logodreta

Antoni Ferrando: “Hauria de ser motiu d’orgull que el primer llibre literari de la península ibèrica fóra imprés en valencià i a la ciutat de València”

Antoni Ferrando, catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de València, s’ha especialitzat en història de la llengua i la cultura valencianes i ha editat nombrosos textos de l’Edat Mitjana i Moderna. Foto; Miguel Lorenzo.

Antoni Ferrando, catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de València, està especialitzat en història de la llengua i la cultura valencianes i ha editat nombrosos textos de l’Edat Mitjana i Moderna. Foto: Miguel Lorenzo

REDACCIÓ. Les Obres e trobes en lahors de la Verge Maria és la primera obra literària impresa a la península ibèrica, l’any 1474. A la Biblioteca Històrica de la Universitat de València es conserva l’únic exemplar que hi ha al món (incunable) d’aquesta primera impressió, una de les joies patrimonials més importants de la institució acadèmica. Aquest dijous, a les 19 hores al Centre Cultural La Nau, Antoni Ferrando, catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat, ha parlat dels factors que feren possible el text i l’exemplar imprés en una conferència titulada El primer llibre literari imprés a València: les Trobes en lahors de la Verge Maria i el seu context.

Antoni Ferrando es doctorà amb una tesi sobre Els certàmens poètics valencians del segle xiv al xix, publicada per la Institució Alfons el Magnànim (1983), on va tractar l’anàlisi del magne concurs marià del 1474 i el va editar críticament. Ferrando s’ha especialitzat en història de la llengua i la cultura valencianes i ha editat nombrosos textos de l’Edat Mitjana i Moderna, com ara el Breviari d’amor, el Llibre del Consolat de Mar, el Llibre dels feits (en col·laboració amb V.J. Escartí), l’Econòmica d’Aristòtil, de Martí de Viciana, la Vida de sant Vicent Ferrer, de Miquel Peres, les obres completes de Narcís Vinyoles i de Pere Jacint Morlà, entre altres.

L’incunable de les Obres e trobes en lahors de la Verge Maria es pot veure a l’exposició Roís de Corella, basada en el fons de la Biblioteca Històrica de la Universitat, que acull la Sala Duc de Calàbria del Centre Cultural La Nau fins el 26 de març. Aquesta mostra –organitzada per la Universitat de València, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Biblioteca Valenciana– conté obres de Joan Roís de Corella (1435-1497) i d’altres escriptors coetanis, alguns dels quals, com ara Jaume Roig, Fenollar, Vinyoles, Gassull, Moreno, van participar en el certamen de l’any 1474.

–Què són i per què són importants hui les Obres e trobes en lahors de la Verge Maria?

–És l’exemplar únic conservat d’aquesta obra, que recull o antologa les quaranta-cinc composicions poètiques que es presentaren a un certamen en llaors a la Mare de Déu, convocat pel virrei Lluís Despuig a la seu de la Confraria de Sant Jordi i organitzat per Bernat Fenollar, el principal articulador de la literatura col·lectiva que es produïa aleshores a la ciutat de València, en forma de certàmens, tertúlies, debats, correspondència epistolar, etc. El llibre conté composicions dels més diversos poetes de l’època, molt diferents quant a procedència social i opció estètica.

El primer llibre literari imprés a València: les Trobes en lahors de la Verge Maria i el seu context és el títol de la conferència que Antoni Ferrando pronuncia hui dijous al Centre Cultural La Nau. Foto: MIguel Lorenzo.

El primer llibre literari imprés a València: les Trobes en lahors de la Verge Maria i el seu context és el títol de la conferència que Antoni Ferrando ha pronunciat aquest dijous al Centre Cultural La Nau. Foto: Miguel Lorenzo

–Quin és el context, a València ciutat i en l’època, en què s’escriuen les Trobes en lahors de la Verge Maria?

–Un moment d’esplendor cultural i econòmica, que va convertir la ciutat de València, primera ciutat de la península ibèrica i probablement la cinquena ciutat d’Europa en nombre d’habitants, en la capital literària de la Corona d’Aragó.

–El seu llibre Els certàmens poètics valencians (1983) parla dels concursos literaris com el que va donar lloc a les Trobes en lahors de la Verge Maria. N’hi havia molts a finals del segle xv? Per què?

–Eren molt freqüents. Eren una ocasió de lluïment personal per a convocants i concursants i una manera de diversió, ja que solien ser part obligada de moltes celebracions civicoreligioses. Atreien concursants de la ciutat i encara de fora (de Xàtiva, Morella, Gandia, Sueca, Cullera, etc.), i fins i tot d’altres poblacions de la Corona d’Aragó, i admetien “qualsevol llengua i estil”.

Les Trobes són l’exemplar únic conservat d’aquesta obra que recull o antologa les quaranta-cinc composicions poètiques que es presentaren a un certamen en llaors a la Mare de Déu, l’any 1474, a la ciutat de València.

“La impremta va contribuir a la correcció, la uniformització gràfica i la modernització lingüística dels llibres impresos”

–Qui participava en aquests certàmens, i amb quina finalitat? Era un fet reconegut socialment?

–En el del 1474 van participar nobles, ciutadans, eclesiàstics, juristes, notaris, metges, escrivans, artesans, estudiants… És a dir, una bona representació dels diversos estaments socials. A partir dels anys noranta la noblesa, més interessada en la poesia cortesana de cancionero, deixà de participar-hi. En aquella època tenien un contingut religiós, però aquest era el pretext per a convertir-los en uns esdeveniments socials que van aconseguir el favor d’un públic molt ampli.

–La irrupció de la impremta, cap al 1473, com va influir en la societat i en els certàmens?

