logodreta

Lydia Morant: “’La carrera de nadadora té data de caducitat i la Fisioteràpia m’aporta per al futur”

Foto: Miguel Lorenzo

Lydia Morant estudia Fisioteràpia a la Universitat de València i ha participat en dues olimpíades. Foto: Miguel Lorenzo

JORGE CHENOVART. Des dels Jocs Olímpics de Londres 2012, la dona esportista ha anat adquirint a Espanya, a poc a poc, un major espai en els mitjans de comunicació. Figures com ara Mireia Belmonte o Carolina Marín han elevat la popularitat de l’esport femení, encara que el futbol masculí continua sent el que ompli els informatius cada dia. La valenciana Lydia Morant (Gandia, 1990) estudia a la Universitat de València i ha participat  en dues olimpíades. Una esportista que no es posa reptes, viu el dia a dia tot compaginant la seua passió, la natació, amb els estudis de Fisioteràpia i amb les competicions CAEU, on ha guanyat l’or autonòmic recentment.

 

El 2014 va ser dur a causa de les lesions. Com et trobes actualment?

–La temporada passada em vaig lesionar del canell, però al final vaig aconseguir tornar a competir i a fer podi. Aquest any l’he començat centrant-me molt en els estudis. En general, estic entrenant bastant.

Hi ha esportistes d’elit que també estudien Fisioteràpia en la Universitat. Què té aquesta carrera?

–La vaig triar pel meu recorregut esportiu. El paper del fisioterapeuta és molt important per a nosaltres. No vaig donar el pas fins fa poc, per la dificultat de compaginar esport i estudis, però per fi em vaig decidir.

Foto: Miguel Lorenzo

Lydia Morant. Foto: Miguel Lorenzo

Com aconsegueixes compaginar-ho?

–És bastant complicat a Espanya. En altres països, com ara als Estats Units, és molt més fàcil. L’horari d’estudis té una gran càrrega lectiva i nosaltres hem d’entrenar set o huit hores al dia. Ara ho compagine de la millor manera que puc. La Universitat m’ha posat bastants facilitats per a entrenar, i això s’agraeix.

Voldries dedicar-te a la fisioteràpia en un futur o és un complement més en la teua carrera d’esportista d’elit?

–M’agradaria dedicar-me a açò en un futur proper, i en natació intentaré competir també al màxim nivell en competicions de la Universitat.

Com a nadadora olímpica, ho tens més fàcil que els teus competidors en les competicions CAEU?

–Vam quedar primeres per equips i jo vaig guanyar en proves individuals. Encara que no m’ho van posar tan fàcil com sembla.

Fent repàs a la teua carrera: quins són els moments que més t’han calat?

–Em va emocionar molt batre el rècord d’Espanya de 200 esquena a Castelló, perquè va vindre a veure’m la meua família. Un altre moment màgic va ser quan vaig fer la mínima per anar a Pequín 2008, amb dèsset anys.

Foto: Miguel Lorenzo

Foto: Miguel Lorenzo

Què se sent en competir en uns Jocs Olímpics?

–Per als nadadors i nadadores és el màxim. El 2008 va ser una experiència inoblidable perquè era molt xicoteta i ho aprofites al màxim. Després, el 2012, ja anava més tranquil·la i segura d’on estava.

Com és el teu dia a dia actualment?

–Ara nade als matins, vaig a la Universitat i per les vesprades córrec i faig una mica de bicicleta.

–I en el temps lliure?

–No sé què és eixe temps. El dedique a l’esport [riu]. Parlant de veritat, ara la meua dedicació no és tan forta, tinc alguna estona per a prendre alguna cosa amb companys de la carrera.

Què t’ha aportat estudiar a la Universitat de València que no et dóna l’esport?

–M’aporta per al futur. La professió de nadadora té data de caducitat i, al cap i a la fi, estic estudiant per al que vinga, i com que la meua carrera m’encanta, em sent realitzada.

Et van reconéixer els teus companys i companyes quan vas entrar en classe per primera vegada?

–Per a res. Portàvem un mes de classe i es van assabentar que havia participat en uns Jocs. Aleshores es van sorprendre que fóra famosa i estiguera allí. El tracte amb els companys és molt bo i, quan se n’assabenten, se’n sorprenen però després es normalitza. Sóc la nadadora de la classe.

Com és la vida de la nadadora quan has de canviar d’equips durant la teua carrera?

–Els constants canvis estan basats en l’evolució. Per a millorar, a voltes has de passar d’un club a un altre.

Quin és el tractament mèdic d’una nadadora quan es lesiona?

–Fisio, fisio i fisio. Entrenar molta gimnàstica de braços i fer peses. La recuperació sol ser molt física, però en ser nadadora d’elit tens més facilitats.

Quins han sigut els teus referents en el món de la natació?

–Jo sempre m’he fixat molt en Nina Zhivanevskaya, que va ser bronze a Sidney 2000, perquè jo també faig esquena. No obstant, quan vas a les olimpíades i competeixes amb totes les grans, els teus referents també són elles.

Foto: Miguel Lorenzo

Foto: Miguel Lorenzo

–Et llançaràs a nadar en aigües obertes per a competir?

–Faig algunes travessies, però no tinc intenció de competir. Vull començar a fer triatló i, en aquest sentit, combine la carrera i la bicicleta, però córrer té molt impacte i m’està donant guerra.

Com veus el paper de la dona en l’esport?

–Les dones, a nivell esportiu, som moltíssim més currantes i tolerem molt més l’esforç, i ens mengem pals més grans. Els esports d’equip en l’àmbit femení són els grans oblidats. Tot és futbol, futbol i més futbol, sempre masculí.

Quines solucions veus perquè la dona tinga més presència en els mitjans?

–Això ha d’eixir dels mateixos mitjans. Quan veig les notícies esportives en la televisió, em pose de mala llet, ja que veig més quan els futbolistes se’n van de sopar que les victòries en esports minoritaris. Els mitjans de comunicació haurien d’oferir notícies esportives de veritat. Hi ha poca informació esportiva tant masculina com femenina.

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València