logodreta

La comunitat universitària, per la protecció de l’horta de València

 

Evolució de l’horta, en dues imatges, una del 1956 i l’altra del 2010. Joan Carles Membrado. Fotos: Institut Geogràfic Nacional i Institut Cartogràfic Valencià. (Descarregar de http://consigna.uv.es?recoge:es:7856_2446_3129_5984)

Evolució de l’horta, en dues imatges (1956). Joan Carles Membrado. Fotos: Institut Geogràfic Nacional i Institut Cartogràfic Valencià.

Evolució de l’horta, en dues imatges, (2010). Joan Carles Membrado. Fotos: Institut Geogràfic Nacional i Institut Cartogràfic Valencià. (Descarregar de http://consigna.uv.es?recoge:es:7856_2446_3129_5984)

Evolució de l’horta, en dues imatges (2010). Joan Carles Membrado. Fotos: Institut Geogràfic Nacional i Institut Cartogràfic Valencià.

REDACCIÓ. Hi ha un consens quasi unànime respecte a l’alt valor agrícola, cultural, mediambiental, paisatgístic i com a espai d’oci de l’horta de la ciutat de València per part de l’estudiantat, el professorat i el personal d’administració i serveis de la Universitat de València. Així, quan està en joc una part significativa de la continuïtat d’aquest espai, amb la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de la ciutat, s’alcen veus que demanen la continuïtat de l’horta. Taules redones, arreplegades de signatures i al·legacions al document urbanístic, la participació de membres de la comunitat universitària en plataformes com ara Per l’Horta i associacions de veïnes i veïns, en bicimanifestacions, o l’intent de dur la proposta de posicionament de la Universitat al Consell de Govern són algunes de les actuacions que s’estan duent a terme en el si de la institució.

Joan Carles Membrado, professor ajudant doctor de Geografia a la Universitat de València.

Joan Carles Membrado, professor ajudant doctor de Geografia a la Universitat de València.

Joan Carles Membrado, professor ajudant doctor, destaca el valor de l’horta de la ciutat de València com a espai agrícola “d’una productivitat extraordinària” i també apunta els valors culturals, històrics, mediambientals i paisatgístics de l’horta: “Aquest espai agrícola excepcional és un espai simbòlic. Una horta que es remunta a l’Alta Edat Mitjana, als primers segles del període valencianomusulmà, durant els quals es van crear els assuts de Rovella, Rascanya, Favara, Mislata, Mestalla, Tormos i Montcada, i amb el control de l’aigua es va aconseguir regar milers d’hectàrees de cultius herbacis i també arboris al voltant de la ciutat. Encara que només queda una petita part del que hi havia, és sorprenent fins i tot que aquesta xicoteta part haja sobreviscut fins els nostres dies”, diu el professor de Geografia. A més, el valor de l’horta també és indiscutible com a pulmó verd per a la ciutat: “L’espai hortícola al nord de la ronda nord i dels Tarongers, que és la zona millor preservada, suposa una zona d’esbarjo per als veïns, on podem disfrutar de la natura domesticada i de les bellíssimes alqueries centenàries”, diu Membrado.

3.--Horta

Bicimanifestació organitzada aquest diumenge per l’horta que està previst que desaparega al nord de la ciutat. En la imatge, vista de l’entorn del camí Farinós, que en part serà requalificat per a l’ampliació de sòl urbà.

El Pla General d’Ordenació Urbana és un document urbanístic que defineix els usos del sòl d’un terme municipal durant un període de temps (que sol ser d’unes dècades). En el cas de València ciutat, l’ordenament vigent és del 1988, i ara se’n planteja una revisió, és a dir, un nou ordenament del terme, que actualment està en fase d’exposició pública. La proposta, si finalment s’aprovava tal com està prevista, podria fer desaparéixer més de quatre-centes hectàrees de l’horta de la ciutat, mitjançant la requalificació de sòl agrícola com a nou sol urbà per a usos industrials, terciaris i residencials, així com noves carreteres i avingudes. Podeu consultar-ho fent clic ací.

A la Universitat, sindicats d’estudiants i professors també s’estan movent en aquest sentit. Així, estudiants de Ciències Ambientals han dut a terme una arreplegada de signatures al Campus de Burjassot-Paterna, o el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), entre altres, ha manifestat la intenció de dur el tema al Consell de Govern. També estudiants de la Universitat han participat en actes informatius realitzats a Castellar, València, o la bicimanifestació del col·lectiu Àgora de Tavernes Blanques que va recórrer, diumenge 15, des de la partida de Vera de València fins l’horta del Racó de l’Anyell (a la vora de Tavernes Blanques), passant per l’horta d’Alboraia, els espais que podrien desaparéixer si finalment s’aprova el Pla General tal com està redactat.

