Salvador Gil, catedràtic de Química, i Àlvar Martínez, estudiant del Màster en Nanociència, són els autors del projecte Implementació d’un sistema centralitzat per al subministrament i recuperació de productes químics per als laboratoris d’investigació de la Universitat de València, premiat en el concurs de la Universitat Green Idea. Foto: Miguel Lorenzo
JORGE CHENOVART. Un estudiant i un professor han unit els seus esforços per a dur a terme una idea amb un rerefons purament ecològic. El projecte té com a finalitat la creació d’un sistema centralitzat per al subministrament i la recuperació de productes químics per als laboratoris de recerca de la Universitat de València. El catedràtic de Química Salvador Gil i l’estudiant del Màster en Nanociència Àlvar Martínez aposten per fer-ho possible, i la idea ha donat els seus fruits en la categoria Eficiència energètica i gestió de consums del Premi Green Idea 2014, organitzat per la institució acadèmica. El seu projecte es diu Implementació d’un sistema centralitzat per al subministrament i recuperació de productes químics per als laboratoris d’investigació de la Universitat de València.
El projecte presentat per Salvador Gil i Àlvar Martínez ha sigut premiat en la modalitat Eficiència energètica i gestió dels consums. Foto: Miguel Lorenzo
“Cada grup de recerca compra els seus reactius, però no queda garantit que s’usen, alguns cal destruir-los la qual cosa crea un problema mediambiental. Amb aquesta situació cal fer alguna cosa”, explica Gil. El fet comporta un cost afegit des del punt de vista econòmic. En definitiva, “si hi haguera un lloc centralitzat de productes, podrien utilitzar-se els reactius d’altres projectes que han sigut rebutjats, però que són útils per a altres grups de recerca. És a dir, posar en marxa una planta de reciclatge químic”, segons Gil.
La destrucció de productes químics que poden ser reutilitzats implica un cost econòmic important, però especialment ecològic. Hi ha productes que no es destrueixen pel fet de cremar-se i han d’immobilitzar-se. “Abans de destruir està el reciclatge, encara que econòmicament t’ho pugues permetre”, explica el catedràtic.
En temps de crisi, el vessant econòmic té molt a dir. Segons els investigadors, suposaria una inversió a llarg termini perquè la despesa que comporta la contínua compra de productes equivaldria a la gestió d’una sala capaç d’aglutinar-los tots. A la llarga la inversió donaria els seus fruits. “En el lliurament de l’acte ens van dir que podria integrar-se com un servei més de suport a la recerca experimental”, conta Gil. No obstant, Àlvar ho veu difícil perquè “suposaria una inversió molt potent, amb personal especialitzat en l’emmagatzematge de productes, tot depén de com es duga a terme i dels projectes que sorgisquen. Seria molt beneficiós”.
El desconeixement dels materials que empra un grup de recerca que treballa al costat d’un altre és un punt en contra per a la gestió ecològica i econòmica dels departaments. És ací on apareix el paper de la informàtica. La creació d’una base de dades on es puga trobar el que es necessita resultaria de gran ajuda. “Amb aquesta base tindrem tres avantatges: no comprem el que ja tenim, no caldria destruir-ho perquè acabarà sent utilitzat i, finalment, una disponibilitat immediata. Així és més senzill disposar dels productes i descartar els que no ens siguen útils”, explica Salvador Gil. Un altre benefici de posseir un sistema informatitzat d’acord amb les necessitats dels investigadors és la quantitat ingent d’informació sobre el producte, com ara quant i com se’n pot disposar. “A més, com que la Universitat té un servei d’informàtica, podríem ser ajudats per ells. També tindríem en ment la implementació d’aplicacions mòbils per ajudar a la millor realització de tasques”, afegeix Àlvar.
En relació amb l’abaratiment de costos per als subministradors, segons els investigadors la despesa es redueix si se centralitzen les compres. “Si es compra tot des d’un centre, podria ser més barat i obtindre més beneficis i poder de negociació. A banda de necessitar un menor volum de compra”, explica Àlvar Martínez. Ho exemplifica així: “Si jo tinc un quilo de producte i tu en tens un altre quilo, però als dos ens en sobrarà la meitat, parlem-ho i comprem-ne només un en lloc de dos”.
Salvador Gil. Foto: Miguel Lorenzo
Àlvar Martínez. Foto: Miguel Lorenzo
Assignatura de creació de projectes en Química
La bombeta es va encendre durant l’assignatura destinada a la creació de projectes en el grau de Química. A Salvador se li va ocórrer i Àlvar la va completar per tal de presentar-la al projecte. Cap dels dos no esperava guanyar. “Hi ha molta gent que es presentava i, encara que siga una idea que té molts avantatges, afecta un campus molt determinat com ara Burjassot-Paterna”, explica Gil.
Per a Martínez l’alegria ha sigut encara més gran en conéixer que quasi tots els projectes d’aquesta categoria estaven dirigits per professors i professores de la Universitat. “En definitiva, era un treball de Final de Grau, per tant no podia pensar en la vida que pogueren triar un projecte que competia amb gent molt més experimentada”, explica emocionat l’estudiant.
