Guillem Martí, president d’Unió d’Estudiants Valencians, cursa el Màster en Política Econòmica i Economia Pública a la Facultat d’Economia. Foto: Miguel Lorenzo
REDACCIÓ. Guillem Martí Bou (València, 1992) estudia el Màster en Política Econòmica i Economia Pública a la Facultat d’Economia i és graduat en la primera promoció de Ciències Polítiques i de l’Administració de la Facultat de Dret. Actualment és el president del sindicat d’estudiants Unió d’Estudiants Valencians, el qual ha obtingut cinc representants en solitari i cinc més en coalició en les últimes eleccions al Claustre de la Universitat.
–Unió d’Estudiants Valencians ha obtingut en les eleccions al Claustre cinc claustrals. Com valora els resultats?
–Nosaltres ho mesurem d’una manera diferent, ja que interpretem que tenim deu claustrals: cinc purament d’Unió i altres cinc (quatre a Economia i un a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria) que hem obtingut en aliances amb altres grups de gent de la facultat, o bé independents de la facultat, o associacions d’estudiants. La valoració no pot ser sinó molt positiva, ja que d’un any a l’altre hem passat de quatre a deu claustrals, i som la tercera força al Claustre de la Universitat, guanyant a Dret i a Economia, i sumant claustrals a facultats difícils com ara Geografia i Història. Estem molt contents. Dir que Unió d’Estudiants Valencians és una fusió de dos sindicats d’estudiants diferents: Generació Universitària i Associació Valenciana d’Estudiants Universitaris (AVEU), els quals l’any 2013 van acudir com a coalició electoral, i després es va produir la fusió en una única associació, Unió d’Estudiants Valencians, que du el mateix nom de la coalició amb què ens presentàrem.
–Malgrat un increment d’un punt respecte a l’any passat, la participació de l’estudiantat en les eleccions al Claustre continua mantenint-se en índexs molt baixos. Enguany, 13,74%; el 2013, un 12,88%. Per què?
–No caldria donar-los tanta importància com els donem a aquests índexs de participació. Les associacions de la Universitat de València tampoc no som el centre de la vida universitària. Ací la gent ve a estudiar. La representació estudiantil és una cosa que és molt important, però en comparació a estudiar i traure’s el títol, per a la majoria d’estudiants és secundari. Els sindicats d’esquerres vénen a dir que la gent està poc informada i que la campanya dura poc de temps. Enguany s’ha demostrat que no és del tot de veres, perquè s’ha passat de tres dies de campanya a dues setmanes i la participació s’ha incrementat un punt en una situació social d’una gran mobilització. Torne a insistir en la importància de l’estudi, i que els estudiants saben que la representació estudiantil té un paper molt important com a canalització de demandes d’estudiants, però no un poder absolut. Sabem que les competències dels òrgans on estan representats els estudiants són ben reduïdes.
Guillem Martí és graduat en la primera promoció de Ciències Polítiques i de l’Administració de la Facultat de Dret. En les últimes eleccions al Claustre, el seu sindicat ha obtingut cinc representants en solitari i cinc més en coalició. Foto: Miguel Lorenzo
–Després de les eleccions al Claustre i a les Juntes de Facultat, quin és el marge de maniobra que donen els resultats? On pot actuar Unió d’Estudiants Valencians?
–En dues grans línies d’actuació molt diferenciades. Per una part, els òrgans vinculats a les facultats, com les AdR, o les Juntes de Facultat, on pensem que cal fer un bon seguiment i un treball més tècnic per a intentar solucionar les peticions d’estudiants (assignatures, calendari…), i que és una gestió molt micro, menys política i que pretén que l’estudiantat tinga la millor vida universitària possible. I per una altra, hi ha la representació al Claustre. No són coses hermètiques. Al Claustre intentem presentar una alternativa ideològica. Fer veure que, a banda d’eixa majoria d’esquerres, a la Universitat també hi ha joves de centre i de dreta.
–La unitat d’acció amb altres sindicats pot ser una fórmula, fer coalicions i pactes?