Des del SEPC, Alexandre Sepúlveda recorda que aquest sindicat ha participat en les darreres assemblees del col·lectiu Per l’Horta, “al qual vam arribar en sentir que estaven buscant gent per a dur endavant el tema a la Universitat de València”. “En el Claustre del 5 de febrer dedicàrem una de les nostres intervencions al PGOU que amenaça l’horta de València, destacant el seu valor patrimonial, natural i paisatgístic, i demanant la implicació de la comunitat universitària en la seua protecció. El nostre objectiu és que el rector, Esteban Morcillo, es posicione en contra d’aquest nou PGOU i renuncie als terrenys d’horta que li pertocarien”.

A banda, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans de la Universitat ha participat en la recollida de signatures físiques i d’al·legacions. Aquest dimecres, durant la inauguració del congrés d’història que el col·lectiu organitza aquests dies a la Universitat, va instal·lar una taula on va arreplegar signatures i al·legacions de l’estudiantat i dels assistents a la reunió, destaca Alexandre Sepúlveda.

Els professors de Magisteri Ignacio García i Javier García, promotors de la creació d’horts urbans universitaris amb usos didàctics. Ignacio García (dreta) és una de les persones més actives en la protecció de l’horta dins la Universitat de València.

Els professors de Magisteri Ignacio García i Javier García, promotors de la creació d’horts urbans universitaris amb usos didàctics. Ignacio García (dreta) és una de les persones més actives en la protecció de l’horta dins la Universitat de València. Foto: Miguel Lorenzo

 

Col·lectiu de professors de Magisteri

Un dels col·lectius més actius a la Universitat de València és el format per diversos professors del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials de Magisteri, el qual ha presentat un escrit i l’ha distribuït per diverses facultats. “En cadascuna d’elles hem contactat amb algun professor que s’ha encarregat d’arreplegar signatures a la facultat on desenvolupa la seua tasca docent. Una vegada tinguem totes les signatures, la nostra idea és fer-les arribar al rector”, la qual cosa es durà a terme els pròxims dies. L’escrit diu que no està justificada la requalificació de terrenys d’horta com planteja el PGOU, segons explica el professor Ignacio Garcia. Podeu llegir el document fent clic ací.

Entre altres, el col·lectiu de professors, que es defineix com un grup amb inquietuds per la defensa del medi i en concret per l’horta de València, demana que a través del Consell de Govern que presideix el rector “la Universitat de València sol·licite formalment a l’Ajuntament de València la paralització del PGOU i que, en cas de ser realment necessari, es formule un nou pla que no reduïsca la superfície d’horta de València”.

En aquest grup, a més, a nivell particular hi ha professors que pertanyen a diversos col·lectius, associacions o plataformes relacionades amb el patrimoni natural, social o cultural. Ignacio García pertany a l’associació Per l’Horta. També, a nivell particular, personal d’administració i serveis de la Universitat de València està duent a terme importants tasques en xarxes socials de comunicació del procés d’organització del moviment en l’associació Per l’Horta.

Ignacio García apunta, entre els valors de l’horta, d’ambientals, i destaca que es poden dur a terme propostes didàctiques. De fet, tant ell com el professor Javier García, també de Didàctica i membre del col·lectiu de professors, van ser premiats recentment per la Universitat de València dins dels Premis Green Idea amb la seua proposta Horts urbans universitaris. Aquest projecte com a objectiu recuperar l’activitat agrícola a zones urbanes i periurbanes, revitalitzar zones d’horta abandonades, obtindre aliments amb un cost inferior i alhora més saludables, o aprendre del que la terra ensenya.

 

Ampli moviment social

Plataformes com ara Per l’Horta, sindicats i partits polítics, a més de ciutadans a títol individual han fet el crit d’alerta, i des de fa setmanes diversos col·lectius locals a pobles de l’àrea metropolitana de València i de la mateixa ciutat estan arreplegant signatures i organitzant actes informatius i de protesta, així com arreplega i presentació d’al·legacions. De fet, a través de Change s’ha dut a terme ja una arreplega de signatures d’unes quinze mil persones. També s’han posat centenars de taules en diversos actes, molts dels quals a la ciutat de València, segons fonts de la plataforma, i continua l’arreplegada d’al·legacions al projecte urbanístic a càrrec d’associacions, sindicats i partits polítics. Paral·lelament, entitats com ara el Tribunal de les Aigües de València i ajuntaments de l’àrea metropolitana que limiten amb València estan plantejant al·legacions a la proposta de Pla General d’Ordenació Urbana de València, per l’afecció que tindrien les noves àrees urbanes de València en els seus termes municipals. En internet, el hasthag #Hortaésfutur és una de les etiquetes més conegudes d’aquest moviment social i participatiu.

 

Carles Sanchis, professor associat al Departament de Geografia.

Carles Sanchis, professor associat al Departament de Geografia.

