Giorgia Pía és estudianta d’Òptica i Optometria a la Facultat de Física de la Universitat de València i coordinadora d’universitats d’Acontracorrent. Foto: Miguel Lorenzo
REDACCIÓ. Giorgia Pía és estudianta d’Òptica i Optometria a la Facultat de Física de la Universitat de València i coordinadora d’universitats d’Acontracorrent, sindicat d’estudiants que en les últimes eleccions al Claustre de la institució acadèmica s’ha convertit en la segona força. Actualment és membre de la Junta de la seua facultat. Porta tres anys en Acontracorrent, un sindicat amb deu anys de vida i una trajectòria creixent des dels seus inicis.
–Acontracorrent ha quedat segon en les eleccions al Claustre, amb tretze dels setanta-cinc claustrals; és a dir, els mateixos representants que tenia l’any passat, mentre que el BEA i Campus Jove han descendit. Com valora els resultats?
–En el cas d’Acontracorrent els resultats són bons. Tenim una manera de treballar constant i això es veu reflectit. A nivell global, el tema de les coalicions s’ha produït en les dues parts de l’espectre polític. En l’esquerra estem treballant conjuntament, i buscant uns objectius comuns, i això es veu reflectit també en els resultats. A facultats com ara Dret, Economia, on s’han fet coalicions, també ací a Física… En general, l’estudiantat d’esquerra està intentant tindre el màxim de veu possible en els òrgans de la Universitat.
–Malgrat l’increment d’un punt en relació amb l’any passat, la participació de l’estudiantat en les eleccions al Claustre continua mantenint-se en índexs molt baixos. Enguany, el 13,74%; el 2013, el 12,88%. Per què?
–És com el peix que es mossega la cua. L’estudiantat a vegades no se n’assabenta, o les eleccions estudiantils les veu molt llunyanes, a més que tampoc des de la Universitat se’ls dóna massa difusió. A banda, els que sí que saben que hi ha eleccions i es presenten veuen que l’estudiantat és elegit però que no canvien les coses. L’estudiantat tenim molt baixa representació, això provoca que tinguem poca veu i que si en la decisió d’algunes coses podem participar poques vegades acabe servint. A més, concretament en aquest campus, el de Burjassot-Paterna, la gent se centra molt en la seua carrera universitària, els estudis.
–Després de les eleccions al Claustre i a les Juntes de Facultat, quin és el marge de maniobra que donen els resultats? En quins llocs pot actuar Acontracorrent?
–Un dels òrgans a què ens presentàrem són les Juntes de Facultat, on es tracta els problemes de cada facultat: coordinació d’horaris, exàmens, problemes en cada carrera. El Claustre és on es prenen decisions importants: Bolonya, 3+2… i on és important tindre veu. Torne al mateix, el que passa és que l’estudiantat som una minoria. Tenim veu, però no decidim.
–En aquests anys, què ha sigut el més important que ha fet Acontracorrent?
–Reivindiquem una universitat pública i de qualitat on cap estudiant es quede fora. Els últims anys ens ha arribat molta gent a qui li anaven a anul·lar la matrícula, i que no sabia què es podia fer. Hem dut els temes on tocava, i s’ha intentat buscar, amb ells i la Universitat, solucions. Hem influït per aconseguir que molta gent no es quedara fora.
El sindicat d’estudiants Acontracorrent s’ha convertit en la segona força en les últimes eleccions al Claustre de la Universitat de València. Giorgia Pía és la seua coordinadora a la institució acadèmica. Foto: Miguel Lorenzo
–Estudiants que no poden accedir a la Universitat, altres que no poden pagar els seus estudis, estudiantat que, una vegada acaba, no troba treball i emigra… On cal actuar prioritàriament?