–És una fórmula molt bona i molt avantatjosa per a tothom. Els d’esquerres, sabem que intenten treballar conjuntament, i nosaltres també ho hem fet a Economia o a l’ETSE, i intentem arribar al màxim de consensos en grups similars que vulguen pactar i que tinguen unes ideologies moderadament paregudes. Volem que el mínim comú denominador es puga traure endavant sense caure en particularismes.
–En aquests anys, què ha sigut el més important que ha fet Unió d’Estudiants Valencians?
–Per una part, sempre hem sigut una de les associacions que més activitats hem fet, tant des del punt de vista acadèmic com lúdic. Defenem valors com que la Universitat recompense el treball i l’esforç o l’absoluta llibertat en l’elecció de la llengua en què es volen cursar els estudis, no que un buròcrata o algú de Rectorat decidisca el nombre de places en cada idioma. Qui ha de triar la llengua en què ha d’estudiar és l’estudiant. Per què no pot haver-hi més presència de l’anglés, l’alemany o el francés a la Universitat? Per què hem de complir quotes artificials de castellà o de valencià per part d’un planificador central si això significa reduir la llibertat en l’elecció? No té massa sentit no premiar aquells que s’esforcen. Creiem que s’han de reforçar els mecanismes, dins la Universitat, que recompensen qui s’ha esforçat.
–Estudiants que no poden accedir a la Universitat, altres que no poden pagar els estudis, estudiantat que una vegada acaba no troba treball i emigra… On cal actuar prioritàriament?
–Principalment, el pitjor problema és el tercer, no trobar treball. Perquè el fet que alguns estudiants no puguen accedir a la Universitat per falta de recursos econòmics és dramàtic, però llevant les consignes afecta un percentatge minoritari. Hi ha programes de beques del Ministeri, de la comunitat autònoma i les beques pròpies de la Universitat. El gran problema que tenen els estudiants egressats de la Universitat és trobar un lloc de treball. Tal vegada no hauríem de ser tan crítics amb el mercat laboral espanyol i europeu i preguntar-nos què estem fent malament. Si estem donant als estudiants les competències que realment es demanen en el mercat laboral. Estem ací per a enriquir-nos personalment, però un dels motius d’estar a la Universitat és trobar un bon treball per a desenvolupar la vida. Quan hi ha un bon grup d’estudiants que diuen que no volen bancs, que hi haja una interrelació entre el món de l’empresa i la Universitat, les nostres propostes sonen estranyes.
Guillem Martí, en la porta del despatx d’Unió d’Estudiants Valencians. Foto: Miguel Lorenzo
–Respecte del Pla Bolonya, què n’opina, ara que ja està implantat? I també del canvi a tres anys de Grau i dos de Postgrau.
–Interpretem el Pla Bolonya en una vessant positiva i una altra negativa. La positiva és que dóna una gran facilitat per a menejar-se en el mercat laboral, a través de diversos països, especialment en algunes branques concretes. La part negativa del Pla Bolonya és sense cap mena de dubtes l’escassa flexibilitat. És prou rígid respecte a les classes presencials i les pràctiques. A la gent que està fent altres activitats li costa molt complir amb l’assistència i les pràctiques. Gent que treballa, que està en el tercer sector, que té família… Per a ells és poc flexible. No valorem el Pla Bolonya com un canvi necessàriament negatiu. La crítica que es fa és que es mercantilitza l’educació pública. No té per què ser així. A Espanya el sector públic paga una gran part del cost de l’educació superior. L’altre percentatge està cobert per algun programa de beques d’alguna administració. Els programes públics quasi universals cobreixen l’ensenyament. En el món on vivim, cada vegada més especialitzat, tindre dos anys de màster pot ser una bona oportunitat laboral.
–Què opina Unió d’Estudiants Valencians sobre el model organitzatiu de la Universitat (funcions, Claustre, Consell de Govern, Juntes de Facultat…)? Què mesures heu plantejat per a millorar la situació?
