logodreta

Cinc veus en el Consell de Govern de la Universitat

Estudiants-2

D’esquerra a dreta: Francesc Gadea, Rubén Fernández, Laura Peris, Hèctor Cuenca i Alejandro Aguilar, estudiants i estudianta membres del Consell de Govern de la Universitat. Foto: Miguel Lorenzo

REDACCIÓ. Són cinc, i han sigut triats pel Claustre de la Universitat de València en la sessió del 5 de febrer per a dur la veu de l’estudiantat al Consell de Govern, el màxim òrgan de decisió de la institució acadèmica. Hèctor Cuenca (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans-SEPC); Alejandro Aguilar (Acontracorrent); i Rubén Fernández, Laura Peris i Francesc Gadea (Bloc d’Estudiants Agermanats-BEA-ÍTACA) expliquen en aquest reportatge les seues motivacions per a participar en la gestió de la Universitat a aquest nivell.

Alejandro Aguilar estudia tercer de Ciències Polítiques a la Facultat de Dret i és membre d’Acontracorrent, grup que va obtindre catorze representants en les últimes eleccions al Claustre. Com un dels principals problemes a solucionar dins la Universitat destaca l’absència de cafeteries per a estudiants al Campus dels Tarongers. “Ens hem quedat sense cafeteries per la concessionària. Com ho resoldríem? Creant una cooperativa d’estudiants que s’hagen quedat en l’atur o buscant finançament perquè tire endavant”.

Una altra de les qüestions que apunta Alejandro Aguilar es refereix específicament a la Facultat de Dret, on al seu parer “hi ha dues carreres marginades respecte a Dret, que són Criminologia i Ciències Polítiques, les quals no tenen departament i això afecta la docència que rep l’estudiantat. És un tema que caldria tractar en el Consell de Govern”.

Alejandro Aguilar agraeix la confiança que li han depositat els companys i companyes per a triar-lo i qualifica la presència d’Acontracorrent en el Consell de Govern com un aspecte destacable. “És un òrgan molt important de decisió, i vaig a intentar que tot allò que dúiem en el programa electoral s’aplique. Sabem que és complicat, pel tema de la falta de representació que patim els estudiants, però hem d’estar allí per a criticar per exemple la falta de veu que tenen els estudiants i les estudiantes”, diu el representant d’Acontracorrent.

Alejandro Aguilar, estudiant de Ciències Polítiques i membre del Consell de Govern. Representa el sindicat d’estudiants Acontracorrent. Foto: Miguel Lorenzo.

Alejandro Aguilar, estudiant de Ciències Polítiques i membre del Consell de Govern. Representa el sindicat d’estudiants Acontracorrent. Foto: Miguel Lorenzo

Entre les prioritats d’Acontracorrent en el Consell de Govern està que les persones sense capacitat econòmica per a pagar-se la carrera puguen accedir-hi, per a la qual cosa demana que la Universitat estudie cas per cas. A més, Aguilar comenta que el sindicat posarà en marxa dues campanyes: el feminisme a les aules per a fomentar eixe pensament, i el transport gratuït per a l’estudiantat. Respecte al segon tema, apunta que molts estudiants del Campus de Burjassot-Paterna viuen a València i per al desplaçament es deixen una quantitat significativa de diners. “Volem que la Universitat torne al conveni amb l’Ajuntament de València i faça un descompte per al tramvia, bus i metro. En altres ciutats sí que hi ha convenis. Demanarem que el descompte siga d’un cinquanta per cent, com a primer pas”.

Des d’Acontracorrent demanen un model d’universitat basat en un pensament crític i obert seguint el model de moltes universitats iberoamericanes que trenquen l’establishment cultural i polític i on, segons el seu punt de vista, es fomenta la crítica. A nivell polític, Acontracorrent demana més democràcia, una davallada del preu de la matrícula, que xifra en uns 1.500 euros en moltes matrícules, i una actitud insubmisa de la Universitat davant la Generalitat i el Govern. “Seria una bogeria pensar que si fórem insubmisos el Govern tallaria la subvenció a la tercera universitat publica d’Espanya, i eixa és la nostra força”, diu Alejandro Aguilar.

