logodreta

Un projecte europeu de la Universitat adverteix de la desigualtat de gènere en la distribució dels diners a les cases

Capitolina Díaz i Carles Simó, professora i professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Facultat de Ciències Socials.

Capitolina Díaz i Carles Simó, professora i professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Facultat de Ciències Socials.

REDACCIÓ. Hi ha una persistència d’elements vinculats a la desigualtat de gènere en la propietat i la distribució dels diners a les cases, com ara el fet que les dones que viuen en parella o a vivendes unipersonals cobren menys que els homes en idèntica situació. Així mateix, les dones que viuen solteres i estan en edat laboral cobren un 36% més que aquelles que viuen en parella, i també més que les que viuen a cases monoparentals. Són algunes de les conclusions d’un projecte d’investigació europeu que lidera la Universitat de València per a mitigar la bretxa salarial de les dones i que està coordinat per Capitolina Díaz i Carles Simó, professora i professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Facultat de Ciències Socials.

En declaracions als Informatius de Ràdio Universitat (http://mediauni.uv.es/4650), Capitolina Díaz explica els motius d’aquesta desigualtat de les dones que viuen en parella o a cases monoparentals en relació amb les que viuen a cases unipersonals: “En realitat, han d’atendre les criatures, el marit, i probablement ascendents. Això els redueix temps de dedicació a la seua carrera professional, i per tant la dona guanya menys, mentre que si una dona viu sola, guanya el mateix, o pràcticament s’aproxima… Mentrestant, els homes que viuen en parella guanyen pràcticament el mateix, lleugerament per davall dels que viuen sols, és a dir, es casen o no, tinguen criatures o no, tenen un patró de vida centrat en la seua professió, i tindre fills o altres dependents no llasta la seua carrera professional. En el cas de les dones, aquest factor llasta la seua carrera, i de quina manera”.

“Hem observat que, tot i l’augment del nombre de parelles de doble ingrés, elles guanyen menys que els seus companys barons en totes les generacions”, es destaca en l’article Desigualdades de género en la distribución de los recursos económicos en las parejas, publicat en la revista Papers, una de les autores del qual és Capitolina Díaz. Aquest treball està basat en l’estudi de les microdades de l’Enquesta de Condicions de Vida de l’Institut Nacional d’Estadística. Les xifres són clares: els ingressos bruts per persona mitjans en un domicili d’una parella en edat laboral són de 22.900 euros anuals per als homes, i d’11.181 per a dones.

En el document també es posa de manifest que, si es compara la situació de dones i homes que viuen en un altre tipus de models familiars, en tots ells hi ha menys dones que homes perceptors d’ingressos.

La comparativa de la situació de la dona en les tres situacions (viure en parella, cases unipersonals i cases monoparentals) destaca que són les dones de vivendes unipersonals les més remunerades, seguides d’aquelles que viuen a cases monoparentals, i són les que menys recursos tenen aquelles que viuen en parella. A més, “les dones que viuen en parella i que estan en edat laboral reben uns ingressos un 12% inferiors a les que viuen a cases monoparentals”.

Una altra de les conclusions de l’informe assenyala: “Les dones a penes aconsegueixen ocupacions millor pagades que les de les seues parelles, ni tan sols les més joves, que, com déiem, estan millor formades que els barons. Les anàlisis realitzades mostren que elles tendeixen a guanyar més que les seues parelles només en casos com ara quan els barons tenen un nivell educatiu baix, quan elles estan ocupades i ells no, o quan es donen unes altres circumstàncies que ens duen a pensar en parelles de salaris baixos”.

 

Objectiu de la investigació

El projecte d’investigació que ha donat lloc a aquestes conclusions és Los presupuestos familiares desde la perspectiva de género: Análisis no sexista de la Encuesta de Presupuestos Familiares y de la Encuesta de Condiciones de Vida, finançat pel Pla Nacional d’I+D (2008-2011) del Ministeri d’Educació i Ciència. L’estudi aglutina set institucions (Universitat de València, Complutense de Madrid, Autònoma de Barcelona, Universitat del País Basc, Politècnica de Cartagena, Universitat d’Islàndia i el Centre Noruec de Recerca Social), vint-i-set investigadors i disposa d’un pressupost de 173.000 euros.