–Es tracta que la Universitat complisca les seues funcions. Ací s’estan aplicant les mesures i plantejaments dels governs central i autonòmic, i el que ha de fer la Universitat és recolzar el seu estudiantat perquè sense els estudiants no és res, i fer polítiques perquè aquestes situacions d’exclusió no es donen. Per exemple, que un estudiant no es quede fora per no poder pagar, o ara que vénen les beques de la universitat, fer d’intermediari. Jo he vist, per exemple, casos de persones a les quals se’ls han denegat beques del Ministeri, i no hi havia raons, i fins que no hem anat nosaltres la Universitat no se n’havia donat compte. La Universitat ha de promoure que la gent puga estudiar perquè som una universitat pública i tot el món té dret a estudiar.
–Respecte al Pla Bolonya, què n’opina, ara que ja està implantat? I també sobre el canvi a tres anys de Grau i dos de Postgrau.
–Bolonya està ja totalment implantat. En el seu moment es va parlar molt del tema. Jo sóc de graus, del Pla Bolonya. Estic obligada a cursar uns estudis de màster i a pagar uns diners que t’impossibiliten estudiar més. La Universitat ací té molt a veure. El pla ve del Govern, però s’aplica des de la Universitat. El 3+2 provocarà que en els mateixos anys tragues la mateixa carrera en el mateix temps (això que hi ha una major especialització ho veurem) i a la fi la conseqüència serà que la carrera et costarà més diners, perquè el crèdit de màster és molt més car que el de grau, i això impossibilitarà que molta gent puga accedir a aquests estudis.
–Creu, per tant, que aquest canvi legislatiu impedirà que més gent accedisca als estudis? És un intent de privatització de la universitat pública?
–És una mercantilització i una privatització de la universitat pública.
–Què opina Acontracorrent sobre el model organitzatiu de la Universitat (funcions, Claustre, Consell de Govern, Juntes de Facultat…)?
–És cert que els estudiants tenim representació en els òrgans de govern, però no la que toca. Som el huitanta per cent de la comunitat universitària, i en el Claustre un vint-i-tres per cent. Tenim veu, però les mesures que ens afectaran no les podem decidir. En el Consell de Govern, que es reuneix regularment, hi ha cinc estudiants amb vot, sobre unes cinquanta-cinc persones, un deu per cent. I repetisc, en aquests òrgans, Claustre i Junta de Govern, s’està legislant sobre el nostre futur.
Giorgia Pía, al Campus de Burjassot-Paterna de la Universitat de València. Foto: Miguel Lorenzo
–Quines mesures concretes heu plantejat per a millorar aquesta situació?
–Creiem que l’equip rectoral no està de part dels estudiants, i això es tradueix en el baix índex de representació que tenim. No em serveix que es diga que la Universitat està ben situada a nivell de representatitivitat. Cal que els estudiants i estudiantes se’ns defenga més, i una forma seria més representació institucional de l’estudiantat en els òrgans de govern. És una qüestió que hem recordat contínuament en els òrgans de govern.
–El delegat del rector per a l’Estudiantat és la intermediació entre l’estudiantat i els òrgans de govern de la Universitat?
–L’actual delegat del rector és una persona amb la qual hem tractat, i amb qui intentem solucionar els problemes, o si sabem de gent que van a expulsar per no poder pagar recorrem a ell. Aquesta persona està nomenada pel rector. En la seua elecció, com a figura i ja que és estudiant, hauria de participar més directament l’estudiantat, i hauria de tindre més funcions.
“És cert que els estudiants tenim representació en els òrgans de govern, però no la que toca. Som el huitanta per cent de la comunitat universitària, i en el Claustre un vint-i-tres per cent”
“Creiem que la lluita per l’educació pública no és una lluita aïllada, sinó que va en conjunt d’altres lluites com ara la lluita per la sanitat, per a poder tindre una casa… Totes aquestes són lluites que han d’anar de la mà”
“Amb un govern més d’esquerres, segur que la situació seria molt millor a la Universitat”
–Es planteja ser delegada del rector per a l’Estudianta? O que siga d’Acontracorrent?
–Arribat el moment, aquesta figura triada pels estudiants s’hauria de plantejar com es tria, i si es donara el cas, que fóra un estudiant o estudianta, siga d’Acontracorrent, del BEA, de la SEPC o del que siga.