 

Tornar al Consell de Govern

“Feia temps que des del meu sindicat no estàvem en el Consell de Govern, és la primera vegada en quatre o cinc anys. Que siga jo m’il·lusiona, podem dur el missatge del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans a les institucions més altes de la Universitat”, destaca Hèctor Cuenca, estudiant d’Història. Entre les accions que el seu grup (el qual va obtindre quatre claustrals en les últimes votacions al Claustre) vol dur endavant a la Universitat, el Pla General d’Ordenació Urbana de la ciutat de València és clau. “Estem buscant que la Universitat es posicione en contra”.

Hèctor Cuenca, estudiant d’Història. Pertany al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i és membre del Consell de Govern. Foto: Miguel Lorenzo.

Hèctor Cuenca, estudiant d’Història. Pertany al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i és membre del Consell de Govern. Foto: Miguel Lorenzo

Aquest estudiant, que també és juntal de la seua facultat, apunta que allà treballen la millora dels plans d’estudis, de manera que es puga aconseguir un millor grau. Les propostes electorals que el SEPC va fer en les eleccions al Claustre ara arribaran al màxim òrgan de govern. “Dues qüestions són centrals per a nosaltres. En primer lloc, la llengua. La Universitat té un pla perquè el 2020 siga 50% i 50% en cada idioma, i avança molt a poc a poc. On més s’ha avançat no s’arriba a un trenta i escaig per cent de docència en valencià”, diu Hèctor Cuenca.

L’altra qüestió clau per al SEPC és la qüestió de gènere. “La Universitat de València té un protocol contra la violència, mesures per a la paritat, però per exemple els temaris de moltes carreres no tenen les aportacions de les dones, en algunes com ara Psicologia encara es parla de la transsexualitat com una patologia, en Magisteri no hi ha qüestions de coeducació, que és el model de gènere que defenem”, assenyala Hèctor Cuenca, qui recorda els cinc eixos del sindicat: Universitat en català, antipatriarcal, pública, popular i de qualitat.

També recorda que respecte al decret del 3+2 “des del Consell de Govern no podrem aturar la proposta, però pot ocórrer que la Universitat acabe adaptant-se”. Com a resposta a això, el SEPC proposa la mobilització, i Hèctor Cuenca apunta el dia 26 de febrer com un primer pas amb la vaga convocada.

 

Nou reglament d’usos del valencià

Rubén Fernández és estudiant d’Economia i repeteix per part del Bloc d’Estudiants Agermans (BEA)-ÍTACA com a membre del Claustre i del Consell de Govern. Aquest sindicat va obtindre en les eleccions al Claustre de novembre passat 24 dels 75 claustrals possibles, i així va ser la força més votada. “A curt termini vull continuar la línia que ha dut el BEA en aquest últim any, i igual que hem aconseguit que s’aplicara un nou reglament d’usos del valencià, continuar defenent una universitat pública, democràtica i valenciana, continuar fent per garantir l’accés dels estudiants a la Universitat, que es quede la mínima gent fora, a ser possible ningú, i que es complisca el pla lingüístic, impedir que s’aplique el 3+2 i obtindre els màxims avantatges per a l’estudiantat”.

Rubén Fernández, estudiant d’Economia i membre del Consell de Govern. Pertany al sindicat d’estudiants Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA-ÍTACA). Foto: Miguel Lorenzo.

Rubén Fernández, estudiant d’Economia i membre del Consell de Govern. Pertany al sindicat d’estudiants Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA-ÍTACA). Foto: Miguel Lorenzo

Per a aquest estudiant, la presència en el Consell de Govern significa una possibilitat de canviar la Universitat a curt termini. “I encara que tenim poqueta representació davant del total, tenim tota la veu que vulguem i podem influir en les decisions de l’òrgan, i és un impacte real en la vida universitària”.