L’objectiu prioritari del projecte, el qual es desenvoluparà durant un any, és “aprofundir en l’estudi de les bretxes tant salarials com de cures familiars, quantificar-les, definir la seua connexió i, en última instància, descriure els factors que contribueixen a corregir-les, alhora que aportar eines pràctiques i recomanacions per a agents socials, empreses i governs”, explica Simó. Paral·lelament, “volem aconseguir un canvi d’actituds i una nova orientació no centrada tant en l’actitud de la dona com en la necessitat que les conductes dels homes també siguen més igualitàries”, apunta Díaz.

La investigació constarà de dues línies fonamentals de treball. En primer lloc, l’anàlisi d’enquestes europees més punteres, com ara la d’estructura salarial, d’usos del temps, de condicions de vida, la social europea o la Labour Force Survey. Al mateix temps, es faran anàlisis qualitatives amb sistemes sofisticats d’entrevistes a dones, previstes a Espanya, Islàndia i Noruega.

La directora tècnica de l’Oficina de Projectes Europeus de la Universitat de València (OPER), Àngels Sanchis, subratlla “les poques oportunitats que hi ha per aconseguir finançament europeu per a un projecte d’investigació de l’àrea de les ciències socials”. De fet, a aquesta convocatòria es van presentar 232 propostes i es van concedir un total de 61 projectes. Dels quals, només 16 es trobaven en la línia dedicada a universitats, i se’n van aprovar finalment 3, un dels quals el liderat per Simó i Díaz. Aquests professors “encapçalen un grup amb bons contactes internacionals i gran potencial en l’àmbit de la recerca comunitària”, en opinió de Sanchis.

Per a la Universitat de València, aquest projecte suposa aconseguir, “per primera vegada, finançament de les EEE Grants, gestionades per l’Institut de la Dona i per a la Igualtat d’Oportunitats del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, una línia que obri moltes possibilitats”, conclou la directora de l’OPER.

 

Grup interfacultatiu de recerca a la Universitat

Per a l’execució d’aquest estudi sobre bretxa salarial i de treball familiar en l’àmbit europeu s’ha constituït un grup interfacultatiu de recerca a la Universitat de València, el qual implica diversos departaments i l’Institut Universitari d’Estudis de la Dona. Del Departament de Sociologia i Antropologia Social s’han incorporat Carles Simó, Marcela Jabbaz i Empar Aguado; del Departament d’Economia Aplicada hi ha Josep Banyuls, Salvador Méndez, Josep Vicent Pitxer i Ernest Cano; i de l’Institut Universitari de la Dona s’han sumat Capitolina Díaz, María Luisa Moltó, Nieves Lázaro i Rosario Sánchez.

 

Capitolina Díaz

Capitolina Díaz és doctora en Sociologia per la Universitat de Londres, ha treballat com a professora de Sociologia a la Universitat d’Oviedo i com a professora visitant a la Universitat de Stanford i Harvard (EUA), UAM (Mèxic), Moa (Cuba) i Comahue (Argentina). Des de desembre del 2012 és professora del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València. Prèviament, ha estat directora de la Unitat de Dones i Ciència del MEC, consellera de Recerca de la Representació Espanyola davant la UE a Brussel·les i directora general per la Igualtat en l’Ocupació al Ministeri d’Igualtat. Les seues línies de recerca se centren en la sociologia del gènere, les polítiques públiques amb perspectiva de gènere i la metodologia no sexista en la recerca social.

 

Carles Simó

Carles Simó és doctor en Demografia per la Universitat de Mont-real (Quebec, Canadà), ha treballat com a investigador a la Universitat de Durham (Regne Unit), el Centre d’Estudis Demogràfics a la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Bielefeld (Alemanya). Treballa al Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València des del 2003, on es va incorporar mitjançant el programa Ramón y Cajal per a la contractació de doctors. La seua investigació s’ha centrat en sistemes d’informació poblacional, el divorci, la demografia de la família, els cicles i transicions vitals, la immigració i l’envelliment. En les seues recerques sociològiques i demogràfiques destaca la incorporació de la perspectiva de gènere.

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València