logodreta

Aniceto Masferrer: “En l’àmbit jurídic, els ‘Furs e ordinacions del Regne de València’ (1482) tenen un valor històric indiscutible”

El professor de Dret de la Universitat de València Aniceto Masferrer.

El professor de Dret de la Universitat de València Aniceto Masferrer.

REDACCIÓ. Furs e ordinacions del Regne de València és un compendi de lleis imprés l’any 1482 a la ciutat de València. L’obra constitueix la primera edició d’un text legal valencià, i l’exemplar conservat a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València és una de les joies bibliogràfiques de la institució. Aniceto Masferrer, professor de Dret a la Universitat de València, va impartir la conferència Furs e ordinacions del Regne de València. El moviment compilatori en la tradició jurídica valenciana a la Nau, on va explicar la importància d’aquesta obra que recopila els Furs de València que s’havien anat aprovant, des que el rei Jaume I els va jurar davant les Corts del Regne el 7 d’abril del 1261, fins a la fi del segle xv.

“En l’àmbit jurídic, els Furs e ordinacions del Regne de València (1482) tenen un valor històric indiscutible”, destaca Aniceto Masferrer. Però el valor d’aquesta edició és també històric, cultural i artístic. “No és estrany que, a principis del segle xix, un conegut jurista mostrara la seua profunda satisfacció per ser dels pocs que tenien un exemplar d’aquella obra, i és que José de Villarroya tenia una formació que li permetia entendre el valor jurídic, històric, cultural i artístic de la primera recopilació impresa del dret foral valencià”, explica Aniceto Masferrer.

València va ser el segon dels regnes peninsulars després d’Aragó a imprimir una recopilació de les seues disposicions de Corts, després que Aragó ho féu els anys 1476-77. L’obra va ser realitzada per Lambert Palmart el 1482, el mateix impressor que l’any 1474 imprimí les Obres e trobes en lahors de la Verge Maria, la primera obra literària impresa a la península ibèrica, en la seua impremta situada prop de l’actual portal de la Valldigna de València, i de la qual la Biblioteca Històrica de la Universitat conserva l’únic exemplar que hi ha al món (incunable) d’aquesta primera impressió.

Com explica Aniceto Masferrer, els Furs e ordinacions del Regne de València (1482) van ser impresos a iniciativa d’un prestigiós notari, Gabriel Lluís d’Arinyó, el qual ocupava en aquell any el càrrec de Justícia de la ciutat de València. Aquest es va servir del manuscrit d’un altre notari, Gabriel de Riusech, qui es va encarregar de comprovar el seu text amb una versió original conservada a l’Arxiu de la Sala de València. “Aquesta primera recopilació”, explica el professor de Dret Masferrer, “arreplegava, en una primera part, la producció normativa de Jaume I (1238-1271), així com aquells Furs i Actes de Cort aprovats a les Corts –excepte dos privilegis reials (Privilegium magnum de Pere I del 1283 i el Privilegi capitulat de Jaume II del 1302)– fins els del 1446; i, en una segona part, el Stil de la governatio –de misser Arnaldo Juan– i unes poques Pragmàtiques en les seues últimes pàgines”.

Les primeres paraules de la primera recopilació valenciana impresa (1482) de l’obra Furs e ordinacions del Regne de València (1482).

Les primeres paraules de la primera recopilació valenciana impresa (1482) de l’obra Furs e ordinacions del Regne de València (1482).

 

Cicle de conferències ‘Clàssics a La Nau’

La conferència realitzada a la Nau s’emmarcava dins dels actes que la Universitat de València i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua encetaren l’any passat: Clàssics a La Nau, un cicle de conferències per acostar els tresors de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València, que custodia obres singulars i d’un valor excepcional per al coneixement de la història i la cultura valencianes. Les conferències són l’últim dijous de cada mes a l’edifici històric de la institució acadèmica. Mitjançant aquest cicle la Universitat vol mostrar el seu patrimoni bibliogràfic no només a investigadors, sinó també a estudiants, professors, lectors i curiosos per tal que gaudisquen lliurement dels textos i la bellesa dels llibres, patrimoni públic i universal.

Com és habitual en els incunables, l’obra que atresora la Universitat no té portada i és un dels exemplars més bellament il·luminats, amb lletres cabdals en pa d’or i blau, adornades amb filigranes en roig i violeta, i inicials en roig i blau de manera alternativa.