Entre els problemes existents al Campus dels Tarongers, Rubén Fernández apunta la falta de cafeteries per a estudiants, i que les que hi ha estan saturades i tenen uns preus “megaalts”. “M’agradaria aconseguir un espai de restauració i rebosteria per als estudiants, a ser possible gestionat per l’estudiantat, a canvi d’una compensació (crèdits, diners), el qual poguera donar un servei de qualitat”. Pel que fa a qüestions mediambientals, aquest membre del BEA apunta que el campus no té zones verdes, és el menys sostenible de la institució acadèmica i, a tall d’exemple, les fonts d’aigua estan trencades, amb la qual cosa l’estudiantat s’ha de dur l’aigua o gastar-se cinquanta cèntims en una botella.

Tant ell com els altres membres del BEA-ÍTACA en el Consell de Govern destaquen el seu compromís amb una universitat pública, democràtica i valenciana, a l’abast de tot el món, on l’estudiantat tinga una veu més representativa. També insisteix en l’elecció de la llengua, ja que hi ha assignatures que no es poden rebre en l’opció elegida, i que la Universitat de València siga un referent en la societat valenciana.

 

La veu del Campus de Burjassot-Paterna

Francesc Gadea Tasa, també membre del BEA i estudiant de Física al Campus de Burjassot-Paterna, aspira a ser la veu dels estudiants d’aquest campus en el Consell de Govern. “He parlat amb companys, i els laboratoris, que ocupen el noranta per cent del nostre temps, estan en mal estat o el material és roín en general. Hem de lluitar perquè els materials estiguen en condicions”. “També ens preocupa què passarà amb l’edifici de serveis generals, on es va a posar un Museu de Geologia i van a traslladar el SeDI, l’OPAL i reprografia, i ací hi ha sales d’estudi que no sabem on aniran, si es reubicaran o no, però que són emprades per l’estudiantat”.

Francesc Gadea és estudiant de Física. És membre del Consell de Govern i pertany al BEA-ÍTACA. Foto: Miguel Lorenzo.

Francesc Gadea és estudiant de Física. És membre del Consell de Govern i pertany al BEA-ÍTACA. Foto: Miguel Lorenzo

Francesc Gadea està preocupat perquè la majoria dels estudiants que cursen els seus estudis al Campus de Burjassot-Paterna viuen a València i s’han de desplaçar en transport públic o privat, però el públic, sobretot en tramvia, implica una despesa mensual d’uns trenta euros al mes, que molta gent no pot assumir. “La Universitat hauria d’arribar a un conveni amb Metrovalencia, o que es fera un descompte”, demana el representant del BEA.

Com a propostes generals per a la Universitat, Francesc Gadea aspira a intentar que la institució copie el model de beques de menjador que té la Politècnica. En el cas del 3+2, si s’aplicara, que els preus dels crèdits de màster foren de grau perquè tot el món poguera entrar a la Universitat i fer una universitat on tot el món càpia.

 

Continuïtat de les Humanitats

Laura Peris estudia el Gra d’Història i repeteix com a membre del Claustre i del Consell de Govern, també pel BEA-ÍTACA. “Repetir suposa continuar amb algunes protestes que ja han esdevingut històriques en el BEA”. Entre els temes pels quals lluitarà Peris està aconseguir que es revise el contracte de la Universitat amb les cafeteries, que s’aconseguisca l’entrada del comerç just en elles i menús per a persones celíaques, intolerants o veganes; la revisió dels Estatuts i del reglament intern del Claustre; i que les pràctiques externes incloguen una remuneració justa per a l’estudiantat.

Laura Peris, estudianta d’Història, pertany al BEA-ÍTACA i és membre del Consell de Govern.

Laura Peris, estudianta d’Història, pertany al BEA-ÍTACA i és membre del Consell de Govern.

“Dos eixos em preocupen: la defensa de la universitat pública que està a l’ordre del dia pel 3+2. La Universitat ja s’ha postulat en contra i per això estem tranquils. No s’ha donat el cas d’universitats com ara a Catalunya o a Andalusia que han acceptat el canvi. Nosaltres estem a l’avantguarda de l’oposició”, diu Laura Peris. L’altre tema que preocupa aquesta representant del BEA-ÍTACA és la presencia o la continuïtat de les humanitats en l’actual model universitari, “cada vegada més encarat al mercat laboral, a la rendibilitat, i a un model on les humanitats poc tenen a fer”.

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València