–La impremta va contribuir a la correcció, la uniformització gràfica i la modernització lingüística dels libres impresos. En les primeres estampacions, com és el cas de les Trobes, s’observen encara molts errors tipogràfics, fruit de la poca experiència en la nova art de la impremta, però ja s’hi constata la mà d’un corrector, Bernat Fenollar, que pot explicar, per exemple, el recurs sistemàtic al dígraf tz en paraules com ara sol·lemnitzar, que se solien escriure també amb z (sol·lemnizar). Però la impremta va contribuir bàsicament a l’extensió de la lectura i a la difusió social de la cultura escrita.

Antoni Ferrando es doctorà amb una tesi sobre Els certàmens poètics valencians del segle xiv al xix, publicada per la Institució Alfons el Magnànim (1983). Foto: Miguel Lorenzo

Antoni Ferrando es doctorà amb una tesi sobre Els certàmens poètics valencians del segle xiv al xix, publicada per la Institució Alfons el Magnànim (1983). Foto: Miguel Lorenzo

–Quins són els escriptors i escriptores més destacats que participaren en les Trobes? En quin idioma es van escriure? Ens poden ajudar a comprendre com ha evolucionat el valencià a la ciutat des del segle xv?

–Hi van participar els escriptors més importants del moment, com ara Jaume Roig, Corella, Fenollar o Vinyoles. L’absència més remarcable és la de sor Isabel de Villena, potser perquè era monja de clausura. De fet, no hi ha cap dona, però hi podrien haver concursat algunes dones cultes com ara Isabel Suaris o les monges Iolanda i Beatriu de Mompalau. La seua participació no devia ser ben vista pel món masculí. De les quaranta-cinc “obres” presentades n’hi havia quatre en castellà i una en italià; la resta, en valencià. Llegint-les amb uns mínims coneixements de la nostra llengua medieval, són comprensibles, perquè a penes es diferencien del valencià actual tret del vocabulari més cultista. Entre els concursants figura Lluís Alcanyís, primer catedràtic de Cirurgia de la Universitat de València, víctima de la Inquisició. I entre el jurat, Martí Enyego, un dels primers inquisidors valencians, i el noble Joan de Próxita, un dels contertulians del Parlament de casa de Berenguer Mercader, famosa obra de Corella.

 “En les primeres estampacions, com és el cas de les Trobes, s’observen encara molts errors tipogràfics, fruit de la poca experiència en la nova art de la impremta”

 “Podrien haver concursat algunes dones cultes com ara Isabel Suaris o les monges Iolanda i Beatriu de Mompalau. La seua participació no devia ser ben vista pel món masculí”

 

–Quin poeta va guanyar el premi?

–Cap. Per a sorpresa dels concursants, el jurat va destinar el premi a la Mare de Déu. El jurat s’estalviava així un possible conflicte davant dels grans escriptors que hi van concórrer. I així, tots contents i pagats.

–Com és físicament l’obra que hi ha a la Universitat? Com ha aplegat a la Biblioteca Històrica?

–No té cap il·lustració i el tipus de lletra és romana, i no gòtica, que era aleshores la predominant. Es conserva bé, i procedeix del convent de Sant Domènec, de València. Passà a la Universitat com a conseqüència de l’expropiació dels béns dels ordes religiosos dictada per Mendizábal el 1837.

–Quina va ser la circulació de les Trobes en l’època? Quants exemplars s’imprimien d’aquestes obres? Quin era el públic consumidor? Hi havia intercanvi amb erudits d’altres parts del món?

–No es coneix el tiratge de les Trobes. Algú ha dit que podria haver sigut l’únic exemplar imprés, a manera de llibre de prova de la nova tecnologia, ja que no se’n té cap altra notícia. Ja podria ser, perquè els nostres bibliògrafs no en donen cap altra notícia. Però això no és una raó suficient. De molts incunables amb un bon tiratge no se n’ha conservat cap i d’un llibre tan exitós com el Tirant a penes tres. És de suposar que el virrei, els membres i assessors del jurat, les autoritats i els autors n’haurien volgut posseir almenys una còpia. I els franciscans bé que haurien estat ben interessats a guardar-ne algun com a prova del suport a la creença immaculista, proclamada per la majoria dels concursants.

–Maria Cruz Sánchez-Albornoz, que fou directora de la Biblioteca Històrica de la Universitat, apuntava que una de les trobes estava escrita per Yoland, una dona valenciana de la qual no se sap res i que en tots els estudis sobre l’obra havia passat inadvertida. Quin paper tenia la dona en el moment de l’escriptura del text?

–Hi ha una obra que es diu haver sigut “feta per Joan Moreno, notari, en persona d’una noble e devota senyora apellafa Yolant”. No es diu que va ser llegida sinó “feta”. Sembla una obra d’encàrrec. Difícilment podia una dona presentar-se públicament com a escriptora, si no era una noble, com na Tecla Borja, o una abadessa, com sor Isabel de Villena.

–Creu que és suficientment conegut i reconegut per la societat valenciana que el primer llibre literari de la península ibèrica fóra imprés a la ciutat de València? Per què?

–Crec que el títol de l’obra no és desconegut del tot, gràcies al fet que va ser el primer llibre literari imprés a les terres hispàniques i que se’n parla en els estudis dedicats a la introducció de la impremta a la península ibèrica, però no crec que se’n conega molt el contingut ni que se siga conscient de la seua rellevància per a conéixer la sociologia literària de la València de l’època. Per als valencians hauria de ser motiu d’orgull que el primer llibre literari de la península ibèrica fóra imprés en valencià i a la ciutat de València, però alhora això mateix hauria de servir-nos com una invitació a reivindicar i a recuperar la normalitat cultural que tenia el nostre país fa cinc segles.

 

 

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València