–És una queixa prou habitual dir que no tenim prou representació com a estudiants, la qual cosa, en part, és de veres. A la fi hem de posar-ho tot en quarantena. Representem el deu per cent dels estudiants. Hauríem de plantejar-nos fins a quin punt estudiants de primer, segon o tercer tenen capacitat per a prendre decisions normatives. Hem de ser realistes. Portem una activitat completa, que és traure una carrera. És lleugerament utòpic pensar que els alumnes poden governar la Universitat, i també, si som radicalment democràtics, podria donar-se el cas que el cinquanta-un per cent dels estudiants governara la Universitat. En l’actual model, com ara en alguns càrrecs com el delegat d’Estudiants o altres, designats pel rector, es tendeix a un consens, en què tots més o menys ens podem sentir a gust. A mi que un cinquanta-un per cent de l’estudiantat puga decidir la vida de l’altre quaranta-nou per cent em fa un poquet de por, sincerament. Podríem plantejar-nos ampliar la representació un poc, però no oblidem que la nostra universitat, en el context internacional i nacional, és on millor està representat l’estudiantat.
“La part negativa del Pla Bolonya és sense cap mena de dubtes l’escassa flexibilitat. És prou rígid respecte a les classes presencials i les pràctiques”
–El delegat del rector per a l’Estudiantat és la intermediació entre l’estudiantat i els òrgans de govern de la Universitat?
–Com a sindicat d’estudiants estem raonablement satisfets amb la funció tant de l’òrgan com amb el seu titular actual, Daniel González Serisola, que desenvolupa les seues funcions raonablement bé. Podria ser positiu que tinguera més mitjans i un major protagonisme, perquè ha funcionat prou bé. I ho creiem perquè no només nosaltres tenim una bona relació amb ell, sinó perquè som conscients que altres sindicats també la tenen, cosa que és un símbol d’equidistància, independència, bona voluntat i treball per a fer-li la vida el millor possible a l’estudiantat i els representants estudiantils. El delegat actual ens ha ajudat en prou ocasions. No creiem que siga necessària una reforma de la forma de triar-lo. Que siga designat pel rector significa que és una persona de consens en el centre del debat.
–Et planteges ser delegat del rector per a l’Estudiantat? O que siga d’Unió d’Estudiants Valencians?
–No està en el meu horitzó continuar a la Universitat. Ja quasi ha acabat la meua etapa de representació. Si el delegat del rector per a l’Estudiantat fóra d’Unió d’Estudiants Valencians estaria encantat, però tornant al que t’he dit abans, no crec que fóra estar en el centre de l’espectre polític de la Universitat. Creiem que s’ha de buscar una figura de consens perquè tots ens sentim representats. També podria ser que no fóra d’una associació d’estudiants. Seria interessant que fóra més independent respecte a les associacions existents.
“És lleugerament utòpic pensar que els alumnes poden governar la Universitat, i també, si som radicalment democràtics, podria donar-se el cas que el cinquanta-un per cent dels estudiants governara”
–Moltes de les persones que ocupen els màxims càrrecs de representació d’estudiants de la Universitat de València són dones. Què ha canviat en la Universitat per arribar a aquest fet? Participen més dones en el vostre projecte els últims anys?
–En el nostre projecte polític participen al voltant d’un terç i un quaranta per cent. A vegades, nosaltres i altres sindicats ens trobem amb problemes perquè no hi ha prou dones que vulguen participar en la política. Ja sabem que per característiques socioculturals les dones participen menys en aquestes activitats i d’una manera menys intensa i prolongada en el temps. Hem de ser realistes i no exigir coses que no es poden complir. És bo que la participació de la dona s’iguale a la de l’home, però d’una manera natural, no per mitjà de discriminacions positives, que poden arribar a ser injustes per a qui no és discriminat de manera positiva. La societat per si mateixa tendeix a una igualtat.
–Què ha fet mal Unió d’Estudiants Valencians els últims anys?
–Nosaltres i els nostres avantpassats com a associació el pitjor que hem fet ha sigut relaxar-nos com a associació. Nosaltres comptàvem amb un suport molt positiu, amb molta gent i un clima molt bo, però quan els plans van anar passant a grau va haver-hi una renovació generacional on ens vam quedar sense molta gent. Vam pecar d’autocomplaença. També hem sigut un poquet laxos en la nostra identitat: la defensa de la llibertat d’elecció lingüística, la defensa dels símbols d’identitat institucionals de la Comunitat Valenciana i d’Espanya, la cultura del mèrit i el treball, potser hem matisat massa la nostra ideologia durant l’últim any, i creiem que és una cosa important a defendre. Com a mostra, enguany que hem pujat un grau més la representació ideològica han millorat els resultats en una circumstància política prou negativa en general per a la dreta a la Comunitat Valenciana.