 

Fenomen recopilatori

Aniceto Masferrer explica el fenomen recopilatori com una tendència comuna en tot el continent europeu en general i a la península ibèrica en particular per la progressiva acumulació de normes emanades de les Corts i del monarca. Aquest fet “va acabar fent summament complexa la tasca de conéixer la norma aplicable a un cas concret. Per a posar remei a eixa situació va sorgir la tècnica de la Recopilació”, assenyala Masferrer.

El professor de la Universitat apunta que “hi ha diverses recopilacions dels Furs de València, però després de la introducció de la impremta només en tenim dues. Dic només perquè la majoria dels altres regnes peninsulars en tenen més, i de fet és el regne o territori de la Corona d’Aragó el que té menys recopilacions impreses”.

 

El dret foral valencià en l’actualitat

A València no se li va permetre compilar el seu dret foral en el segle xx. Però també és cert que, després d’haver iniciat el seu procés de recopilació molt primerencament (1482), i després d’una segona recopilació mig segle més tard (1547-1548), va deixar de recopilar el seu dret foral durant cent seixanta anys, que és el temps transcorregut des de la segona recopilació (1547) fins l’abolició dels Furs (1707). Mentre que la majoria dels altres territoris de la Corona d’Aragó va aconseguir recopilar el seu dret al llarg del segle xvii (o inicis del xviii, Aragó, 1664-1667; Mallorca, 1663; Catalunya, 1704), València es va conformar amb publicar (en Quaderns de Corts) els Furs aprovats en les diverses Corts (1547, 1555, 1585, 1604, 1626), deixant fins i tot inèdits els Furs de les últimes Corts del 1645 (publicats el 1984), en perjuí de la societat valenciana.

El professor Masferrer destaca que aquesta actitud es va repetir després de l’abolició dels Furs, amb els Decrets de Nova Planta del 1707. El 1710 l’administració central borbònica va obrir la possibilitat que tant Aragó com València s’interessaren en la recuperació dels seus ordenaments forals, Aragó sí que va aprofitar aquella oportunitat, però València es va quedar en l’intent, una situació que va provocar que no se li permetera compilar el seu dret foral durant el segle xx.

A més, el fet de no comptar amb una recopilació en la segona meitat del segle xx va ser determinant segons una interpretació de l’article 149.1 regla 8a de la vigent Constitució Espanyola, en virtut del qual la Generalitat Valenciana no tenia competència legislativa en matèria de dret civil. En el marc de l’última reforma de l’Estatut Valencià, i pel que fa al contingut i abast de la competència de la Generalitat en matèria de dret civil foral valencià, s’han aprovat tres lleis que, en haver sigut objecte de recurs d’inconstitucionalitat, estan pendents de pronunciament sobre la seua adequació a la Constitució: la Llei 10/2007, de 20 de març, de règim econòmic matrimonial valencià; la Llei 5/2011, d’1 d’abril, de relacions familiars dels fills i filles els progenitors dels quals no conviuen (Llei de custòdia compartida); i la Llei 5/2012, de 15 d’octubre, de la Generalitat, d’unions de fet formalitzades de la Comunitat Valenciana.

 

Lleis recorregudes davant el Tribunal Constitucional

L’aplicació de la recopilació del dret foral als temps actuals, en aquests casos, passa per la interpretació si institucions que no estaven vigents a l’entrada en vigor de la Constitució, bé perquè no formaven part del seu dret foral ni tenien una connexió clara com a institució foral (com les de custòdia compartida i unions de fet), bé perquè van formar part del dret foral abolit que no es va recuperar (com el règim econòmic matrimonial) caben en la lletra del 149.1 regla 8a de la Constitució.

La resposta a aquesta pregunta, que parteix de les compilacions forals, és una més de les aportacions del professor Masferrer: “Els pobles han de procurar escriure la seua història, en comptes de conformar-se amb patir-la amb l’esperança que la conjuntura canvie. València va ser discriminada a partir del 1707, però va donar motiu perquè així fóra, com ho mostra el fet d’haver deixat transcórrer cent seixanta anys sense recopilar el seu dret foral (1548-1707), i el mateix va ocórrer al llarg de tot el segle xviii en no recopilar aquells Furs que podien mantindre la seua vigència”.

 

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València