logodreta

Dolores Sancerni (degana de la Facultat de Psicologia): “Cal continuar reivindicant la necessitat de finançament de la investigació de qualitat”

María Dolores Sancerni és la degana de la Facultat de Psicologia de la Universitat de València des del 2 de març. Foto: Miguel Lorenzo.

María Dolores Sancerni és la degana de la Facultat de Psicologia de la Universitat de València des del 2 de març. Foto: Miguel Lorenzo.

REDACCIÓ. María Dolores Sancerni és la nova degana de la Facultat de Psicologia. En les eleccions celebrades dilluns el passat 2 de març per a renovar l’equip directiu del centre va obtindre 37 vots a favor, per 17 d’Alicia Salvador, qui optava a la reelecció en el càrrec. Hi va haver tres vots en blanc. En aquesta entrevista, la degana analitza la situació de la facultat, en la qual s’imparteixen els graus de Psicologia i Logopèdia, i explica les seues propostes per als pròxims tres anys.

María Dolores Sancerni Beitia és professora de la Facultat de Psicologia de la des del 1987. Ha sigut directora del Departament de Metodologia de les Ciències del Comportament del 2003 al 2011, membre del Claustre des del 2009 i de la Junta de Centre des del 2002. Imparteix la seua docència en el Grau de Psicologia i en els màsters oficials de Psicologia General Sanitària, Benestar Social: Intervenció Familiar i Intervenció Psicològica en Àmbits Socials. Ha participat en el programa d’innovació educativa de la Universitat des de la seua creació el 2006.

La seua activitat investigadora se centra en noves tecnologies per a un procés d’ensenyament-aprenentatge de qualitat, i ha publicat els seus treballs en diverses revistes nacionals i internacionals. Participa en fòrums relacionats amb la docència a distància i la qualitat, així com en la comissió TIC de la CRUE. El 2012 va rebre el Premi a l’Excel·lència Docent Universitat-Societat del Consell Social de la Universitat de València.

La nova degana de la Facultat de Psicologia, María Dolores Sancerni, és professora al centre des de l’any 1987. Foto: Miguel Lorenzo.

La nova degana de la Facultat de Psicologia, María Dolores Sancerni, és professora al centre des de l’any 1987. Foto: Miguel Lorenzo.

–Com valora el resultat? Què sent en haver sigut elegida degana de la Facultat de Psicologia de la Universitat de València?

–Ho valore de manera molt positiva per haver rebut un ampli suport de la Junta de Centre, la qual cosa em genera un sentiment de gran responsabilitat per a intentar donar una resposta el més eficient possible en la gestió de la facultat en els pròxims anys. Una resposta que puga satisfer tant els qui van recolzar la meua candidatura com els qui van considerar més adequada una altra opció igualment vàlida.

–El seu nomenament significa una renovació respecte a la trajectòria del centre durant els últims anys?

–El període en què estiga al capdavant del deganat espere que servisca per a donar continuïtat a molts avanços assolits al llarg del temps per diversos equips deganals que ens han precedit. A més, com qualsevol nou equip, pretenem aportar noves idees en relació amb diversos aspectes de gestió del centre. Es tracta, en definitiva, de donar continuïtat a iniciatives que han contribuït a un bon funcionament de la facultat i a intentar aportar un esperit de major participació que permeta un sentiment d’identificació a través de la recerca de finalitats compartides per tots els estaments: estudiantat, PAS i PDI.

“Una de les prioritats és la constitució d’un grup de treball que done forma a un anhel que la facultat ha perseguit històricament: el de portar avant un projecte de Centre d’Aplicacions Psicològiques”

 “Hi ha molts camps de treball que en els últims anys s’han anat popularitzant com ara la psicologia jurídica o la psicologia de l’esport”

–Qui forma el seu equip de direcció?

–L’equip que m’acompanya pretén ser un grup de persones que engloben joventut amb experiència en diversos nivells de gestió, aportant actituds envers el treball col·laboratiu que resulten essencials per a les demandes actuals i els objectius que s’han de delimitar de manera participativa. Les àrees de treball són Estudis (Antonio Ferrer), Qualitat i Infrastructures (Inmaculada Fuentes), Pràcticum (María Teresa Cortés), Mobilitat i Intercanvi (Sandra Simó) i com a secretària de la facultat Sonia Martínez. Falta per determinar la representació de l’estudiantat, a espera de la proposta que ha de sorgir des de l’Assemblea de Representants.

María Dolores Sancerni imparteix la seua docència en el Grau de Psicologia i en els màsters oficials de Psicologia General Sanitària, Benestar Social: Intervenció Familiar i Intervenció Psicològica en Àmbits Socials. Foto: Miguel Lorenzo.

