logodreta

El Botànic, jardí de les Falles i de la primavera

Col·lecció de cactus i plantes crasses a l’exterior. Foto: Miguel Lorenzo.

Col·lecció de cactus i plantes crasses a l’exterior. Foto: Miguel Lorenzo

REDACCIÓ. En un moment en què les Falles i el començament de la primavera estan a punt d’arribar, el Jardí Botànic de la Universitat és un enclavament de pau i de silenci, d’aprenentatge, d’ombra i de bellesa, de natura i de cultura, al bell mig de la ciutat de València. Un espai on la primavera arriba amb els seus colors i matisos. Un taronger empeltat de taronja amarga i pummello, segurament l’arbre cítric més vell d’Espanya; les col·leccions d’orquídies, plantes tropicals i medicinals; el monumental lledoner de l’entrada; una col·lecció de cactus, plantes carnívores; o la part originària del Jardí, on es concentren els arbres més voluminosos, nobles i vells. Són algunes de les joies que es poden gaudir al Botànic, un espai emblemàtic de la ciutat, que és també un centre d’investigació i de divulgació de la cultura natural.

bot2

Cocoloba peltata, que tot i la seua grandària tècnicament no és un arbre, perquè no té anells de creixement; i taronger empeltat de taronja amarga i pummello, segurament l’arbre cítric més vell d’Espanya, aproximadament amb un segle d’antiguitat segons els tècnics de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA).

Coccoloba peltata, una de les nombroses espècies tropicals del jardí; i taronger empeltat de taronja amarga i pummello, segurament l’arbre cítric més vell d’Espanya, aproximadament amb un segle d’antiguitat segons els tècnics de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA). Fotos: Miguel Lorenzo

“El Jardí és una joia a València. És un dels jardins més antics d’Europa, també per la seua ubicació, ja que porta en el mateix lloc més de dos-cents anys”, destaca la directora del Botànic, Isabel Mateu. Una ubicació, a finals del segle xix, a l’Hort de Tramoieres, a extramurs de la ciutat de València, que hui queda en un lloc especialment cèntric i on els pròxims dies la festa fallera bullirà amb intensitat.

Al Jardí Botànic, la col·lecció d’arbres de què es pot gaudir comença quan s’hi accedeix, amb l’enorme lledoner que presideix l’entrada. A la seua vora, el reconeixement de la Universitat al botànic valencià de Titagües Simón de Rojas Clemente. En entrar trobem la part més antiga del Jardí, l’espai que va ser en el moment del naixement del Botànic l’Escola Botànica i que encara ho és, tot i que en altres botànics europeus aquest ús s’ha perdut. Ací la part de migdia del centre és el lloc dels arbres monumentals, de les joies que destaquen per la seua grandària i monumentalitat, per la seua història viva i ciutadana. És on es troba la Zelkova carpinifolia, un dels arbres més antics del Jardí. L’exemplar impressiona els mateixos especialistes, per la seua grandària, el brancatge i pel seu volum excepcional, com destaca Isabel Mateu. També la Chorisia speciosa, un dels exemplars més vells que hi ha a Espanya de Cycas revoluta. Aquests exemplars, molt junts, són primeres introduccions, els éssers vius més antics d’aquest jardí urbà d’uns quaranta-cinc mil metres quadrats.

bot4

 Isabel Mateu, directora del Jardí Botànic, i Jaime Güemes, conservador del Jardí. Lledoner (Celtis australis) a l’entrada de l’edifici del Botànic. Foto: Miguel Lorenzo.

Isabel Mateu, directora del Jardí Botànic, i Jaime Güemes, conservador del Jardí. Lledoner (Celtis australis) a l’entrada de l’edifici del Botànic. Fotos: Miguel Lorenzo

Començament de la primavera

El principi de la primavera també és un bon moment per a gaudir d’altres d’eixos xicotets plaers de la natura al Jardí Botànic. Quan està començant la floració, la directora destaca concretament que és un bon moment per a veure les orquídies, a l’hivernacle, i les suculentes, els cactus, que estan en flor. Podeu veure una galeria de fotografies sobre el Botànic fent clic ací.