 

Procés sense participació pública

La participació de les persones afectades, però també de la societat en general, a l’hora d’elaborar documents com ara el Pla General, és una qüestió important, segons Carles Sanchis, professor associat al Departament de Geografia de la Universitat i investigador del Centre Valencià d’Estudis sobre el Reg de la Politècnica. “No té sentit plantejar un Pla General sense participació ciutadana. Un document així no es pot decidir en uns despatxos sense consultar la base. El procés d’al·legacions no és un procés de participació, és un procés de contestació, una finestra que s’obri en un determinat moment”, diu l’expert, que té diversos treballs publicats sobre l’horta. “Les necessitats de la ciutat de València es poden resoldre de manera metropolitana a través de mecanismes com ara el Pla d’Acció Territorial. En el cas de l’horta, se’n féu un, que era un document formidable, però dorm en un calaix”, apunta Sanchis.

A més, per a aquest expert ha arribat el moment de marcar una línia roja en el que significa la protecció de l’horta. “Dir que algunes àrees d’horta estan més degradades no és motiu per a la requalificació, perquè, si no, sempre es podrà requalificar, i a la fi en dos o tres plans generals l’horta desapareixerà. Cal que la ciutat de València considere l’horta com si tinguera al costat la mar, una muntanya o un accident geogràfic semblant, fixar una línia roja que diga que no es pot reclassificar més”.

 

València, estancada demogràficament

El Pla General tampoc no se sosté per la demografia ni pel nombre d’habitatges buits que té la ciutat de València, segons Carles Sanchis. El moviment aglutinat en Per l’Horta o diverses al·legacions presentades per experts en la matèria parlen del voltant de cinquanta mil vivendes buides a la ciutat de València. A més, el cap-i-casal té a hores d’ara uns trenta mil habitants empadronats menys que l’any 2009 (dades de l’INE,) i alhora hi ha un fenomen creixent de metropolització, no només a València, sinó global, que redistribueix la població en l’àrea metropolitana de València i inclús en el segon cordó metropolità (Camp de Morvedre, Camp de Túria, Ribera). Davant d’aquesta situació, el professor de Geografia Carles Sanchis destaca que no hi ha un pensament metropolità, ni a escala comarcal. “Els últims anys s’han fet desaparéixer totes les autoritats metropolitanes, entre elles el Consell Metropolità de València. Quan actualment cada vegada són més difuses les línies dels termes municipals, atés que les persones d’uns municipis acudeixen a altres per a diversos serveis, i en aquesta dinàmica s’hauria d’haver fet el Pla General, i no sols tenint en compte els interessos de la ciutat de València”.

Horta-solta

L’horta de la partida de Vera que està previst requalificar, a l’entorn de la ronda nord de la ciutat de València i al nord del cementeri de Benimaclet.

 

Evolució metropolitana

Aquesta evolució demogràfica metropolitana camina en paral·lel a la reducció de l’horta a la comarca de l’Horta. És considerat pels experts que l’horta històrica i la més valuosa és la més pròxima a la ciutat, on legisla el Tribunal de les Aigües. En aquest context, la redistribució del creixement demogràfic, planificat de manera metropolitana, es podria considerar com una alternativa perquè desapareguera menys horta de gran qualitat. Joan Carles Membrado apunta els treballs de Juan Piqueras el 2012, també professor de la Universitat de València, per analitzar aquest fet.

“El 1959, abans de la industrialització, la superfície d’horta a l’Horta era de 14.900 hectàrees; el 1985, després de dues dècades de desenvolupament i en plena crisi industrial, s’havia reduït a 8.600; el 1995, poc abans de començar la bombolla immobiliària, era de 7.300 hectàrees; i finalment, el 2010, en plena crisi econòmica, només arribava a 5.300 hectàrres (36% a l’Horta Nord, 29% al terme de València, 17,5% a l’Horta Oest i un altre 17,5% a l’Horta Sud). Cal dir que l’expansió urbana no ha sigut l’única responsable de la reducció de l’horta: els cítrics –no tan productius però més fàcils de treballar– han anat progressant des del nord, des de l’oest i des del sud, i han passat de 7.000 hectàrees el 1959 a 21.000 el 1995, a càrrec de l’horta i dels secans interiors, de manera que hui els únics municipis de la comarca on l’horta continua sent el tipus de cultiu més estés són la ciutat de València, Alboraia, Almàssera, Meliana, Bonrepòs i Mirambell i Tavernes Blanques”.

 

Consens

En el que sí que hi ha un consens entre la comunitat universitària i col·lectius socials és en el fet que el valor principal de l’horta ha de ser agrícola com a base de la conservació. Joan Carles Membrado afegeix que les bosses d’horta grans més ben conservades haurien de ser la principal prioritat de conservació, i inclús parla d’usos terciaris controlats a l’horta, mentre que Carles Sanchis apunta altres valors addicionals a l’horta com a espai agrícola, com ara els ambientals, socials, paisatgístics i culturals. En qualsevol cas, com diu Sanchis: “La majoria de la societat valenciana està per protegir aquest espai”.

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València