María Dolores Sancerni imparteix la seua docència en el Grau de Psicologia i en els màsters oficials de Psicologia General Sanitària, Benestar Social: Intervenció Familiar i Intervenció Psicològica en Àmbits Socials. Foto: Miguel Lorenzo.

–Quines són les prioritats de la Facultat de Psicologia? I de les prioritats, quina és la més important a llarg termini? I a curt termini?

–Una de les prioritats és la constitució d’un grup de treball que done forma a un anhel que la facultat ha perseguit històricament: el de portar avant un projecte de Centre d’Aplicacions Psicològiques per al qual ja es compta amb espais després de la remodelació de l’edifici. Recentment es va impulsar la creació de la Clínica Universitària de Logopèdia en el si de la Fundació Lluís Alcanyís, i tenim en aquest moment com a assignatura pendent fer realitat la prestació de serveis relacionats amb les diverses aplicacions de la psicologia. D’altra banda, ara que s’acaben de graduar les primeres promocions dels graus de Psicologia i de Logopèdia el repte que la facultat té immediatament passa per la reacreditació d’aquests títols, així com l’assoliment d’una gestió el més eficient possible dels múltiples títols oficials de postgrau que s’impulsen des del nostre centre.

–Com està la seua facultat dins dels rànquings?

–La investigació que es du a terme en el nostre centre té un alt reconeixement. Els rànquings valoren aspectes diversos i canvien any rere any, però sí que puc dir que la Facultat de Psicologia de la Universitat de València se situa en el tercer lloc a Espanya en la cinquena edició del 2014 dels Rànquings I-UGR, entre les cent primeres en el QS Rànquing l’any passat i la quarta espanyola millor posicionada segons el World University by Subject 2014.

“La Facultat de Psicologia se situa en tercer lloc a Espanya en la cinquena edició del 2014 dels Rànquings I-UGR, entre les cent primeres en el QS Rànquing l’any passat i la quarta espanyola millor posicionada segons el World University by Subject 2014”

 “Les aplicacions derivades de la psicologia clínica i de la salut són les més conegudes”

 “S’acaben de graduar les primeres promocions dels graus de Psicologia i Logopèdia. El repte que la facultat té immediatament passa per la reacreditació d’aquests títols”

 “Cal continuar explorant fórmules de col·laboració amb empreses i hospitals per a potenciar el creixement i generar llocs de treball”

–Quines són les principals investigacions que s’estan duent a terme a hores d’ara a la Facultat de Psicologia?

–Són moltes, i no voldria oblidar-ne cap, les que els departaments, instituts i ERI de la facultat estan duent a terme; i d’una gran riquesa per al present i el futur. Des d’ací vull reconéixer aquesta tasca investigadora i animar a la seua continuïtat tant per al prestigi dels investigadors com de la facultat a la qual pertanyen.

–Quines són les necessitats des del punt de vista del PDI i del PAS?

–El PDI i el PAS de la facultat han fet un gran esforç per adaptar-se a les noves estructures d’estudis implantades arran de la nostra inclusió en l’Espai Europeu d’Educació Superior. En aquest sentit, els dos col·lectius necessitarien un respir per a poder sostindre un marc organitzatiu que encara estem analitzant dins d’un procés de millora contínua. El PAS requeriria continuar formant-se en els nous processos de gestió associats als canvis esdevinguts en els últims temps. Per la seua banda, si poguérem aconseguir una estabilitat, hui en dia incerta, el PDI necessitaria aprofundir en el desenvolupament d’estratègies docents d’aprenentatge a partir d’activitats significatives orientades a l’adquisició de competències, així com en fórmules de coordinació entre assignatures que no deriven en un consum excessiu de temps. En certs estaments, com el del personal en formació investigador, així com el del professorat no permanent, hi ha necessitats peremptòries com ara la d’albirar un horitzó esperançador que en aquests moments no es percep. Una altra necessitat seria la d’eradicar desequilibris en dedicació docent que impedeixen un òptim desenvolupament de l’activitat investigadora en un notable conjunt del professorat. Cal treballar per a eradicar alguns efectes indesitjats que s’han anat desenvolupant en els últims temps, com ara de considerar una major dedicació docent com una espècie de càstig associada a una menor qualitat en tasques d’investigació.

–Quines eixides professionals té l’estudiantat de la facultat? Com convenceria un estudiant de batxillerat perquè estudiara en aquest centre?

–Les eixides professionals de la psicologia i la logopèdia són molt diverses. Es tracta de disciplines que s’ocupen de la millora de la qualitat de vida en les persones, de manera que tenen un alt impacte en múltiples contextos d’aplicació professional.

