes més coses per a defendre l’estudiantat. Des del BEA demanem la tornada de la figura del vicerector d’Estudiants, i que no siga una figura intermèdia, sinó que tinga capacitat real: el Vicerectorat de Professorat no és una figura intermèdia entre el professorat i l’equip rectoral, gestiona les necessitats del professorat.

I quines gestions han fet perquè canvie aquesta figura, la del delegat del rector per a l’Estudiantat?

–Una de les propostes que vam fer al rector, i de la qual no hem obtingut resposta, és que el delegat d’Estudiants passara a ser elegit per l’AGE, on estan tots els colors estudiantils representats. Al cap i a la fi, el delegat sempre serà nomenat pel rector, però es tractaria que els estudiants pogueren elegir la figura que ens ha de representar. I això entra en la nostra voluntat de canviar la llei. De fet, fa un any vam fer una proposta per a intentar canviar la llei i que l’estudiantat tinguera més pes en els òrgans de decisió. No té cabuda en una universitat democràtica que alguns llocs siguen triats a dit. Com que els estudiants no tenim un pes significatiu, la proposta va ser tombada. No va arribar al Claustre, perquè necessitava un nombre de firmes que no teníem.

“Una de les propostes que vam fer al rector, i de la qual no hem obtingut resposta, és que el delegat d’Estudiants passara a ser elegit per l’AGE, on estan tots els colors estudiantils representats”

–Es planteja ser delegada del rector per a l’Estudiantat? O que siga del BEA?

–La nostra proposta anava més en el sistema d’elecció que qui és o de quin grup és el delegat del rector. Sent actualment l’esquerra majoritària en els representants estudiantils, seria lògic que fóra l’AGE qui triara. La idea de la nostra proposta no és tant que el delegat del rector de l’Estudiantat fóra del BEA, que també, sinó sobretot que cal un canvi i que es renove. Ja que des de l’equip rectoral es diu que els representants d’estudiants estem en constant canvi, no estaria mal que el delegat d’Estudiants també ho estiguera.

–Tu et veus en eixa figura?

–El delegat de l’Estudiantat ha de ser un estudiant/a. Jo personalment no m’ho he plantejat mai. El dia que el BEA es plantege això haurem d’estar moltes hores tancats, perquè la persona que assumisca el càrrec s’ho ha de pensar molt bé. Conec l’actual delegat, i sé que és molta faena, molta responsabilitat, i que dóna més disgustos que alegries. La persona que ho siga ha de tindre molta responsabilitat.

–Què ha fet mal el BEA els últims anys?

–No obrir-nos més als estudiants, no ser més pròxims. L’accessibilitat. Tenim correus, xarxes socials…, però perquè la gent et conega i inclús sàpia de la teua existència ha faltat moure’s més. Enguany m’agradaria fer més treball en eixe sentit. No sé com. Si estar més en les AdR, donar telèfons… Sí que és cert que aquest defecte no és propi del BEA, sinó que s’estén al conjunt de serveis de cara a l’estudiantat, siga la Delegació, les AdR, el Síndic de Greuges… Hi ha molts serveis a la Universitat que els estudiants no coneixen.

Laura Peris és claustral i membre del Consell de Govern de la Universitat de València. Foto: Miguel Lorenzo.

Laura Peris és claustral i membre del Consell de Govern de la Universitat de València. Foto: Miguel Lorenzo.

–Esteban Morcillo va tornar a guanyar les eleccions al Rectorat. Què diu el BEA al respecte? Amb un altre rector hauria hagut un canvi?

–Hauria hagut un canvi, és obvi. Jo crec que l’actual rector és molt políticament correcte. Pel que fa a la defensa de la universitat pública, ha fet coses, no sé si per pressió o per convicció, diria que més per la primera, però ha fet coses. Crec més en un canvi d’equip. Hi ha figures que podrien aportar més a la Universitat per un model nou.

–Què és el millor i el pitjor de l’actual equip rectoral?

–No vull que se’m mal interprete. És d’una tendència continuista. Malgrat que la societat canvia i es demana que l’equip rectoral canvie i siga més ferm en algunes coses, o en altres canvie dràsticament, això no s’està fent. Sí que és de veres que fa dos anys, quan es va complicar la situació, el Rectorat es va moure. A nosaltres ens agradaria que es banyara més i que fera unes polítiques més marcadament d’esquerra, o de defensa d’una autèntica universitat pública, democràtica i valenciana.

El 2015 hi haurà eleccions autonòmiques. Creu que un nou govern, inclús d’un partit o coalició de partits diferents, pot fer que varie la situació a la Universitat?

–Sí, però amb reserves. L’autonomia universitària sempre ha estat garantida, i ara és quan més ha perillat. Si canviara el Govern de la Generalitat l’autonomia universitària podria estar novament garantida o fer que els plans d’estudis canviaren. Jo voldria creure que si hi ha un canvi polític tot serà millor. Sóc escèptica, no obstant. Veig que no puc canviar moltes coses dins la Universitat i pense que la solució als seus problemes, en part, està en el Govern estatal, en l’aplicació de les polítiques ací (govern autonòmic) i després en l’equip rectoral i la seua actitud davant d’aquestes polítiques.

“Una de les nostres propostes que la Universitat ha implementat han sigut les beques pròpies”
“Enguany la dreta universitària s’ha mobilitzat més en les eleccions al Claustre, sobretot a Dret, Economia o Filologia”
 
 

–La situació de la Universitat és qüestió del Govern o de la societat? És qüestió de diners o de falta de sensibilitat de la societat en conjunt?

–És un problema complex. El deute històric de la Generalitat és per a tirar-se dels pèls i demostra el compromís que no ha tingut el Govern amb l’educació pública. Hi ha moltes coses que han perillat, com ara sous de funcionaris, beques per a estudiants, ajudes… Però al meu parer ha sigut més una excusa que un problema real. Quan per exemple a la Universitat ens ensenyen el pressupost, ens agradaria veure’l amb més calma i estudiar-lo. El material d’oficina que s’usa, les cafeteries… Hi ha una sèrie de costos que s’haurien de poder modificar. Òbviament, els gestors no volen malgastar, i més quan el Govern està intentant desacreditar la universitat, però es podria fer més amb els recursos actuals. De part de la Delegació d’Estudiants es podria fer molta més difusió, que hi haguera més participació, per exemple.

–Quin és el paper del BEA a la Universitat? A qui representa o aspira a representar? Dit d’una altra manera, què aporta el BEA que no aporte una altra opció?

–Sempre hem defés la universitat pública, democràtica, valenciana, de qualitat. Pública ja ens diferencia d’algunes associacions, especialment les més de dreta. Democràtica perquè intentem implicar-nos en la gestió. Tots volem més democràcia, uns en el sentit d’arribar més alt, altres en el sentit global de representació. Qualitat sempre va de la mà de pública, perquè nosaltres intentem remarcar la qualitat de la pública. I valenciana és la característica que potser més ens diferencia de les altres opcions d’esquerres. No tant d’ideologia política, sinó en el dia a dia a la Universitat, en temes de llengua, cultura, que la Universitat siga un referent al territori valencià. I crec que el que ens acaba diferenciant no és tant el programa ideològic com la forma de treballar: no sé de cap altra associació que treballe tant a nivell institucional i que estiga en tots els òrgans, i que hi assistisca.

 

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València