Guillem Martí. Foto: Miguel Lorenzo
–Esteban Morcillo va tornar a guanyar les eleccions al Rectorat. Quina opinió té Unió d’Estudiants Valencians al respecte? Amb un altre rector hi hauria hagut un canvi? Què és el millor i el pitjor de l’actual equip rectoral?
–Amb l’elecció d’Esteban Morcillo com a rector he de dir que cap sindicat d’estudiants no està completament satisfet, i això, en aquest cas, crec que és una cosa positiva. Per a nosaltres no és la millor opció possible, ni la que triaríem com a ideal, però com a opció de consens i de compromís creiem que és positiu. Creiem que és una figura prou moderada dins dels cànons universitaris. El millor d’Esteban Morcillo? La moderació. El pitjor? Des d’Unió d’Estudiants Valencians pensem que ha sigut una administració un poquet covarda en alguns aspectes. Per exemple, el recolzament que ens trobem quan volem denunciar qüestions com ara la penjada de símbols inconstitucionals com la quadribarrada, l’estelada catalana en infraestructures de la Universitat, o els successos de les vagues d’estudiants… Ens trobem amb un rectorat més prompte fred i que ens acompanya poc.
–El 2015 hi haurà eleccions autonòmiques. Creu que un nou govern, inclús d’un partit o coalició de partits, pot fer que varie la situació a la Universitat? En quin sentit?
–Nosaltres som escèptics respecte que un canvi polític afecte la vida universitària. Com tothom sap, la Universitat té autonomia reconeguda constitucionalment i en altres lleis. Bona part de les competències de regulació són del Govern d’Espanya. Pel que fa al finançament, i pese a totes les coses que s’han dit de les retallades, en moltes de les partides de benestar social i les d’educació s’han mantingut les xifres d’inversió, excepte en personal. És a dir, no hi ha hagut grans retallades. Un canvi de govern o un manteniment no obtindran grans paradigmes de finançament. No tenim cap esperança en un canvi de govern. I, és més, un tripartit implicaria una politització major del govern de la Universitat, la qual cosa no seria positiva. Pensem que l’autonomia universitària és un valor a defendre.
“Nosaltres som escèptics respecte
que un canvi polític afecte la vida universitària”
–La situació de la Universitat és qüestió del Govern o de la societat? És qüestió de diners o de falta de sensibilitat de la societat en conjunt?
–La societat no està satisfeta amb el model de la societat espanyola. L’estudiantat no té incentius a participar, ja que votar en un sentit o un altre modificarà molt poc. Crec que en general la societat vol un model que siga capaç de donar ocupació als universitaris, i d’universitats de qualitat. En l’últim rànquing, entre les cent cinquanta millors universitats del món no hi havia cap pública espanyola. És a dir, no s’ha de caure en demanar més diners, que la culpa la té Rajoy, Merkel… Potser que hàgem de copiar el model anglosaxó, veure si els incentius als professors són els que toca.
–Què aporta Unió d’Estudiants Valencians que no tinga un altre sindicat d’estudiants de la Universitat?
–La defensa d’una universitat en llibertat, el màxim exponent de la qual seria la tria de la llengua en la qual es vol estudiar. Ha de ser l’estudiant qui diga en quin idioma vol estudiar, perquè en una bona organització la repercussió sobre els costos és poc important. En segon lloc, la recompensa del mèrit i el treball. Els grups ARA, als quals se’ls va dir que se’ls donaria mig punt per elegir les places d’Erasmus perquè havien fet un esforç per a traure’s la carrera en un idioma estranger, hi ha algunes facultats que ara volen llevar-los. Una universitat on es premia l’estudiant que s’esforça i dóna el millor de si mateix al final fa que els seus estudiants s’esforcen i siguen millors, i eixa universitat acaba tenint professionals de qualitat, cosa que significa que és una universitat ben valorada. I després, com a tercer punt, l’eficiència en la despesa dels recursos públics.