En particular, la psicologia compta amb àrees clàssiques d’ocupació laboral reconegudes i que constitueixen el possible horitzó de l’organització d’estudis de postgrau, sense perjuí d’altres àrees concretes d’especialització. Les aplicacions derivades de la psicologia clínica i de la salut són les més conegudes. D’altra banda, la inserció en l’àmbit educatiu, les aplicacions al voltant del camp del treball i les organitzacions, així com la intervenció social i comunitària, constitueixen les altres àrees principals d’inserció laboral. No obstant, hi ha molts camps de treball que en els últims anys s’han anat popularitzant com ara la psicologia jurídica o la psicologia de l’esport.

Per la seua banda, la logopèdia compta amb possibilitats d’inserció laboral tant en l’àmbit de la sanitat pública com en l’exercici privat de la professió, en la intervenció de qualsevol dificultat relacionada amb problemes de comunicació, llenguatge, parla, veu, audició i deglució. Cada vegada és més nombrosa la presència de logopedes que treballen en serveis hospitalaris en l’atenció a pacients amb afàsia, disfàgia, disfonies…; o en centres d’atenció primerenca contribuint a l’estimulació de la comunicació i/o el llenguatge en xiquets amb trastorns del desenvolupament. Si bé continua sent l’exercici a través de gabinets privats la manera de desenvolupament professional més habitual.

Així doncs, l’estudiantat té molts atractius per a cursar estudis en la nostra facultat, una oferta de graus i màsters molt completa, professors i investigadors de reconegut prestigi i amb una gran dedicació a la formació de qualitat.

L’àmbit d’investigació de María Dolores Sancerni se centra en noves tecnologies per a un procés d’ensenyament-aprenentatge de qualitat, i ha publicat els seus treballs en diverses revistes nacionals i internacionals. Foto: Miguel Lorenzo.

L’àmbit d’investigació de María Dolores Sancerni se centra en noves tecnologies per a un procés d’ensenyament-aprenentatge de qualitat, i ha publicat els seus treballs en diverses revistes nacionals i internacionals. Foto: Miguel Lorenzo.

–És Logopèdia el gran desconegut de la Facultat de Psicologia?

–No crec que siga així. És evident que quantitativament hi ha una gran diferència entre el nombre d’estudiants que cursen estudis de Psicologia enfront del d’estudiants que cursen Logopèdia pel nombre de places disponibles per a uns i altres estudis. No obstant, des que es van iniciar els estudis de la Diplomatura de Logopèdia en la nostra facultat ja han passat dèsset anys en què s’ha progressat molt en la presència de la logopèdia. Això s’ha vist confirmat per tot l’esforç desenvolupat en els últims temps per equips deganals precedents que han propiciat el disseny del Grau en Logopèdia, la creació d’un màster oficial d’intervenció especialitzada en logopèdia i, finalment, l’impuls de la Clínica Universitària en Logopèdia les instal·lacions de la qual s’estan adaptant en aquest moment. Així mateix, també s’ha apostat per l’adquisició de materials tant amb finalitats docents com d’investigació que contribueixen a una major extensió i reconeixement de la logopèdia en la nostra facultat, la qual cosa sens dubte revertirà en la seua projecció social.

L’any 2012 María Dolores Sancerni va rebre el Premi a l’Excel·lència Docent Universitat-Societat del Consell Social de la Universitat de València. Foto: Miguel Lorenzo.

L’any 2012 María Dolores Sancerni va rebre el Premi a l’Excel·lència Docent Universitat-Societat del Consell Social de la Universitat de València. Foto: Miguel Lorenzo.

–Considera que des del punt de vista de la investigació hi ha suficient recolzament públic? Què caldria fer? I des del sector privat?

–Fa ja uns anys que vénen reduint-se les ajudes a nivell estatal. Els investigadors disposen cada vegada de menys recursos per a dur a terme els seus projectes i per a la formació de futurs investigadors. En aquest sentit, és un camí molt difícil el que tenim per davant tots els membres de la Universitat de València, on ens cal continuar reivindicant la necessitat de finançament de la investigació de qualitat. Quant al sector privat, a través de l’OTRI, que promou relacions d’intercanvi amb la societat, facilitant la transferència de coneixement a través de la prestació de serveis de R+D.

–Quines mesures pot implementar la facultat per a millor la relació entre el teixit productiu i l’alumnat i els investigadors del centre?

–Cal continuar explorant fórmules de col·laboració amb empreses i hospitals per a potenciar el creixement i generar llocs de treball. La facultat ha de proporcionar les ferramentes perquè els seus titulats siguen agents de canvi, de progrés. En aquest sentit, i a pesar de les circumstàncies difícils en què ens trobem, hem de mantindre’ns en l’avantguarda, amb una formació permanent. La tasca del professorat i dels investigadors ha de continuar sent excel·lent, i l’estudiantat no ha de perdre la il·lusió i les ganes d’aprendre, de formar-se en una facultat en constant avanç.

 

 

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València