logodreta

Vicent Mateu (Premi Reial Societat Espanyola de Física): “Si no prenem mesures contra les retallades en ciència, ens despenjarem d’Europa”

JORGE CHENOVART. El físic format a la Universitat de València Vicent Mateu (Castelló de la Plana, 1980) ha rebut el premi al millor investigador novell en física teòrica 2014 atorgat per la Reial Societat Espanyola de Física, dotat amb 4.000 euros. El seu camp d’actuació ha sigut l’estudi de l’estructura dels quarks i les interaccions entre protons i neutrons. Mateu ha treballat a l’Institut Max Planck i al Massachusetts Institute of Technology (MIT). Actualment dóna classes a la Universitat de Viena.

Aquest premi reconeix la joventut i la física teòrica. Ha sigut un premi esperat?

–M’havien proposat per al premi l’any anterior, però no me’l van donar. Per fi enguany ha sigut possible. La veritat és que estic molt content perquè el tipus de recerca que faig jo no consisteix en realitzar moltes publicacions, però sí han de ser de molta qualitat. Ha sigut un premi que ha valorat la qualitat, i això és molt atractiu.

Quant de temps has estat preparant aquesta recerca?

–Vaig començar el 2008. Després de traure diversos articles (recorde que el primer va costar molt), vam agafar la marxa. És un ritme molt lent de treball, però molt agraït.

“La meua etapa a la Universitat va coincidir amb la meua emancipació i va ser molt interessant estar amb companys que gaudeixen de la física tant com tu”

El teu projecte ha tractat sobre l’estudi de l’estructura dels quarks. En altres paraules?

–He estudiat el que es coneix normalment com a interaccions nuclears. Això és, la interacció entre els quarks, que són partícules fonamentals que constitueixen els nucleons. Els quarks interaccionen de manera molt forta i hi ha una interacció residual que fa que els protons i els neutrons s’atraguen entre ells i formen la cohesió del nucli. Nosaltres intentem entendre molts aspectes d’aquestes fortes interaccions.

Quines aplicacions pràctiques té la teua investigació?

–No hi ha aplicacions pràctiques ara com ara. És tot molt teòric.

Quan parles del teu treball a algú que no és de la teua branca, com ho expliques?

–El que faig jo en el meu dia a dia bàsicament són càlculs, programació i anàlisi. Has de tindre una idea original d’un procés i les raons del seu estudi. Cal explicar sempre la motivació. És molt important.

–Com veus la relació entre ciència i periodisme?

–Em fa l’efecte que la ciència és una secció que la gent no considera cultura, com la història o la literatura, i està un poc més abandonada des del punt de vista periodístic. L’exemple més clar és la famosa partícula de Déu en relació amb el bosó de Higgs. Jo et puc assegurar que no hi ha ni un físic al planeta que empre aquestes paraules. De fet, ens fa una ràbia terrible. Sempre que llig un article de física en premsa un deu o un quinze per cent està malament. Les raons no les sé.

–Com va ser la teua formació a la Universitat de València?

–La meua etapa a la Universitat va coincidir amb la meua emancipació i va ser molt interessant estar amb companys que gaudeixen de la física tant com tu. Amb grans professors aprens a madurar. Va ser una època molt feliç.

Vicent Mateu, físic format a la Universitat de València, ha rebut el premi al millor investigador novell en física teòrica 2014 atorgat per la Reial Societat Espanyola de Física i dotat amb 4.000 euros.

Vicent Mateu, físic format a la Universitat de València, ha rebut el premi al millor investigador novell en física teòrica 2014 atorgat per la Reial Societat Espanyola de Física i dotat amb 4.000 euros.

–I ara a la Universitat de Viena…

–Porte un any a Viena. Donant classes m’he adonat que els alumnes són molt respectuosos però molt similars als d’Espanya, encara que un poc més responsables. Em va sorprendre que aplaudiren en acabar la primera de les meues classes.

–Amb les retallades en ciència a Espanya, com veus el futur?

–La Real Societat Espanyola de Física es posicionà sobre aquest tema i estic totalment d’acord. Estem en una situació crítica i cal prendre mesures. Amb les retallades ens despenjarem d’Europa i serà molt difícil recuperar-se. Les retallades suposen que no hi haja projectes ni recerques.

“Porte un any a Viena. Donant classes m’he adonat que els alumnes són molt respectuosos però molt similars als d’Espanya, encara que un poc més responsables”

–Les classes a Viena són en anglés. Es tracta d’un idioma fonamental en el teu camp?

–Ja no sols per a investigar, que tot està en anglés. Jo per a treballar necessite l’anglés, o no podria comunicar-me.

–T’agradaria tornar a Espanya?

–M’encantaria tornar a Espanya. Però ara com ara hi ha poques possibilitats perquè també han retallat moltes places, cada any es redueixen en nombre i la competència en qualitat continua sent la mateixa.

 

 

 

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València