–Les persones que ocupen els màxims càrrecs de representació dels dos principals sindicats d’estudiants de la Universitat de València, a hores d’ara, són dues dones. Què ha canviat a la Universitat perquè aquest fet siga una realitat?
–Des d’Acontracorrent una característica que ens ha definit com a sindicat és el feminisme. L’empoderament de les dones en les institucions, en la política, en la vida. Veig important que la representant del BEA també siga una dona. Crec que hui en dia ens estem empoderant més en tots els àmbits de la vida. En l’àmbit universitari es nota. Sí que s’ha notat que les dones estan donant un pas endavant, i això és molt positiu.
–Participen més dones en el vostre projecte els últims anys?
–Sempre hem tingut bastant militància femenina, tenim comissions de feminisme, i és un tema que treballem. A més, en les nostres llistes per a les eleccions sempre hi ha prou dones.
–Què ha fet mal Acontracorrent els últims anys?
–Fent autocrítica, hem intentat abraçar massa espais. Funcionem fora de la Universitat com a moviment cívic i social. Estem potser en massa coses. Intentem arribar a tot, i no arribes. Potser l’any passat ens hauríem d’haver implicat més en la Universitat: les marxes de la dignitat i altres qüestions que vam intentar dur a la Universitat ens van llevar temps per a implicar-nos més en qüestions directament relacionades amb l’estudiantat.
Foto: Miguel Lorenzo
–Esteban Morcillo va tornar a guanyar les eleccions al Rectorat. Què opinió té Acontracorrent al respecte? Amb un altre rector, hi hauria hagut un canvi? Què és el millor i el pitjor de l’actual equip rectoral?
–És fer política ficció. Amb un altre rector podria haver sigut millor, però també podria haver sigut pitjor. Respecte a les crítiques que he fet, que no han recolzat suficientment l’estudiantat, mantinc la crítica i dic que Esteban Morcillo ha de millorar. El millor de l’equip rectoral? No sabria què dir. Les pitjors mesures han sigut implantar-nos el Pla Bolonya que venia del Govern central. Això són errades enormes, ja que afecten l’estudiantat.
–El 2015 hi haurà eleccions autonòmiques. Creu que un nou Govern, inclús d’un partit o coalició de partits, pot fer que varie la situació a la Universitat?
–Òbviament, un canvi afectaria la Universitat. Eixes mesures que s’estan posant per part de l’equip rectoral vénen dels governs central i autonòmic, tot i que la Universitat té una certa autonomia per aplicar aquestes lleis i normes. Amb un govern més d’esquerres, segur que la situació seria molt millor a la Universitat.
–La situació de la Universitat és qüestió del Govern o de la societat? És qüestió de diners, o de falta de sensibilitat de la societat en conjunt?
–Per part de l’estudiantat, a vegades hi ha poca participació per les pròpies circumstàncies. Per a donar beques et compta que tingues una certa nota. I l’estudiant pensa en estudiar per a traure eixa beca, i això per exemple fa que la gent s’aparte de la política universitària. No és falta de sensibilitat. Una part de la societat i dels universitaris no veu una gran utilitat i un fet pròxim participar en el moviment estudiantil.
–Què aporta Acontracorrent que no tinga un altre sindicat d’estudiants de la Universitat?
–Som un sindicat d’esquerres i un sindicat estudiantil a la Universitat i en algun institut, però, a més, fora de la Universitat treballem en un muntó de moviments socials i fem d’enllaç entre ells i la Universitat, com les marxes per la dignitat, la plataforma d’afectats per les hipoteques… Creiem que la lluita per l’educació pública no és una lluita aïllada, sinó que va en conjunt d’altres lluites com ara la lluita per la sanitat, per a poder tindre una casa… Totes aquestes són lluites que han d’anar de la mà. És important estar en les institucions per aportar la nostra veu, però també estar als carrers. Les línies bàsiques i eixos com a sindicat són l’ecologisme, el feminisme (molt important), l’anticapitalisme, l’antifeixisme, el laïcisme, l’internacionalisme i el valencianisme.