El Jardí de la Universitat és xicotet en comparació amb altres més moderns, però atresora unes vint col·leccions de plantes en els seus aproximadament quaranta mil metres quadrats de cultius. D’entre les plantes més destacades, a la part nord de l’espai cultivat, és a dir a l’oposada dels arbres monumentals, destaca un taronger empeltat entre taronger amarg i pummello –no confondre amb el pomelo–, que els experts de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) han assegurat que com a mínim deu tindre uns huitanta anys, però que segurament ultrapassa el segle, la qual cosa el converteix, sense cap dubte, en l’exemplar més antic de la Comunitat Valenciana i segurament d’Espanya.

També es pot gaudir de les col·leccions de palmeres, plantes aquàtiques, flora valenciana, gespes i coníferes, arbustos en flor, bosc, endemismes mediterranis, plantes enfiladisses i plantes anomenades útils (industrials, fusteres, horta, cítrics, medicinals o fruiters).

Un altre aspecte destacable del Botànic són els hivernacles. N’hi ha dos grans i originals de l’època de la construcció de l’espai, l’umbracle (alçat l’any 1900) i l’Hivernacle Tropical, dedicats a plantes tropicals i palmeres, i després els hivernacles menuts, els quals es dedicaven a la producció de planta i que ara són monogràfics d’exhibició, cadascun per a una col·lecció: cactus, bromeliàcies, falgueres, carnívores, orquídies.

Elena Estrelles, conservadora del Banc de Germoplasma, os es preserven llavors i espores per a estudis científics i de conservació de la biodiversitat vegetal. Foto: Miguel Lorenzo.

Elena Estrelles, conservadora del Banc de Germoplasma, os es preserven llavors i espores per a estudis científics i de conservació de la biodiversitat vegetal. Foto: Miguel Lorenzo

El Jardí Botànic que hui coneixem és de finals del segle xviii, com explica Jaime Güemes, conservador, si bé “té el seu origen en el xvii, en el context en què les universitats europees van trobar en aquests espais un lloc on ensenyar Botànica, una ciència amb molt de morfologia i de coneixement visual que permetia, quan no hi havia llibres o il·lustracions, veure les plantes. També els estudis de Medicina, i en aquests, l’ús de les plantes medicinals es va ensenyar als jardins botànics. Aquest és l’origen dels botànics europeus”.

Al Botànic també es pot gaudir d’una part del patrimoni de la ciutat de València. Per la tanca est del Jardí, la séquia de Rovella, una de les huit del Tribunal de les Aigües (declarat patrimoni immaterial de la Humanitat), limita l’espai. Encara hi són les casetes des d’on es podia accedir a alguns dels trams del caixer històric de la séquia situada més a prop del riu, en la seua marge dreta. No oblida el Botànic valencians il·lustres vinculats al coneixement de les plantes com ara Antoni Josep Cavanilles, natural de València; o Carlos Pau, de Sogorb, els dos considerats figures cabdals dins de la botànica espanyola pels seus estudis. La plaça més gran del Jardí està dedicada a Carlos Pau.

bot7

El conservador Jesús Riera, a l’Herbari VAL. Nota: Tots els herbaris tenen unes sigles reconegudes internacionalment, VAL és el nom oficial de l’Herbari del Jardí Botànic de la Universitat de València. Foto: MIguel Lorenzo

El conservador Jesús Riera, a l’Herbari VAL. Tots els herbaris tenen unes sigles reconegudes internacionalment, VAL és el nom oficial de l’Herbari del Jardí Botànic de la Universitat de València. Fotos: Miguel Lorenzo

 

Investigació al Jardí Botànic

Un altre dels usos actuals del Botànic és la investigació. A les instal·lacions del Jardí es troben, entre altres, l’Herbari, el Banc de Germoplasma, una sala d’exposicions, la seu de la revista de divulgació científica Mètode, una tenda o un Gabinet de Didàctica que programa activitats diverses al llarg de l’any.

Elena Estrelles, conservadora del Banc de Germoplasma, destaca que aquest és un laboratori destinat a conservar a llarg termini la diversitat de plantes silvestres. Es tracta de plantes rares, endèmiques, amenaçades (prop de tres-centes cinquanta) de l’àrea mediterrània. “A la sala seca evitem que les llavors germinen, assecant-les, i a continuació es congelen a menys vint graus, de manera que es conserven viables (vives) durant molts anys. Es conserven per a traure-les i produir planta que anirà al camp, a les poblacions naturals”, diu Elena Estrelles.

Un altre dels espais d’investigació és l’Herbari de la Universitat de València, una part del qual està dipositat al Jardí Botànic. Jesús Riera és el tècnic conservador d’aquest. “L’Herbari és un lloc de testimoni dels vegetals que hem trobat o que hem estudiat”, diu, alhora que mostra un plec amb un fragment de planta. Aquest identifica una espècie vegetal i dóna constància que eixa planta està l’Herbari i ha sigut trobada en un lloc concret. “La informació continguda ací es pot traslladar a la base de dades, als sistemes d’informació geogràfica que té la Generalitat, al Ministeri de Ciència i Tecnologia…”, destaca Jesús Riera.

 

 La plaça de Carlos Pau, al centre del Jardí. Perfecta per a gaudir del sol i les vistes a l’Hivernacle Tropical, l’edifici antic i l’Umbracle.

La plaça de Carlos Pau, al centre del Jardí. Perfecta per a gaudir del sol i les vistes a l’Hivernacle Tropical, l’edifici antic i l’Umbracle. Foto: Miguel Lorenzo

De lloc acadèmic a jardí amb usos multiples

El Jardí Botànic hui és un lloc complex amb usos múltiples. Originalment era un lloc acadèmic, només dedicat a l’ensenyament de la Botànica i només per a alumnes de la Universitat que va restar tancat fins a meitat del segle xx a la societat. Actualment, segons Jaime Güemes, “hi ha estudiants que vénen a aprendre, visitants que volen gaudir de l’ombra o fer gimnàstica, persones que vénen a aprendre pel seu compte, curiosos…”. Un exemple és Angelina Serrano, veïna de València que porta venint al Jardí més de vint anys, segons afirma. Als seus noranta-dos anys, va a gimnàstica de manteniment, una activitat que té lloc entre les parets d’aquest centre de referència investigadora i cultural del món natural.

 Tall d’un tronc de roure on s’explica la formació dels anells de creixement i la història viscuda per aquest exemplar. Foto: Miguel Lorenzo.

Tall d’un tronc de roure on s’explica la formació dels anells de creixement i la història viscuda per aquest exemplar. Foto: Miguel Lorenzo

 

Programació cultural

Música, exposicions, visites guiades, una revista digital a la qual subscriure’s, Espores, excursions per a conéixer la flora i fauna valencianes, activitats escolars, campanyes de divulgació… completen les activitats del Jardí Botànic de la Universitat de València. Podeu consultar la seua web fent clic ací.

Zelkova carpinifolia, un dels arbres més antics del Jardí. Foto: Miguel Lorenzo.

Zelkova carpinifolia, un dels arbres més antics del Jardí. Foto: Miguel Lorenzo

Enguany l’esclat de la primavera s’ha ralentit per les baixes temperatures registrades a finals de l’hivern, però així i tot l’ametler, com una metàfora del renaixement de la natura, ja mostra al Jardí Botànic la seua bellesa blanca i immaculada que presagia la nova estació. Els pròxims dies les visites de milers de turistes que acudiran a les Falles, però que també vindran al Botànic, acompanyaran una pàgina viva de la història de València, un jardí domesticat per l’ésser humà, un espai de trobada, un lloc d’investigació i un rebost dels ecosistemes mediterranis per al futur. Les portes estaran obertes des de les deu del matí fins les set de la vesprada, tots els dies. 

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València